Percepció i selecció natural 2.


... si la representació que es fa un mico de la branca sobre la que vol saltar res no tingués a veure amb la realitat, deixaria d´haver micos. I si el mateix ens passés a nosaltres, ja no estaríem aquí per parlar-ne. Percebre alguns aspectes de la realitat és una exigència biològica. Alguns aspectes només, ja que és evident que la nostra percepció del món exterior sofreix un filtrat massiu.


François Jacob, El juego de lo posible, Grijalbo. Mondadori, Barna 1982

Comentaris

Anònim ha dit…
Christian Núñez
La supervivència quasi sempre la relacionem amb el coratge i la força, però estem segurs que només intervenen aquest tipus valors?
Aquest és un entre molts exemples en que els sentits i l'ús de raó ens serveixen per poder viure amb certa seguretat.
Per tant, aquest fragment de text de François Jacob ens explica que tota espècie ha d'utilitzar els sentits i la raó per viure, i si no fos així, potser ara nosaltres no existiríem. Amb això, estic dient que aquest fragment està defensant el criticisme.
No es empíric perquè si fos així, molts micos haurien mort, doncs l'empirisme requereix l'ús de l'experiència. El mateix passa amb el racionalisme, ja que aquest text també defensa en gran part la percepció de les coses, es a dir, el sentit de la vista.
Tal com diu el text "Percebre alguns aspectes de la realitat és una exigència biològica". Aquesta frase fa referència a una característica del criticisme, el qual els essers vius neixen amb uns mecanismes biològics que són anteriors a tota experiència, precisament perquè sigui possible qualsevol experiència.
Personalment, penso que tots portem les ulleres que ens fan veure la vida d'una manera determinada.
Anònim ha dit…
Bouchra Echenouili:

L'empirisme defensa qualsevol actitud que tingui a veure amb els sentits, el racionalisme amb la raó, el criticisme en canvi
afirma que el coneixement és possible (contra l'escepticisme), però que aquest coneixement no és un coneixement definitiu (contra el dogmatisme), ja que el coneixement ha de ser considerat com a provisional. Ha de ser objecte de contínues crítiques i revisions, ja que sempre hem de deixar la porta oberta a la possibilitat que el que fins ara hem considerat com a cert, pugui ser fals.
Així doncs aquest text defensa el criticisme, ja que prove d'un coneixement previ.
L'empirisme en canvi com que es deixa portar per els sentits, si tots els micos s'haguessin deixat anar per el sentit de saltar tots serien morts,i nosaltres probablement no haguéssim arribat a aquesta conclusió.
Anònim ha dit…
ANDREA ESTEBAN

Si la percepció que té el nostre mico de la branca a la que ha de saltar no tingués res a veure amb la realitat, el mico ''la palmaría''.
Com actua el mico? Què el mou? L'experiència, totes les vegades que ha caigut d'una branca per no projectar bé la imatge.
Tal com ho diu, tenim una espècie de filtre, no captem totes les coses com haurien de ser. Però el mico assimila la imatge de la branca, sinó l'animal cauria i... plaf.
És una cadena. Si fallen els sentits(empirisme), cau el raonament i la lògica. I de la mateixa manera ho podem aplicar a l'inversa.
Ha de tenir la percepció correcta per poder racionalitzar-ho bé, i ''a partir'' del criticisme fer un salt que no l'estabetlli.
El final del text és el que em fa pensar que els sentits ens enganyen, però a la vegada em demostra que el mico està segur 100% de la seva percepció vers la realitat.
I també ho apliquem amb els éssers humans. Éssers amb capacitat de raonament, de discutir el per què de les coses i tenir la possibilitat d'escollir una via segura per conèixer el que ens envolta. Però aquest fet, molts cops, es veu perjudicat pel nostre punt de vista, la manera amb la que nosaltres sentim o percebem la realitat.
Dit això, aquest popurri de raonament, lògica, percepció i sentits ens porta, un cop més, a la deducció del criticisme.
WiLsOn ha dit…
Si el mico no tingues ven clar la representació de la realitat cauria i moriria, però si al contrari estigues ven segur del que anirà a fer i ho representa molt bé no caurà. Aquests micos el seus antepassats per evolucionar i poder moure's per els arbres utilitzaven els coneixements empiristes i racionalistes encara que ells no s'adonessin.
François està comparant els animals amb les persones " encara que nosaltres també som animals" ell diu que si nosaltres no tinguéssim raó també moriríem al no poder percebre la realitat. En la ultima frase es refereix a el criticisme en concret al gir copernicà, la realitat s'adapta a la nostra manera de conèixer i no nosaltres a ella
Laura Cuenca ha dit…
El que François Jacob ens dóna a entendre en aquest text és que el mico, davant l'opció de si saltar cap una altra branca o quedar-se on era, ha hagut de combinar l'ús de la raó -Racionalisme- amb l'essència de l'experiència -Empirisme- que han donant pas a el Criticisme, el qual li ha permès visualitzar la branca, l'ambient que l'envoltava, el lloc on té aquests els peus en aquell precís moment i la distància que el separava de l'altra branca... i també enrecordar-se'n d'aquella vegada que va anar de morros per terra per no haver allargat prou el braç a l'hora de subjectar-se a la branca (Quelcom que havia fet des de sempre, per “instint biològic” -Criticisme-). I tot això, ens transmet l'idea de que realment totes les espècies porten unes ulleres que ens donen a cadascuna una visió pròpia del món... qui sap, pot ser per als micos el truc és allargar el braç per agafar-se la branca, però per a una altra espècie seria doblegar més les cames a l'hora de fer el salt.
Anònim ha dit…
Maria Vilaseca
Segons aquest fragment de El juego de lo posible de François Jacob dedueixo que tots els éssers vius necessitem sentir per viure tot i que visquem guiats i determinats pels nostres aprioris.
Per el mico és tant important percebre que hi ha una branca, mitjançant el sentit de la vista, com saber com saltar a la branca per tal de no caure i fer-se mal, per tant, crec que aquest fragment és criticista.
Els sentits ens poden enganyar, pot ser que la branca sigui una il•lusió òptica provocada, per exemple, quan el mico té la necessitat de fugir per no ser devorat per un altre animal. Però a la vegada ha d'estar totalment segur de que el que hi ha allà és una branca i no, com he dit, una il•lusió òptica. Per estar-ne necessita també l’ús de la “raó” que tenen els animals.
Si el mico raona malament caurà, si no percep cap sentit no es podrà moure i per tant no podrà caçar i morirà. Percebre alguns aspectes de la realitat és una exigècia biològica.
No és racionalista ni empirista ja que si tots els micos haguessin tingut l'instint de saltar i ho haguessin fet (empirista) sense estar segurs de si hi havia una branca o no (racionalisme), estarien morts o simplement com diu el text ja no existirien.

Sense que la raó imposés a l'experiència unes regles a priori,la vida no seria com la coneixem actualment.
Anònim ha dit…
Angie Montoya
si el mico no tingués la percepció de la vida com ha de ser des d'un punt de vista biològic, que és segons el text una exigència per poder sobreviure al món que els envolta, no existirien, perquè no sabrien caçar, traslladar-se d'un lloc a un altre segons les seves necessitats etcètera...
Per tant els humans també tenim uns instints biològics que fan possible que tinguem experiències i que sapiguem reaccionar davant les necessitats de la vida. Així François està defensant el *critisisme perquè segons ell la vida no podria ser possible sense aquests coneixements previs que ens ajuden a sobreviure.
Anònim ha dit…
Yasmina Drissi
Aquest petit mico que podem veure a la foto , quan va néixer no tenia coneixements, el seu cervell era una "caixa buida". Aquests coneixements els va anar adquirint de mica en mica observant el que feien els altres micos, és a dir, mitjançant l'experiència.
El mico abans de saltar cap a la branca, anteriorment haurá fet servir el sentit de la vista(empirisme) per poder veure-la i la raó, per concretar que alló era una branca i
calcular més o menys la distància en que haurá de fer el salt i no caure al terra(racionalisme). Probablement haurá aprés a fer ús d'això després de caure varies vegades. Crec que aquest fragment és criticista perquè fa servir les regles apriori. Si el mico no veigués la realitat, no podria percebre la branca, ni moure's, ni viure i per tant, no existirien. En el criticisme, el coneixement s'entén com a resultat de l'acció combinada dels sentits i la raó. El mico té les seves "ulleres" i, per tant, la seva pròpia visió del món.
Anònim ha dit…
Un mico experimentat, adult, és aquell que té l’experiència de saltar de branca en branca, amb la seguretat de saber que no caurà si els sentits, la percepció de la realitat, no li fallen. Quan aquest mico és petit, la seva mare o el seu pare l’ha hagut d’ensenyar a desplaçar-se, li han transmès la seva experiència, que li cal per sobreviure (igual com està fent aquest pel mico petit que porta enganxat a la panxa), tal com els humans ens ensenyem les diferents branques de la saviesa per poder ser algú, és a dir, el peix gros que es menja el petit. Això seria la part que equival a l’empirisme del fragment.
D’altre banda, si el sentit racional del mico no li digués que allà està la branca, per anar d’un lloc a l’altre, per escapar-se dels seus depredadors, per buscar menjar, etc., aquest mico, ni cap altre existiria. Sense el sentit racional, sense la raó, el mico dubtaria molt més perquè no seria un pensament pur, tal com es la realitat, la naturalesa.
De cara al criticisme, puc dir que cada espècie de la Terra, ja sigui animal, bacteri o planta, té la seva pròpia visió i percepció del món, que s’ajusta a les seves necessitats i instints, ja nascuts amb ells, i que una part de la raó, que sovint es confon amb els instints, ja se sap des del néixer.


RAQUEL CANO ALMAZÁN, 1r BAT B
Anònim ha dit…
ANTONI VALLS PAU 1 BAT A

La naturalesa es sabia, i la espècie dels micos a anat evolucionant i milloran amb els anys. El mico el fet de saltar de la branca per agafar-se a una altra es perque no només ell sap el que fa sino perque li ve d'herència i es per instint que ho sap fer. Jo crec que cada espècie te les seves ulleres hereditàries de veure el nostre voltant.
El racionalisme, el empirisme i el criticisme va unit, vui dir que al fer una cosa per instint i interve tot.
Anònim ha dit…
La vida que vivim l’aprenem del que ens ensenyen de petits i de la experiència que adoptem. La vida es: caure, aixecar-se i tornar-ho a provar. Els humans hem après a sobreviure devant de totes les amenaçes sofertes. Aquest mico de la imatge es presenta en ple salt, buscant la branca on agafar-se. Els nostres sentits ens fan creure que s’agafarà a la branca, però i si caies? Es basa en l’experiència, ja que sabem que els micos són molt àgils i de segur que no caurà. Segur que quan era petit, va haver de apendre a saltar, i alguna patacada segur que va patir.
En comparació amb els humans, en fa veure, que si fossim nosaltres els que tinguessim que saltar de branca en branca, ja no exisitiriem. Cada espècie té els seus instints i les seves necessitats, i d’aquests fan posible la seva vida.


MARI CARMEN FUENTE PRADAS, 1er BAT B
Anònim ha dit…
Edwin William :

La frace : Percebre alguns aspectes de la realitat és una exigència biològica. Dons el que vol dir es que
nosaltres per naturaleza este programats per sobreviure i veure la realitat com una eina per sobreviure.

El Mico d´alguna manera sap el que es fa , sap calcular amb la foça del salt i la exaptitut que ha alcansar a la branca ; la representació que es fa un mico de la branca sobre la que vol saltar; dons si el mico tingues en comte la realitat es plantejaria: podre calcular bé el salt? ( si no la palmaré ).Aquesta realitat no ho veune per eixo per naturaleza estan preparat en experiencia de tant saltar de brancas en branca.
David Pradas ha dit…
Els nostres ulls i els de tots els animals que en tenen, són la porta al mon exterior. No és l’únic medi per a rebre estímuls, determinar o definir la realitat, però del que sí és segur, és que tenim els ulls per supervivència, i les seves característiques estan pensades pel mateix. I és clar també que la nostra visió de món és filtrada; una característica que els nostres ulls no posseeix és la visió nocturna, però simplement no la tenim perquè no la necessitem, la nostra vida/supervivència no depèn de la vida nocturna.

Aquest fragment és clarament criticista però sota el meu punt de vista, si el fill va junt amb la mare es per la seva supervivència, ja que si no es quedes amb la seva mare moriria, perquè no sabria ni quin arbre i/o fruita escollir per a menjar. Només amb aquest fet ja podem que ens basem en l’experiència (empirisme).

Pradas.
Nerea Cots Sánchez ha dit…
Els micos com en la nostra espècie utilitzem una barreja dels sentits amb la raó, els complementem de manera que sense la raó no podríem obtenir experiència i sense l’experiència ens mouríem pel món de manera irracional.
Posem d’exemple el propi mico de la fotografia, si aquest veu una branca a certa distància, la raó (racionalisme) li farà pensar que per si de cas els seus sentits fallen el millor és aplicar una mica més de força i així assegurar-se l’arribada a la branca, si això li funciona, el mico haurà guanyat una experiència, la qual farà servir el pròxim cop que vulgui saltar una branca (empirisme). Això es si més no el mètode científic, que neix de la cooperació entre sentits i pensaments.
Continuant parlant del mateix mico, podríem deduir que també es mou amb el criticisme, un clar exemple seria si ha aquest mico li posem un plàtan sobre una capsa de cartró enganxat a corrent elèctrica, els sentits li faran veure el sol fet d’un plàtan i anirà directe a menjar-se’l, es trobarà amb una descàrrega. Ho pot intentar un parell de vegades, però al final relacionarà que aquest plàtan sobre la capsa marró de cartró li fa mal, i crearà una experiència, la qual li farà veure la realitat d’una altre manera, adaptarà la realitat als coneixements o experiències que ha après i viscut.
Anònim ha dit…
Gerard Barrera Martínez

Un dia està plovent. Per no mullar-te, saps que has d’agafar un paraigües. La simple acció d’agafar el paraigües quan plou conté un dels dos coneixements principals (racionalisme i empirisme) junts. Per tant, a la vegada, s’utilitza una doctrina epistemològica anomenada criticisme, que ajunta aquests dos coneixements. El coneixement empíric és utilitzat mitjançant el sentit de la vista, perquè així saps si plou o no. Però també hi ha una mica de racionalisme, ja que mitjançant l’ús de la raó, saps que per sortir el carrer i no mullar-te necessites una paraigües.

Aquesta idea de la pluja i el paraigües ens la explica amb un altre exemple el escriptor François Jacob, però en aquest cas en micos.
El fragment de François defensa i conté el coneixement del criticisme, ja que també utilitza junt el racionalisme i l’empirisme. El mico ha de ser conscient que el que vol saltar entra dins les seves possibilitats, ja que un mico no pot saltar a una branca que està a 25m, perquè no arribarà i conseqüentment, es farà molt de mal. Per això ha d’utilitzar la raó perquè sense ella el mico saltaria i no arribaria a la branca. Tot aquest procés reafirma el racionalisme.
En canvi, l’empirisme queda reflectit en que per saltar a la branca, primer has d’haver-la visualitzada utilitzant el sentit de la vista i que aquesta és una característica fonamental del coneixement empíric.
Anònim ha dit…
Marc Almazán Vilanova
1r Batxillerat "A"

En aquest petit fragment que ens mostra " El juego de la possible " de François Jacob, ens dona entendre, que si la percepció que té el mico de la branca, sobre la qual vol saltar, res no tingués a veure amb la realitat, el mico cauria i es moriria.
És a dir el mico abans de saltar a la branca ha hagut de fer servir uns coneixaments que ha anat adquirint a través de l'expèriència i observació del seu entorn, en aquest cas el dels sentits "la vista" que fa referència al coneixament empiristic, ja que quan naixem el nostre cervell no té cap tipus d'informació o coneixament, per respondre o actuar davant la realitat, que aquests s'adquiriran amb el pas dels anys.
Però en canvi a la vegada també ha fet sevir el coneixament racionalista, perquè ell raona si pot saltar a la branca, calculant la distància, o be quedar-se allà on estava situat.
En difinitiva crec que aquest fragment pertany al criticisme, perquè el mono utilitza els dos coneixaments.

Conclusió:

No veiem les coses com són realment, sinó com el cervell ens diu que són.
Vivim en una espècie de somni fabricat a la nostra manera, que en aquest somni només veiem el que ens interesa, és a dir cada persona depén de les circumstàncies, veu la realitat o te una visió diferent del món als altres.
Anònim ha dit…
Andreea Rubio / Els micos, cosins nostres.. També es deixen portar per l'experiencia i la rao, en el moment d'aprendre a saltar per les branques i saber que aquella branca li portara a un altres lloc. Però per haver arribat a saber tot aixó, han hagut diferents factors.. vull dir, no el primer dia que el mico va veure la branca va saltar, ho van aprenent i adquirint aquest talent amb el temps ... Aquest text es criticista, perque els micos no s'han deixat portar pels seus coneixements y han saltat sense saber que podria pasar, sino que s'ho han pensat uns quants cops i deprés decideixen saltar. Ja e dit que els micos son els nostres cosins, si haguessin saltat nosaltres possiblement no hi seriem aqui.
Roger Bosch ha dit…
Roger Bosch
1r BAT B

Per viure, per sobreviure, hem de percebre aspectes de la realitat i cada espècie la percep de forma diferent adaptant-se a les seves necessitats. Tots els éssers vius vivim en el mateix món real però cada espècie el representa de forma diferent.

El nostre coneixement i el dels micos comença amb l’experiència, però anterior a això hi ha uns mecanismes biològics que ens permeten adquirir-la i per tant sobreviure.

En aquest text de François Jacob es defensa el criticisme pels següents arguments:

Aquest mico quan era petit no tenia coneixements. Va ser amb l’experiència i amb observació que els va començar a assimilar i va aprendre a moure’s, a alimentar-se... És pràcticament igual que nosaltres, per exemple, de petits no sabíem caminar i va ser amb la experiència que en vam aprendre. Aquesta seria la part empírica del text.

Ara bé, arribarà un dia que haurem de prendre una decisió molt important i haurem de solucionar-la amb la raó. Si un mico es sent amenaçat per un depredador haurà de prendre una decisió: escapar-se, però com? La decisió del mico podria ser saltar de branca en branca, bona solució. Ara bé el mico haurà de calcular si podrà realitzar el salt. En les persones passa el mateix, davant certes circumstàncies hem de resoldre-les raonadament. (racionalisme)

Per tant, en el text es defensa el criticisme. El mico ha hagut de percebre amb els sentits que un depredador el vol atacar, però ha de raonar com escapar-se, en aquest cas saltar de branca en branca. D’aquesta manera pot sobreviure combinant els sentits i la raó. Amb les persones passa el mateix, podem arribar al coneixement només si combinem la raó amb els sentits.

Finalment, hem de saber que l’experiència humana no seria possible sense unes estructures a priori, i que només rebent informació de l’exterior amb els sentits tindríem una percepció de la realitat falsa.
Anònim ha dit…
David Vallès
En aquest text François Jacob exposa la seva idea sobre el criticisme. Ens parla de que allò que percebem del que ens envolta encara que no sigui ben be la realitat si que ha de tenir molts punts que concordin amb ella i que de fet si no els tingués la major part dels essers vius, no podrien relacionar-se amb l’ambient i per tant no podrien sobreviure.
Jo penso que en aquest text s’intenta anular als que diuen que no és possible conèixer el mon i els que pensen que podem arribar a conèixer el mon perfectament. L’autor amb la idea del filtratge , és a dir que perceps la realitat, però només una part d’ella, s’enfronta als empiristes que opinen que la nostra percepció de la realitat és una acció passiva. Creu que els empiristes no tenen raó ja que els nostres sentits filtren activament la informació i percebem només aquella que és important per a sobreviure.
El coneixement del món és possible, però no és un coneixement definitiu, el filtratge selecciona allò que és més important per sobreviure a cada espècie, per exemple percebre la llum infraroja pot ser molt útil per una serp que vol caçar un ratolí amagat, però no per als humans.
Anònim ha dit…
Laura Boixader. 1r Batx. B

Si les coses fossin tant diferents de com les veu el mico, no serien capaços de sobreviure. Així com el mateix passa amb nosaltres, els humans. Que no podríem explicar-ho si no entenguéssim bé la realitat. “Perquè no sabríem que és real, i que no ho és”. Així, aquest relat aplica el criticisme, ja que el coneixement del mico i dels humans és provisional i sempre pot passar que allò que un creu cert arribi a ser fals. Cada espècie s’adapta a allò que li és necessari per viure, oberta la seva ment a noves expectatives que se li puguin presentar durant la resta de la seva vida.

És biològic i essencial conèixer la bona interpretació de les coses que ens envolten. Encara que només en algunes, ja que amb d’altres imposem de forma involuntària els nostres desitjos a les nostres visions, i d’aquesta manera modifiquem la realitat, ja que en molts llocs preferim veure allò que volem, no pas allò que existeix i que hauria de ser per tothom igual.
Eduard Pladellorens Salat ha dit…
Sempre s'ha relacionat que l'animal més fort és el que més viu, però realment no és així, a vegades el mes astut, el que més es deixa porta per la seva raó, i capacitat de saber el que l'envolta.
Això ho demostra el mateix ésser humà, que no és el més fort, ni a evolucionat en aquest sentit, sinño que ha evolucionat a partir de la raó i de la lògica, i ha esdevingut l'espècia autoritària.
Els animals ens basem en l'ús de l'empirisme, de cualsevol altre sentit no físic que pugui tenir un animal, perquè vivim a partir del moment en que sabem que és el que ens envolta, i percevem el que passa al nostre voltant, i alhora del critisisme, ja que actuem també a partir del que ens imaginem, però el resultat ens pot fet canviar la idea de pensar sobre un fet o una situació concreta .

Definitivament, tot animal, actua a partir de tot el que coneix , i de cada detall per molt petit que sigui.

1e Batxillerat B
Anònim ha dit…
Eric Roger Alvarez

1r Batx A

Si el mico que vol saltar a l'altre branca no estigués segur i no fiques els seus sentits en fer el salt el mico cauria i moriria.

Per això el mico ja sap, per quan era petit les vegades que s'ha ciagut, ja sap que té que estar atent en el salt sinó cauria.

Françoise Jacob en el tros de text " El juego de lo possible" també compara la representació del mico amb nosaltres si ens passes el mateix.

Això és veritat que nosaltres ja no estariem aqui per parlar-ne. Perquè sense els sentits no podrien raonar i els micos saltar.

Per això necessiten els sentits per raonar i calcular les coses bé.

Amb l'acció que fa el mico de saltar a la branca està segur de que ho fara bés per això no es cau i efectua bé el salt.
Anònim ha dit…
Xavier Pajuelo Centeno
Saltar, desplaçar-se per l’aire i arribar a l'objectiu, aquesta és la imatge que té un ésser humà de l'acció que fa el mico. Aquest animal salta sabent que a l'altre costat, en el moment que la seva velocitat redueixi, trobarà una branca en la qual posarà fi a la seva acció.
El fragment del text “ El joc del possible “ de François Jacob ens fa entendre que aquest mico utilitza aquesta acció per sobreviure, dia a dia, i que per tant percep de forma real i precisa on està la branca, utilitzant la seva raó, els seus sentits i l’experiència de salts anteriors , ja que si no, com bé diu l'escrit, el simi no trobaria cap punt on agafar-s’hi i posteriorment cauria al buit. Si el text ens proposés la idea de l'empirisme, aquest animal realitzaria l'acció utilitzant la seva experiència i els seus sentits, però la raó no influiria, aquesta visió és equivocada . Si en canvi, el text ens proposés el racionalisme, tindríem de creure que el simi no utilitza els seus sentits per fer el salt, únicament la idea de la raó pura és suficient. Per tot això, crec que el text ens parla del criticisme, ja que al meu semblar, el mico neix amb uns coneixements amb els quals aconsegueix experiència, uns coneixements en els quals la raó i el sentits són indispensables.
Cada espècie animal percep coses de millor o pitjor manera, a vegades fins i tot, hi han animals que perceben coses desconegudes per la resta dels éssers vius. Amb tot això, vull dir que cadascú porta les ulleres que li fan falta per sobreviure, aquelles ulleres que li fan veure les coses en la seva realitat pròpia i les quals poden canviar la nostra visió, si mirem el món a ull nu.
Anònim ha dit…
Marina Díaz
Aquest fragment de François Jacob ens mostra una imatge en la qual es veu un mico saltar a una branca d'una forma molt segura, com si no tingues por de caure. Analitzant això, jo he pugut arribar a la conclusió de que aquest fragment reflexa clarament un criticisme, ja que la seguretat del mico es deu a que a pugut saltar a aquesta branca logicament perque la vist,(empirisme) i per poder-ho veure a agut d'utilitzar els sentits. D'altra banda, no nomès podria saltar-la sabent que està en certa distància davant seu, sinó que ha hagut de utilitzar tambè una mena de "raonament" (racionalisme) per a poder saber com saltar-la, com no caure, com agafar-se, i ja sigui o bè per agafar aliments, o per fugir d'enemics. Raonant tot això, certament en la meva opinió, puc dir que es tracta una vegada mès d'un criticisme
edson M. ha dit…
Edson Matienzo

El que se representa no te res a veure amb a realitat ja que el nostres ulls no perceben ni el 90% del que hi ha al nostre voltant.
Si el mico saltes y el pases algo qui ho travaria a faltar, la nostre forma de viure no esta prou qualificada per notar-lo.
Al igual que el mico salta cap a l'altra branca qui pot asegurar-te que no es trenqui eixo mateix pasa en la nostre vida res esta per suposat.
Anònim ha dit…
Marc Soler
Per començar podríem dir que aquest fragment de François Jacob és criticista, ja que es combina la raó(racionalisme) i els sentits(empirisme).
Com bé diu aquest fragment si la visió que té un mico d’una branca no correspongués amb la realitat, aquest deixaria d’existir perquè cauria i moriria o si fos el cas que estigues fugint d’un altre animal tindria una probabilitat molt alta de ser capturat i per tant també moriria, però alhora també entra en joc el coneixement a través de la raó perquè encara que vegi la branca si no sap calcular la distància que hi ha entre ell i la branca també té una gran probabilitat de caure. Aquest últim coneixement s’obté a traves de l’experiència, ja que quan neix un mico o qualsevol animal com nosaltres mateixos, som com una “caixa buida” i l’hem d’anar omplint a base de nous coneixements, com en aquest cas, el mico quan neix té que aprendre a anar pels arbres i saltar, entre d’altres coses.
Però, no obstant, no hem d’oblidar que cada animal o cada espècie té les seves pròpies “ulleres”, com veiem en el criticisme, i per tant cada espècie veu el món amb uns “altres ulls”, ja que per exemple nosaltres podem veure en diferents colors, d’altres animals en blanc i negre, d’altres poden veure els rajos ultraviolats del Sòl,d’altres no hi veuen,... Llavors ens porta a deduir que els sentits entre diferents animals són diferents o almenys diferent desenvolupats.
En la meva conclusió o la conclusió que hem fa deduir aquest petit text, és un fragment criticista ja que combina la raó i els sentits, i ens diu que sense aquesta combinació ni aquest mico ni nosaltres mateixos tenim possibilitats de sobreviure.
Anònim ha dit…
Aquest mico ha vist els de la seva espècie saltar d’arbre en arbre, i no ha dubtat en que ell no podria arribar a la branca. Però apart de l’experiència em de tenir en conta que la realitat pot fer caure el mico de la branca, la raó per saber si fer una acció o no, ho sigui aprendre dels errors.
El senyor François Jacob ens fa veure que aquest text és propi del criticisme, ja que creixes amb l’experiència però aprens amb la raó. Què ens dóna a entendre? Que “la realitat és una exigència biològica”, és a dir, el nostre ser necessita aprendre amb la realitat i no només guiar-se per les falses experiències d’avantpassats.
Laia Guilanyà Jané
Anònim ha dit…
Melanie Yungan Cruz

En aquest text François Jacob “El juego de lo posible” , des de el meu punt de vista, jo crec que defensa al criticisme. Pel simple motiu que aquest text és la barrejar entre l’empirisme ( sentiments) i el racionalisme ( la raó).
Com podem veure en l’argument del text, si els micos s’haguessin deixat endur per els sentits, haurien mort, però no va ser així. Per això podem dir que abans de deixar-te endur, tens que tenir una base solidar per fer-ho. També podem dir que els sentiments en aquesta vida són fonamentals, encara que tenen que anar guiats per la raó i els nostres propis aprioris. Ja que si només ens deixessin endur per els sentits, moltes vegades tindríem arguments equivocats. És a dir, creuríem que una cosa que és falsa, fos certa.
Per aquests motius jo penso que el criticisme és el millor coneixement per les persones, ja que veuríem la vida d’una manera determinada i subjectiva.
Anònim ha dit…
La supervivència no pot dependre únicament d'una percepció de la realitat, no pot dependre únicament dels sentits (empirisme); nosaltres podem veure, podem percebre un banc a l'altra banda d'un riu, però si no sabem que és el riu, si no analitzem (racionalisme) les nostres capacitats a l'hora d'enfrontar-nos al repte, mai no l'aconseguirem creuar ja que prèviament no hem analitzat els riscos que implica i no haurem sabut determinar si tenim la capacitat per creuar-lo.
Al mico li apssa el mateix; veu la branca, sap que és allà però si a més no tingués la capacitat de recordar i d'associar la branca amb un seguit de paràmetres fñisics que li permetrán arribar sà i estalvia l seu objectiu.
Si e comptes d'analitzar al situació, simplement saltés en veure la branca, aquest mico moriria.
Per tant, aquesta aptitud de percebre i relacionar la informació criticisme, esdevé per selecció natural, ja que només podràn tenir descendència aquells que hagin tingut la capacitat de racionalitzar la imatge que perceben els sentits amb el raonament que l'identifiquen i els fan actuar en consqüència.

L'empirisme és la base i, per tant, és imprescindible però no eficaç, ja que sense el racionalisme que ens permet interpretar els estímuls que els sentits ens proporcionen, aquests no significarien res.

CRISTINA MARTÍN RODRÍGUEZ 1r Batxilleral B
Anònim ha dit…
*És una errad d'un paràgraf del comentari anterior.

Al mico li apssa el mateix; veu la branca, sap que és allà però si a més no tingués la capacitat de recordar i d'associar la branca amb un seguit de paràmetres físics que li permetrán arribar sà i estalvi a al seu objectiu i, en comptes d'analitzar la situació, simplement saltés en veure la branca, aquest mico moriria.

CRISTINA MARTÍN RODRÍGUEZ
Unknown ha dit…
Jo penso que el que pretén indicar François Jacob en aquest text, és que els micos necessiten de la raó i l'empirisme per sobreviure, perquè si el mico no tingués clara la realitat, la majoria de micos moririen en caure. I sinó fos així no saltarien d'arbre en arbre a aquestes altures. Per tant, vull dir que Jacob està defensant el criticisme. Hi ha un fragment del text que diu el de la realitat biològica, crec que vol dir que aquests micos, igual que qualsevol altre animal, es mou per instint lògic, és a dir, saben que han de saltar per supervivència encara que ells no estiguin segurs de si la branca és real o no, han de confiar en el seu instint i tenen consciència que estan capacitats per fer això, tots els animals tenen uns mecanismes biològics, naturals, que són anteposats a tota experiència que poguessin haver agafat com a hàbit al llarg del seu creixement .
Anònim ha dit…
Oriol Muns

Els micos estan constantment enfilant-se als arbres, saltant de branca en branca, saltant pedres, etc. Cada especie te la seva manera de veure el mon, segons les seves necessitats biològiques. Segurament els micos tenen una percepció dels temps mes rapida i tenen mes reflexos que els humans, per tant els es mes fàcil fer aquest tipus de coses...

Aquest text de François Jacob es un text empirista: per una banda, un mico, per saltar d'una branca a l'altre, necessita l'us de la raó i l'experiència (racionalisme) per saber si la branca esta massa lluny per de seves possibilitats, per saber quin es el lloc idoni per "aterrar", i perquè si per un espant molt gran o si el segueix un depredador s'imagina una branca flotant en l'aire no hi salti; però també es necessari l'us dels sentits i el seu propi instint, perquè si ha de saltar un lloc on no ha estat mai, quest mico necessita guiar-se per la vista, o si un depredador l'esta perseguint, no es parara a pensar quina trajectòria de salt ha de fer, sinó que saltara instintivament.

Tal i com va dir Immanuel Kant; tot i que el coneixement comença en l'experiència, hi ha unes regles (a priori) que la raó imposa a aquesta experiència. Això vol dir que si el mico no tingues l'impuls de saltar (a priori) mai no tindria experiència en saltar branques.
Anònim ha dit…
Àlex Peso Casado
1r Batx. A

La nostra ment originàriament és com una caixa buida que l’experiència de mica en mica va omplint de continguts. En aquest cas els micos han de tenir experiència en saber saltar de branca en branca de la mateixa manera que han de fer ús de la raó per saber si poden saltar o no per tal de no fer-se mal. Tal i com diu el text “percebre alguns aspectes de la realitat és una exigència biològica”. Això vol dir que és necessari percebre la realitat però que aquesta és subjectiva, ja que cada individu percep la realitat d’una manera diferent a causa dels seus aprioris. Un clar exemple és el d’un tsunami, els elefants molts dies abans de l’arribada d’aquest, ja el perceben i tracten de fugir, mentre que els humans fins que gairebé tenen el tsunami a sobre no se n’adonen . Per tant arribo a la conclusió que aquest text de François Jacob, fa referència al criticisme.
Anònim ha dit…
Coral Bastidas.

Els micos igual que tots els altres animals, quan neixen i va passant el temps, aprenen a viure en el seu entorn. A base de experiències i de raonar les coses tots els animals van adquirint una sèrie de coneixements sobre la vida.

En aquest text de François Jacob, "El juego de lo posible", és criticista, pel fet de que el mico que vol saltar de la branca, abans de fer-ho, ha tingut de passar per els coneixements del empirisme i el racionalisme. Per una banda, ha tingut de observar la branca, calcular la distància on es trobava ell respecte a aquesta(empirisme) i raonar com havia de saltar per tal de no fer-se mal (racionalisme). Per tant, quan François Jacob diu "Percebre alguns aspectes de la realitat és una exigència biòlogica", parla de que quan un animal neix, ell no té coneixement de l'experiència. I, per tant desde que naixem tenim uns mecanismes que fan possible que poguem entendre tota cosa que ens passi al llarg de la vida (experiències).

També, quan diu que "si saltar de la branca no tingues res a veure amb la realitat, nosaltres no estariem aquí", està dient que si els micos (avantpassats nostres) no tinguéssin els sentits de l'empirisme i el racionalisme, no podrien observar ni raonar. Per tant, si no haguéssin tingut aquests sentits i coneixements, els micos no haguéssin sobreviscut a situacions límit. I nosaltres no existiriem.

Per últim, quan parla de "la nostra percepció del món exterior sofreix un filtrat massiu" es refereix que cada espècie animal, a base de l'experiència i del què li han ensenyat té una visió del món o una altra.
Anònim ha dit…
En aquest troç del text “El juego de lo posible”, François Jacob, deixa caure contundentment la idea de criticisme (experiència i lògica) total, ja que parla sobre l'empirisme (sentiments i experiència) i el racionalisme (lògica i raó), deixant clar que sense el racionalisme cap espècie hagués pogut sobreviure; com per exemple: el petit fet de que el mico volgués saltar a la branca; si aquest no fós racional i no pensés en les conseqüències provablement no sobreviuria, ja que no sabria que ha de fer exactament per a poder saltar bé i arribar amb vida. I per això com a conclusió diu que: “Percebre alguns aspectes de la realitat és una exigència biològica”, és a dir, que el racionalisme és la millor manera de veure la realitat per a la sobrevivència.
I per l'altre part es troba l'empirisme (sentiments i experiència), ja que aquest mico encara que la lógica li digui que pot saltar, ha d'utilitzar l'experiència d'altres animals per a poder saber si ell també ho podrà fer.
En conclusió, dóna a entendre que el millor coneixement per a la sobrevivència és l'empirisme.

Blanca Aguilar Pera
Anònim ha dit…
stiven ocampo

Cada especie tiene su forma de adaptarce : (biologicamente, logicamente y racionalemnte)
ya que aprenden de los otros animeles que son mas maduros y con mucha mas experiencia.

Si el mono no saltara es por que sabe que no lo puede hacer ya que el mono calcula sus pasos y sus saltos y no arriesgaria la vida de su hijo.

yo creo que jacob piensa y nos hace pensar si los animales y los humanos racionamos y tenemos logica como ellos
Jose Suárez ha dit…
En aquest fragment de text el que ens vol dir es que el mico veu la branca com si brilles o fos d'un color molt cridaner que li facilités saltar d'arbre en arbre.
Igual que per exemple als humans quan conduïm, detectem el senyals de trànsit més rapidament que un vianant, els conductor les veiem com si tinguessin alguna cosa especial que brilles o les fes mes cridaneres.
Anònim ha dit…
Mario Muñoz
Si los monos no tuvieran la percepción como tiene que ser biológicamente, ellos mismos se darían cuenta que no pueden saltar de árbol en árbol. El mono tiene que ser conciente que lo que quiere es entrar dentro de sus posibilidades, ya que el mono no puedo saltar a un árbol que este muy lejos, por que no llegaría y concientemente el mono sabe que llegaría a hacerse daño. Y por eso el mono tendría que hacer uso de la razón, para que el llegara a saber que no se haría daño.
Los monos a la vez como los seres humanos, sabemos que hay cosas que no podemos hacer por que tendrían consecuencias y nos podríamos hacer daño con las decisiones que tómenos.
Pues que hay cosas que no nos damos cuenta que sin ellas no podríamos vivir i que a estas cosas no les damos importancia
Anònim ha dit…
Bryan Vicente Avanto
1er Batxillerat "A"

És clar, el que ens vol donar a entendre François Jacob.

En primer lloc tot Animal o Humà, vam començar des de zero i comences descobrint i intentant donar-li una lògica a tot el que ens envolta. Així com quan un humà té la por de no fer alguna cosa perquè mai ho ha fet o mai ho a intentat, el mico té la mateixa por.
Es pot apreciar que el mico salta amb un petit mico i se li veu segur de si mateix, ja que ha après a caure ia adonar-se que branca és l'adequada per poder sostenir-se. A més el mico no és un mico petit com es pot apreciar, es nota que ha passat la fase d'intentar i de dir: Però que Tonto, aquesta no és la branca adequada.

Els humans i els micos pensem, raonem i ens adonem del bo i del dolent, però clar cadascú veu la vida d'una manera diferent.
Anònim ha dit…
Nerea Arenas Cánovas 1r Batxillerat A

En aquest petit fragment es mostra una clara comparació entre els humans i els animals, en aquest cas, els micos. El cervell d’un nadó humà és com un calaix buit, en el moment en el que neix encara no hi ha cap tipus d’informació dintre, amb el pas del temps i conforme va creixent es va omplint de vivències, experiències i coneixements que va adquirint al llarg de la seva vida. És per això que tots tenim aquell avi que ens explica històries de quan era jove, sensacions de la vida, i ens indica el que està bé del que està malament, ja que ell ja ha viscut situacions semblants a les nostres. En altres paraules, ens aconsella sobre el nostre futur. L’únic motiu que li permet fer-ho és la seva major experiència respecte a la nostra, en el meu cas, encara adolescent.
En el món animal succeeix un fet semblant, un mico nadó, quan neix, tampoc és conscient dels seus fets, és per això que necessita de l’ajut de la seva mare per desplaçar-se, alimentar-se... i satisfer totes les seves necessitats. Una vegada ja ha crescut i ja es val per si mateix, el fet canvia. Ja pot saltar de branca en branca sense l’ajut de ningú!
Per fer possible aquest salt necessita desenvolupar la combinació de dos coneixements, un d’ells és el racionalisme, sense ell cap espècie hagués pogut sobreviure, és a dir, (aplicar la raó a l’acció), ja que si no disposa d’ ella, al saltar mai arribarà a l’altra branca. I l’altre l’empirisme, o sigui, (els sentits), ja que sense sentits un mico no pot saltar. En altres paraules, si un mico es prepara per saltar, i en el moment de fer-ho, no visualitza bé la zona on es troba l’altra branca, els metres de distància... etc, o s’imagina una falsa representació de l’escena, (ja que és possible que allò que un creu que és cert sigui fals), al saltar caurà i s’estavellarà contra el terra. Aquest fet és el que provocaria que deixessin d’existir els micos. D’altra banda també es el que els ajuda a aprendre dels seus errors, és a dir, a formar una experiència.
La frase ‘’Percebre alguns aspectes de la realitat és una exigència biològica’’ es refereix a què per exemple, en els lleons, el fet de caçar per no morir-se de gana ja els prové d’una forma hereditària dels seus avantpassats, és a dir, no cal que ningú els mostri com devorar preses, ja que és un instint que ja el duen a terme per si mateixos, o sigui, per exigència biològica.
Cal esmentar que és evident que cadascú veu el món amb els seus propis ulls, això vol dir que cada persona o animal es basa en la seva experiència personal i en tot el que ha après durant la seva vida per crear-s’hi una visió o una altra sobre el món, el seu món.
En definitiva, és un fragment que defensa el criticisme, una barreja entre l’experiència adquirida i la lògica.
Anònim ha dit…
Shirley Vera:
hi ha situacions en que tenim que actuar d'una manera o una altre, i per fer-ho es posa de manifest el nostre aprenentatge que fa que adoptem un determinat comportament el qual hem après a realitzar a mida que ens adaptem al medi on vivim, d'aquesta manera es pot deduir que el mico al saltar d'una branca a altre el que fa és de manera racional utilitzar el seu aprenentatge de condicionament operant per així obtenir un resultat.
Això mateix passa amb tots els èssers vius, dia a dia anem creixem, anem aprenent i d'aquesta manera som capaços de reaccionar a determinats estìmuls o situacions. i aprenem a
Anònim ha dit…
Aina Soler Marquillas (1er batx. A)

Aquest fragment es refereix a que sempre hem de tenir una petita percepció de la realitat, que en aquest cas es tracta d’un mico que ha de saltar d’una branca a una altre, però abans haurà mirat si la branca es prou resistent com per aguantar-lo i a quanta distància esta, per tal de no caure i potser, morir-se.
En el cas de les persones pot ser a l’hora de creuar un carrer, que has de mirar si venen cotxes i si en vénen t’has de fixar com va de ràpid i com de lluny està, per tal de que no t’atropelli.

I no cal que veiem el 100% de la realitat, però un tant per cent hi ha de ser, perquè sinó ens equivocaríem moltes vegades.
Anònim ha dit…
Núria Parra Marmol
1er de Batxillerat A

En aquest fragment de François Jacob de "El juego de lo posible" es pot veure com el mico si no tingues la percepció no podria sobreviure, ja que si no vegues la realitat, encara que sigui d'una manera diferent a la nosaltres, no podria tirar endavant, perque per exemple si no veiessin no podrien agafar la branca i moririen. Per això es pot veure que la idea que es pot apreciar en aquest fragment del text es el criticisme, per exigència biològica.
Anònim ha dit…
Carolina Rivera

Ja sigui en tot el món o en una classe de batxillerat, hi han milers de diferents opinions amb només una realitat, això ho causa la nostre manera de veure les coses que ha estat influenciada al llarg dels nostres anys de vida, ja sigui a partir de les nostres experiències o bé a partir dels que ens envolten que això fa que varï la nostre opinió.
Llavors el text es refereix a que per sobreviure depenem de totes les coses viscudes i dels raonaments que fem a partir d'aquestes, ja que sense els sentiments i la raó no arribariem en lloc.
El que ens vol dir amb l'exemple del mico es que ell sense les experiències pasades no podría raonar com saltar d'una branca a l'altra, igual que els humans, que sense el nostre raonament no podriem prendre decisions que són bàsiques per abançar.
Anònim ha dit…
AITOR PRADAS VEREDAS
1r Batxillerat A

En la imatge es veu com el mico està segur de saltar a la branca de l'arbre amb el seu fill/a agafat a ell, ja que sinó estiguès segur de si mateix no arriesgaria la seva vida i la del seu fill/a.

François Jacob fa menció el coneixement empíric ja que el mico fa això perquè a través de la seva experiència sensible, l'observació i l'experimentació.
Ja que el mico va començar sense cap coneixement, amb la ment buida, i amb el pas del temps aquesta s'ha anat omplint poc a poc de coneixements.

Ja que ell per passar de branca en branca ha tingut que aprendre, i amb el pas del temps ha anat agafant experiència, encara que les primeres vegades que ho va intentar o va fracassar o va passar-ho pels pèls.

Els animals, tenen una percepció de les coses bones, que abans de que passi alguna cosa ja ho saben i dona temps ha escapar dels problemes, en canvi, nosaltres, el humans, no estem tant capacitats per tindre aquesta percepció per les situacions sense la tecnologia que ens pot avisar previament.
Anònim ha dit…
Susagna Puig Pérez
1º Batxillerat A

Es obvi, que el mico actúa amb aquesta seguretat perque te una visió clara de la realitat. Si no fos així, aquest mico, moriria. Podem dir, que amb l'experiència ha anat aprenen com t'he d'actuar en certes circumstàncies.

Tenim que tenir en compte que en aquesta acció hi t'he a veure també hi t'he a veure l'empirisme, es a dir, els sentits. La vista capta la imatge de la branca, y pot actuar com l'experiència li demani. Podem treure una conclusió, llavors, d'aquest fet. Primer, actuen els sentits, acte seguit es raona amb lògica com s'ha d'actuar i depenen de l'experiència que tinguis ho faràs d'una forma o unaltre.

Amb aquest text i amb aquesta imatge, François Jacob ens vol fer veure aquesta combinació de factors (racionalisme, empirisme i criticisme) que et fan actuar de certes formes en determinades circumstàncies.
Marc Fernández 1A ha dit…
Per començar diré, que el text de François Jacob defensa la postura del criticisme , ja que diu que cada espècie ha d’utilitzar els sentits propis per poder viure y desenvolupar-se com un membre de la seva espècie. També esta clar que cada espècie té certs “mecanismes” exclusius que li permeten aprendre de la realitat de la forma en la que ell sortirà més beneficiat. El mico ha mesura que ha anat adquirint el coneixement sobre la seva pròpia existència, ha pogut observar com els altres micos utilitzaven les lianes per desplaçar-se i ell ha imitat aquesta conducta.
Encara que empíricament parlant, els sentits del mico l’enganyen, ja que els seus sentits nomes li mostren la realitat com ell la sent, així doncs on nosaltres nomes veiem un tros de branca, el mico veu un mitja de transport.
Anònim ha dit…
Raquel Gómez Caro
1er Batxillerat A

En aquest fragment de "el juego de lo posible" fet per François Jacob, ens vol fer veure que tots els éssers vius, tant persones com aminals, hem de veure la realitat.
Tant les persones, com en aquest cas el mico, hem iniciat la nostra vida a partir de l'expèriencia que hem obtingut amb el temps ja que al nèixer, el nostre cervell és com una "caixa buida" i per tant, l'hem d'anar omplint, la qual cosa voldrá dir que anirem adquirint diferents coneixements.
Donat aquest argument, jo crec que el text defensa el criticisme ja que té una part on predominen les sentits, és a dir, la part empirica. Però també hi ha una altre part on predomina la raó, és a dir, el racionalisme.
La part empirica es demostra tenint en compte que el mico ha anat aprenent a base d'anar observat al seu voltant i d'anar assimilant les coses, ja que quan aquest era petit no sabía ni tan sols caminar ni buscarse el seu menjar per tal de sobreviure. Per tant aqui ja està utilitzant alguns del seus sentits com per exempla la vista alhora d'observar.
La part racionalista es demostra quan el mico ha arribat a la conclusió de saltar de branca en branca amb la finalitat de que no l'atrapi el depredador, pero també ha de tenir en compte que pot caure i per tant a de calcular si será capaç de saltar-la. Per tant aqui ha de utilitzar el raonament.

Finalment, aquí es demostra clarament que es defensa el criticisme ja que ens fa veure de manera molt precisa que "el coneixement s'entén com el resultat de l'acció combinada de la raó i els sentits".
Anònim ha dit…
En aquest petit fragment escrit per François Jacob anomenat "El juego de lo posible" on veiem que aquest mico de la imatge el qual porta en braços al seu fill, vol saltar a una altre branca de la qual on es troba, on ho fa amb tota seguretat perquè sino pogués aconseguir aquest repte cauria avall i és moriria.

Aquest mico la confiança de poder saltar de branca en branca, la anat guanyat a mesura d'anar adoptant uns coneixements desde que va nèixer, i a més a més aquest autor jo crec que fa una clara referència a un coneixement empíric ja que veiem que aquest mico és basa en els seus sentis per aconseguir saltar.

També és fa una referència al racionalisme ja que el mico fa servir la raó per aconseguir saltar.

Jordi Sotomayor
1rA
Anònim ha dit…
Aquest fragment de François Jacob , es un text criticista. Perquè combina la raó(racionalisme)i els sentits(empirisme), els seus arguments son:
Aquest mico no neix ja saben caminar i anar saltant per les branques, sinó que aprèn amb l’experiència(empirisme). Un mico per anar saltant de branca en branca haurà de fer servir l’ús de la raó, perquè tindrà de calcular si el salt que vol fer ell el pot realitzar, fent servir l’ús de la vista, mirant a quina distancia està una branca de l’altre per no caure (racionalisme).
Estic d’acord amb l’autor que els humans utilitzem la raó i alhora també filtrem gran quantitat d’informació. Sense adonant-nos constantment seleccionem la informació que ens es útil i deixem de banda la que no necessitem. Per exemple, quan algú va conduint una moto o un cotxe per una ciutat només percep una petita part de la realitat que l’envolta, ja que si estigués al cas de tots els detalls que succeeixen al seu voltant, no seria capaç d’avançar. Inconscientment el nostre cervell filtra la realitat processant la informació que és rellevant per conduir (mantenir la distància amb els altres vehicles, estar al cas de les senyals de trànsit, vigilar els vehicles que canvien de carril...). En canvi la resta d’informació queda en segon terme i molta passa inadvertida (la senyora que camina per l’acera passejant el gos, les botigues del carrer, si hi algú en alguna finestra...) . Aquesta informació no rellevant pot passar en qualsevol moment a ser rellevant i nosaltres ho detectem desseguida, imaginem-nos que la senyora que passeja el gos de cop travessa el carrer, en dècimes de segon passem de no veure-la a fixar-nos-hi molt, ja que això ens farà frenar girar etc.
Roger Pons

Entrades populars d'aquest blog

Gonçal, un cafè sisplau

"¡¡¡Tilonorrinco!!! ¡¡¡Espiditrompa!!!"