dilluns, 31 d’agost de 2009

multiculturalisme i drets humans


1. Hi ha qui sosté que la creença en els drets humans és un aspecte específic de la cultura occidental, i hi ha qui creu que hem de buscar en les altres cultures conviccions anàlogues a la creença en els drets humans. Jo crec que totes dues opinions són errònies. Els drets humans són el component essencial de legitimitat de tot Estat, quan i sempre que s´abandoni una legitimitat fundada sobre creences tradicionals, i això vol dir: autoritàries. Sembla obvi que no hi ha convivència humana pacífica sense legitimitat de govern, i si la legitimitat no es basa en autoritat, només pot basar-se en els drets humans, i això justament va ser el que s entengué en les revolucions francesa i nordamericana. En últim terme, la justificació basada en una autoritat és sempre invàlida, perquè l´autoritat, per la seva banda, no es pot justificar. La creença en els drets humans no és un tret d´una cultura específica, sinó quelcom ahistòric: és l´única justificació definitiva possible de la legitimitat de la convivència entre éssers humans. 2. La creença en els drets humans com a única base de legitimitat pressuposa en conseqüència la igualtat normativa entre tots els éssers humans.

Ernst Tugendhat, El origen de la igualdad normativa, Antropología en vez de metafísica, Gedisa. Barna 2008

dijous, 20 d’agost de 2009

Pluralisme no és pluralitat


Pluralisme és el marc legal que permet l´enfrontament tolerant de les opinions plurals mitjançant el diàleg i no la força. La pluralitat es fonamenta en la idea que allò diferent és bo tan sols perquè és diferent, no perquè és bo, i que s´ha de conservar tot i que sigui un monstruós fruit del fanatisme. Només extirpant aquestes branques podrides de la pluralitat es pot garantir el pluralisme.


Adaptat de l´article de l´Aurelio Arteta, La sentencia silenciada, El País, 20/08/2009

dijous, 13 d’agost de 2009

El perill de no pensar



El peligro no es que las máquinas piensen, sino el que los humanos no lo hagan.

El acento, Tu, robot, El País, 10/08/2009

dissabte, 1 d’agost de 2009

principis del multiculturalisme


a) la regla de la majoria atempta contra la "diversitat", contra les cultures minoritàries, que temen veure els seus "modes" de vida subordinats a les decisions dels altres;
b) els drets s´ancoren en una visió "occidental", en uns valors que pretenen una validesa universal, per a totes les cultures;
c) el principi d´igualtat és contrari a la tesi segons la qual les cultures són més valuoses que els individus.

Félix Ovejero Lucas, Cómo se debe defender la multiculturalidad, Letras Libres octubre 2002

principis de la democràcia


a) regla de la majoria,
b) els drets: eviten els excessos de la regla de la majoria,
c) la igualtat de poder, recollida en la fórmula "un home, un vot", estableix la prioritat de l´individu sobre les comunitats.

Félix Ovejero Lucas, Cómo se debe defender la multiculturalidad, Letras Libres octubre 2002

globalització


Marx o la mateixa Revolució francesa afirmen que l´emancipació serà universal o no serà. Tanmateix, avui assistim a un període de realització forçada d´una cosa semblant a la "humanitat": forçada perquè no és un projecte polític, sinó un procés objectiu de globalització capitalista, els efectes del qual són extraordinàriament clars. sobretot des que el món no està dividit en blocs. Un procés que es desenvolupa amb una violència considerable i suposa la imposició a tota la humanitat de normes de vida i existència comunes. El capital és un procés objectiu, però també una ordre donada a cada subjectivitat d´ésser el que ha d´ésser, d´identificar-se amb productors, consumidors, etc. L´universalisme objectiu avui va de la mà del capital i hi ha un universalisme subjectiu determinat per la posició que s´ocupi en el mercat planetari. La resistència política avui, en part, és precisament a aquest universalisme capitalista.

Alain Badiou, La potencia de lo abierto: universalismo,diferencia e igualdad, Archipiélago nº 73-74