contractualisme1

1. No pretén descriure la consciència moral que de fet tenim; el que vol mostrar és, primer, que tots els humans o quasi tots volen una moral en el seu propi interès, i segon com hauria de caracteritzar-se una moral per a la qual només l´interès propi serveix com a base. El contractualisme té, en conseqüència, una intenció constructiva, no descriptiva. La pregunta del contractualisme és: què és racional des de la perspectiva de cadascú, i aquí la paraula "racional" no té el sentit d´una raó pura com en Kant, sinó que representa simplement l´interès propi. Així que hom podria dir que la intenció del contractualisme està únicament dirigida cap a l´autonomia. 2. Amb això els pares obtindrien en el seu diàleg amb els seu fill filosòfic una estratègia més favorable. Tan bon punt el fill ha rebutjat les propostes anteriors dels pares, només els hi queda la pregunta següent: ¿però què és el que tu mateix vols? ¿No prefereixes tu mateix viure en una relació amb els altres on es reconegui l´obligació que ningú ha de mentir, ningú ha de trencar promeses, ningú ha de fer mal a altres persones, etcètera? El desaventatge d´un sistema similar que consisteix a haver d´obeir un mateix aquestes normes normalment és compensat per l´avantatge que també els altres les han d´obeir. 3. Una teoria satisfactòria d´una moral autònoma hauria de poder incloure tant el factor contractual i d´interès propi com el de la compassió. 4. En el contractualisme simple no hi ha sentiments morals, no hi ha una disposició a la reprovació recíproca i en conseqüència no hi ha consciència ni sentiment d´obligació. 5. És un programa de construir la moral únicament sobre l´interès propi. 6. Des de la perspectiva de l´interès propi, prendre els interessos de tots igual que els propis pot semblar un factor d´heteronomia.

Ernst Tugendhat, El problema de una moral autónoma. Antropología en vez de metafísica, Gedisa, Barna 2008

http://www.slideshare.net/mvillarpujol/la-moral-kantiana