L´ètica no pot ser un catàleg d´accions dolentes.

En la primera escena del capítol cinquè es reconeix que tota la discussió del capítol anterior al voltant de quin hauria de ser el criteri sobre el que es fonamentaria la selecció de les accions que integrarien la llista d´accions dolentes proposada per la Camil•la ha estat un fracàs. El Manel confessa que des què va començar a qüestionar tot allò que s´ha dit que havia de ser considerat bo i allò que havia de ser considerat dolent viu en un mar de dubtes: “Abans pensava que les persones dolentes no existien, si més no entre nosaltres. Creia que tots érem bons i que només de tant en tant fèiem una cosa mal feta per deixadesa. Ara, en canvi, en sembla que ni tan sols entenc què vol dir ser bona persona”. L´únic que els participants de la discussió tenen clar és que l´ètica no pot reduir-se a ser un mer inventari de comportaments prohibits: “no n´hi ha prou d´enumerar les accions que ens semblen dolentes”, afirma la Camil•la. L´objectiu de l´ètica ha de ser trobar una regla general útil per poder identificar les males accions. Però aquests adolescents han acabat per assumir les seves limitacions i per aconseguir-ho volen l´ajuda d´una persona més experta, més preparada, el professor Ibarra.

Bibliografia:

Ernst Tugendhat, El llibre del Manel i la Camil.la, (capítol 5), Gedisa, Barna 2001