El mal moral i el patiment.

No tot dolor, ni tan sols tot dolor inevitable constitueix un mal moral. El mal moral és el dolor positivament provocat, el dolor causat per la interferència d´un agent humà i que sense aquesta interferència no s´hagués produït. (...)

El mal moral objectiu en què consisteix el dolor provocat només es dóna en les criatures que senten, és a dir, que disposen d´un sistema nerviós suficientment desenvolupat i capaces de sentir dolor. La capacitat de sentir dolor varia en les diferents espècies. És més gran en els vertebrats superiors (mamífers i aus). Des d´aquest punt de vista el dany causat a una criatura serà més o menys moral depenent de la seva capacitat de patiment.

El mal moral objectiu en què consisteix el dolor (i en general, el patiment) provocat per una interferència humana innecessària és el resultat del mal moral subjectiu (la crueltat o mala intenció de qui el produeix) que es manifesta en les activitats següents:

1- Espectacles cruels, on intervenen animals que gratuïtament són torturats (...).

2- La caça cruel, on no només els animals són morts, sinó també torturats (...).

3- L´explotació desconsiderada del ramat o els animals de granja (...).

4- L´abandonament i maltractaments d´animals per diversió o desfogament de la ira.

5- La tortura amb finalitat gastronòmica (per obtenir foie gras).

6- Un cas especialment delicat el constitueix els experiments dolorosos en l´experimentació farmacològica o científica (...)

La interferència humana que directament provoca l´augment de dolor és crueltat, allò en què consisteix el mal moral objectiu. L´emoció moral desagradable que sentim en col.locar-nos en el lloc dels que pateixen és la compassió i la condemna d´aquesta interferència culpable, d´aquesta crueltat, constitueix la indignació moral. Aquest tipus d´emocions s´han anat propagant (...) a un cercle cada vegada més ampli d´éssers, començant pels nostres parents més pròxims, seguint per la nostra tribu, raça, nació i espècie, fins arribar finalment a aplicar-se a tots els animals capaços de patir, amb la qual cosa el procés haurà assolit la seva lògica conclusió.

Jesús Mosterín, El dolor de los animales, Claves de Razón Práctica nº 31, 1993