La moral autònoma i el respecte.
A la pregunta de com justificar les nostres accions morals s´ha respòs anteriorment de forma autoritària (escena 3). La forma alternativa de respondre a aquesta pregunta és l´autònoma. “L´important d´aquesta explicació és que no entén les regles morals com quelcom que se´ns imposa, ja sigui pels nostres pares o per Déu, és com una cosa que nosaltres mateixos ens imposem. Són regles i lleis que nosaltres mateixos volem i, per tant, són un producte de la nostra llibertat”, diu el senyor Ibarra.
Per què hem de limitar la nostra possibilitat d´actuació i per què això s´anomena llibertat?, pregunten perplexos el Manel i la Camil•la. Llibertat s´entén no com una possibilitat d´actuar sense cap límit, sinó com una possibilitat d´actuar amb límits que nosaltres decidim autoimposar-nos. El concepte de llibertat s´entén doncs més aviat com a autonomia o autodeterminació. Aquesta decisió d´autoregular-nos no té un origen unilateral, és a dir, una decisió que afecti un sol individu, sinó que afecta a tots els membres de la comunitat. Perquè hom pugui afirmar que una norma està justificada, això ha de significar que aquesta és vàlida i afecta a tothom sense excepció. Per tant, ha de ser fruit d´una decisió omnilateral: la renúncia a la llibertat total només té sentit si tothom accepta renunciar a la llibertat total perquè ens interessa que les nostres llibertats particulars, limitades, siguin respectades. D´aquesta manera es genera un sistema que Tugendhat anomena d´autonomia compartida, on cadascú està disposat a restringir la seva autonomia tant com calgui perquè que la resta puguin arribar a ser igualment autònoms.
La moral autònoma no pot fonamentar-se en propietats supraempíriques en les que es creu: Déu o la Raó pura (Kant), sinó en els interessos habituals, insisteix Tugendhat. Ens interessa sobretot ser respectats. I aquests interès és un interès general, fins i tot és interessant per a aquell que no té intenció de respectar els altres. Ser respectat és un bon desig, però perquè funcioni realment cal que sigui una exigència recíproca on ningú quedi exclòs. Voler ser tractat amb respecte exigeix en reciprocitat tractar els altres amb respecte. Això pot servir de regla general i el principi moral que justifiqui les nostres valoracions sobre allò bo i allò dolent, que era el que han anat buscant i demanant el Manel i la Camil•la ja des de l´inici del llibre.
Per què hem de limitar la nostra possibilitat d´actuació i per què això s´anomena llibertat?, pregunten perplexos el Manel i la Camil•la. Llibertat s´entén no com una possibilitat d´actuar sense cap límit, sinó com una possibilitat d´actuar amb límits que nosaltres decidim autoimposar-nos. El concepte de llibertat s´entén doncs més aviat com a autonomia o autodeterminació. Aquesta decisió d´autoregular-nos no té un origen unilateral, és a dir, una decisió que afecti un sol individu, sinó que afecta a tots els membres de la comunitat. Perquè hom pugui afirmar que una norma està justificada, això ha de significar que aquesta és vàlida i afecta a tothom sense excepció. Per tant, ha de ser fruit d´una decisió omnilateral: la renúncia a la llibertat total només té sentit si tothom accepta renunciar a la llibertat total perquè ens interessa que les nostres llibertats particulars, limitades, siguin respectades. D´aquesta manera es genera un sistema que Tugendhat anomena d´autonomia compartida, on cadascú està disposat a restringir la seva autonomia tant com calgui perquè que la resta puguin arribar a ser igualment autònoms.
La moral autònoma no pot fonamentar-se en propietats supraempíriques en les que es creu: Déu o la Raó pura (Kant), sinó en els interessos habituals, insisteix Tugendhat. Ens interessa sobretot ser respectats. I aquests interès és un interès general, fins i tot és interessant per a aquell que no té intenció de respectar els altres. Ser respectat és un bon desig, però perquè funcioni realment cal que sigui una exigència recíproca on ningú quedi exclòs. Voler ser tractat amb respecte exigeix en reciprocitat tractar els altres amb respecte. Això pot servir de regla general i el principi moral que justifiqui les nostres valoracions sobre allò bo i allò dolent, que era el que han anat buscant i demanant el Manel i la Camil•la ja des de l´inici del llibre.
Bibliografia:
Ernst Tugendhat, El llibre del Manel i la Camil.la, (capítol 5), Gedisa, Barna 2001
Ernst Tugendhat, Diálogo en Leticia, Gedisa, Barna 1999
Ernst Tugendhat, El problema de una moral autónoma. Antropología en vez de metafísica, Gedisa, Barna 2008
Comentaris