Imaginari col.lectiu, infrapoder implícit.

Es pot haver nascut a Itàlia en 1945, a França en 1930, els Estats Units en 1945, a Grècia en 1922. No l'hem decidit, però aquest fet decideix la part esencial de cada existència: la nostra pròpia llengua, la nostra pròpia religió, el 99% (en el millor dels casos) del propi pernsament, allò pel que es desitja viure o s'accepta (o no s'accepta) morir. Això és molt més, i cosa molt diferent, que el simple "estar en el món" que no s'ha escollit (la Geworfenheit de Heidegger). Aquest món no és un món o el món tout court, és un món històric social, format per la institució (...)

Des del seu naixement, el subjecte humà queda agafat en un camp històric-social, i és col.locat simultàniament sota la influència de l'imaginari col.lectiu instituent, de la societat instituïda i de la història de la que aquesta institució és el seu compliment provisional. La societat no pot deixar de produir, en primer lloc, individus socials conformes a ella i que la produeixen alhora. Fins i tot si es neix en una societat conflictiva, el terreny del conflicte, la posada en joc i les opcions estan predeterminades. (...) Això es troba molt més aquí, o més enllà, de tota intuïció, voluntat, maniobra, conspiració, disposició de qualsevol institució, llei, grup, o classe determinades.

Cornelius Castoriadis, La democracia como procedimiento y como régimen, Editorial Datanews, Roma 1995 (sobre una conferència de 1994)