Interès propi, interès comú.
A l´inici del quart capítol la Camil•la proposa fer una llista d´accions que haurien d´estar prohibides. Manel accepta de seguida el repte d´elaborar aquesta llista: estarà integrada només per accions que són dolentes per se, és a dir, sigui quina sigui la circumstància. Sebastià de seguida respon que podria ser un altre criteri el que determinés la inclusió o no d´una acció en la llista: la mateixa acció podria ser o no ser inclosa en la llista, dependrà del patiment que pugui produir. Dues morals, dos personatges, el Manel i el Sebastià defensant diferents criteris.
El Sebastià favorable a una moral amb un criteri del bé i del mal a posteriori: si no fas mal, si l´altre no se n´adona, si a la víctima no li importa no hi ha mal. El mal depèn de les conseqüències que l´acció provoqui sobre l´altre. El bé o el mal de l´acció dependrà del resultat. I el resultat mai del tot podrà estar en les nostres mans ja que estarà sotmès a un seguit de contingències que seran impossible de controlar: de la perícia o imperícia de l´autor, de o de la tolerància al dolor de qui pateix o gaudeix l´acció. Mai no podrem, si això és així, estar segurs de la bondat o la maldat de les nostres accions. La intenció que va originar l´acció podria ser dolenta, però els resultats podrien ser bons, no hem fet patir a ningú.
A la moral, segons el Manel, no li ha d´importar el patiment de la víctima, ni li ha d´importar que no se n´adoni. Per a la moral no importa que allò important a qui li ha d´importar no l´importi, hi ha accions per elles mateixes que si es fan són dolentes, sigui quin sigui el resultat. El criteri del bé i del mal aquí és a priori, el mal està en la mateixa acció. Una acció que expressa una manca de respecte envers l´altre és una mala acció. No hi ha cap dubte, el mal s´expressa així.
El primer tipus de moral podria propiciar la investigació de la forma més “humana” de matar, tot i comparant les reaccions dels executats sota els efectes de la injecció letal, l´electricitat o del gas mortal (Michael Portillo). El segon tipus de moral, indiferent a les conseqüències, podria justificar la concessió de la llibertat a un assassí no rehabilitat que hagués complert la seva condemna, despreocupant-se de la possibilitat que pugui reincidir.
Una preocupació excessiva per de les conseqüències pot tenir males conseqüències: pot acabar en un “trilerisme” moral (“On està la boleta, on està la boleta?”. Segurament en una caixa forta d´un banc de les illes Caiman). Però una moral autosuficient, segura de la bondat dels principis que la guien sigui quina sigui la situació particular a la qual s´han a´aplicar tampoc inspira una total confiança: massa complicada és la realitat perquè sigui sotmesa a màximes generals.
La moral del respecte defensada per Tugendhat està allunyada d´aquestes dues propostes: no està d´acord amb una voluntat que actua sota la direcció d´una rara i estranya raó metafísica, propera al kantisme, sinó d´una voluntat empírica, és a dir, una voluntat que actua per interès propi. Com a principi, aquesta voluntat per interès propi limita el seu propi interès alhora que exigeix en reciprocitat que les altres voluntats limitin el seu interès propi. Només així serà bo per a tothom, serà per interès propi de tothom, que ningú no menteixi, que ningú no robi, que ningú no torturi, que ningú no assassini. La reciprocitat d´interessos resulta la forma autènticament racional de justificar una moral, una moral de respecte mutu. “Seria avantatjós (desitjable) per a tots que poguessin tenir mútuament un tracte moral, però seria irracional actuar d´aquesta manera si no existeix una base mínima de confiança, és a dir, si no existeix certa probabilitat que els altres actuïn d´aquesta manera. En aquest cas no s´ha constituït encara una comunitat moral en la que les maneres d´actuar desitjables es puguin sostenir mitjançant normes.” (Diálogo en Leticia).
El Sebastià favorable a una moral amb un criteri del bé i del mal a posteriori: si no fas mal, si l´altre no se n´adona, si a la víctima no li importa no hi ha mal. El mal depèn de les conseqüències que l´acció provoqui sobre l´altre. El bé o el mal de l´acció dependrà del resultat. I el resultat mai del tot podrà estar en les nostres mans ja que estarà sotmès a un seguit de contingències que seran impossible de controlar: de la perícia o imperícia de l´autor, de o de la tolerància al dolor de qui pateix o gaudeix l´acció. Mai no podrem, si això és així, estar segurs de la bondat o la maldat de les nostres accions. La intenció que va originar l´acció podria ser dolenta, però els resultats podrien ser bons, no hem fet patir a ningú.
A la moral, segons el Manel, no li ha d´importar el patiment de la víctima, ni li ha d´importar que no se n´adoni. Per a la moral no importa que allò important a qui li ha d´importar no l´importi, hi ha accions per elles mateixes que si es fan són dolentes, sigui quin sigui el resultat. El criteri del bé i del mal aquí és a priori, el mal està en la mateixa acció. Una acció que expressa una manca de respecte envers l´altre és una mala acció. No hi ha cap dubte, el mal s´expressa així.
El primer tipus de moral podria propiciar la investigació de la forma més “humana” de matar, tot i comparant les reaccions dels executats sota els efectes de la injecció letal, l´electricitat o del gas mortal (Michael Portillo). El segon tipus de moral, indiferent a les conseqüències, podria justificar la concessió de la llibertat a un assassí no rehabilitat que hagués complert la seva condemna, despreocupant-se de la possibilitat que pugui reincidir.
Una preocupació excessiva per de les conseqüències pot tenir males conseqüències: pot acabar en un “trilerisme” moral (“On està la boleta, on està la boleta?”. Segurament en una caixa forta d´un banc de les illes Caiman). Però una moral autosuficient, segura de la bondat dels principis que la guien sigui quina sigui la situació particular a la qual s´han a´aplicar tampoc inspira una total confiança: massa complicada és la realitat perquè sigui sotmesa a màximes generals.
La moral del respecte defensada per Tugendhat està allunyada d´aquestes dues propostes: no està d´acord amb una voluntat que actua sota la direcció d´una rara i estranya raó metafísica, propera al kantisme, sinó d´una voluntat empírica, és a dir, una voluntat que actua per interès propi. Com a principi, aquesta voluntat per interès propi limita el seu propi interès alhora que exigeix en reciprocitat que les altres voluntats limitin el seu interès propi. Només així serà bo per a tothom, serà per interès propi de tothom, que ningú no menteixi, que ningú no robi, que ningú no torturi, que ningú no assassini. La reciprocitat d´interessos resulta la forma autènticament racional de justificar una moral, una moral de respecte mutu. “Seria avantatjós (desitjable) per a tots que poguessin tenir mútuament un tracte moral, però seria irracional actuar d´aquesta manera si no existeix una base mínima de confiança, és a dir, si no existeix certa probabilitat que els altres actuïn d´aquesta manera. En aquest cas no s´ha constituït encara una comunitat moral en la que les maneres d´actuar desitjables es puguin sostenir mitjançant normes.” (Diálogo en Leticia).
Bibliografia:
Ernst Tugendhat, El llibre del Manel i la Camil.la, (capítol 4), Gedisa, Barna 2001
Ernst Tugendhat, Diálogo en Leticia, Gedisa, Barna 1999
Michael Portillo, How to kill a Human Being, BBC, video/documental, 2008
Comentaris