La ciutat que educa.


Així, doncs, el diàleg i la convivència no poden regular la vida ciutadana si no es donen certes condicions prèvies: si els ciutadans no tenen espais comunitaris de trobada, si la ciutat no convida a la barreja sinó a la segregació, si no hi ha símbols, festes, treballs i projectes que convidin al contacte o a la col•laboració, difícilment es cultivaran un diàleg i una convivència que puguin anar més enllà dels petits cercles en què la ciutat haurà quedat esquarterada (...) La ciutat educadora i democràtica ha d´establir les condicions que permetin, precisament, el desplegament del diàleg i de la convivència entre iguals.

Josep-Maria Terricabras, I a tu, què t´importa?. Els valors, Barcelona, Edicions La Campana 2007

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

Percepció i selecció natural 2.

Gonçal, un cafè sisplau

"¡¡¡Tilonorrinco!!! ¡¡¡Espiditrompa!!!"