L'atur i el descrèdit de la política.

 

... el factor principal del descrèdit és l'atur. ¿És legítim un govern que no és capaç de fer res per impedir que l'atur arribi al 26% de la població activa? El treball és la forma bàsica de subsistència. Què vol dir governar si no es pot garantir que els ciutadans tinguin feina per sobreviure? A Espanya, sis milions de persones no tenen ocupació i molts dels que en tenen no reben un salari suficient per arribar a final de mes. Tot el que els governs són capaços de dir és que l'atur encara creixerà i que cal mantenir l'esperança. Els governs ja es comporten com les religions: demanen resignació i ajornar les solucions a la vida eterna. Si alguna cosa ens salva del caos social és l'il·legalisme popular i la disposició de les persones decents a ajudar-se entre elles. Tractar els altres com un fi en si mateix: aquest principi moral no està homologat en política, on els ciutadans són ombres enmig de les estadístiques. Els governs parlen de l'atur com si fos una fatalitat, com si ells no hi fossin per a res. Aquesta impotència és culpable. I és el gran descrèdit de la política.

Josep Ramoneda, El gtan descrèdit, Ara, 27/01/2013
http://www.ara.cat/premium/opinio/gran-descredit_0_854914541.html

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

Percepció i selecció natural 2.

"¡¡¡Tilonorrinco!!! ¡¡¡Espiditrompa!!!"