L´educació per la revolució permanent.
Va llicenciar-se en història amb la intenció d’explicar història a les noves generacions. Però les noves generacions no estaven per històries i aviat els alumnes van desentendre’s d’aquelles batalletes. Amoïnat, el jove professor va consultar el responsable pedagògic del centre, que li va recomanar de canviar el xip. “Els temps estan canviant”, diuen que va dir-li, ignorant que això mateix ja ho havia posat en solfa trenta anys abans un cantant anomenat Bob Dylan, el mateix que deia allò de “la resposta està en el vent”, en una mena de missatge críptic, premonitori i apologètic de les competències bàsiques del nou mil.lenni. “Però la història és la mateixa”, va replicar el neòfit. “És que tu, abans que professor d’història, ets educador: per això et dic que has de canviar el xip”.
I tant si el va canviar, el xip! Des d’aquell dia el jove professor va convertir l’aula d’història en un centre d’experimentació permanent. Cada dia arribava a l’institut caracteritzat d’algun personatge històric que, dins l’aula, actuava en consonància. Fins que van produir-se les primeres queixes de pares. A un alumne, el dia que va venir guarnit d’Stalin, va tancar-lo al congelador de la cantina al crit de: “A Sibèria!” Quan va tocar parlar del franquisme, ell mateix va dur a terme una càrrega policial contra els quatre catalanoparlants de la classe, acusant-los de rojos i separatistes. Per sort, el dia que tocava parlar de Hitler tota la classe va fer campana col•lectiva, llevat d’un parell de simpatitzants de la causa, que ell mateixa s’encarregà de pelar al zero i marcar-los l’esvàstica als morros, a ferro roent. Mai ningú no havia vist uns alumnes tan estimulats ni un professor tan enrotllat gràcies, va explicar al metge inspector, al seu canvi de xip. “I vostè, per què no prova de canviar el xip també?” Quan el metge va sentir aquestes darreres paraules no va quedar-li cap dubte: va ordenar-ne l’ingrés immediat a la unitat de salut mental. Potser aquell professor no va ensenyar gaire història, però cal reconèixer que va fer història.
L’error de l’educador del xip canviat va ser no buscar primer el significat de xip al diccionari, que és el que solem fer quan desconeixem el sentit d’una paraula. En el cas d’aquest neologisme, en anglès, a part de significar esquerda, element semiconductor d’un circuit integrat i patates fregides, també figura en expressions que podríem traduir com a tots els testos s’assemblen a les olles, ser busca-bregues o un ressentit, interrompre i prendre el pèl. Amb uns alumnes tan chips, com no canviar de chip? Ja se sap que a cada canvi de xip hi perdem tots un xic.
I tant si el va canviar, el xip! Des d’aquell dia el jove professor va convertir l’aula d’història en un centre d’experimentació permanent. Cada dia arribava a l’institut caracteritzat d’algun personatge històric que, dins l’aula, actuava en consonància. Fins que van produir-se les primeres queixes de pares. A un alumne, el dia que va venir guarnit d’Stalin, va tancar-lo al congelador de la cantina al crit de: “A Sibèria!” Quan va tocar parlar del franquisme, ell mateix va dur a terme una càrrega policial contra els quatre catalanoparlants de la classe, acusant-los de rojos i separatistes. Per sort, el dia que tocava parlar de Hitler tota la classe va fer campana col•lectiva, llevat d’un parell de simpatitzants de la causa, que ell mateixa s’encarregà de pelar al zero i marcar-los l’esvàstica als morros, a ferro roent. Mai ningú no havia vist uns alumnes tan estimulats ni un professor tan enrotllat gràcies, va explicar al metge inspector, al seu canvi de xip. “I vostè, per què no prova de canviar el xip també?” Quan el metge va sentir aquestes darreres paraules no va quedar-li cap dubte: va ordenar-ne l’ingrés immediat a la unitat de salut mental. Potser aquell professor no va ensenyar gaire història, però cal reconèixer que va fer història.
L’error de l’educador del xip canviat va ser no buscar primer el significat de xip al diccionari, que és el que solem fer quan desconeixem el sentit d’una paraula. En el cas d’aquest neologisme, en anglès, a part de significar esquerda, element semiconductor d’un circuit integrat i patates fregides, també figura en expressions que podríem traduir com a tots els testos s’assemblen a les olles, ser busca-bregues o un ressentit, interrompre i prendre el pèl. Amb uns alumnes tan chips, com no canviar de chip? Ja se sap que a cada canvi de xip hi perdem tots un xic.
Comentaris