llenguatge humà

1. Aristòtil, en el segon capítol de la seva Política on es va proposar aclarir l´estructura social dels éssers humans, parteix d´una comparació del llenguatge humà amb els llenguatges primitius que tenen altres espècies socials com les abelles, i diu que l´específic del llenguatge humà és el que ell anomenà logos, i amb això es refereix a l´estructura predicativa o proposicional del llenguatge humà. Els altres animals, diu, es comuniquen recíprocament els seus estats sensitius, dolor i plaer, mentre que els homes poden parlar d´allò bo. Allò bo només pot entendre´s com a predicat, es tracta sempre d´un judici de què alguna cosa és bona, i comunicar-se sobre això pressuposa el llenguatge proposicional. Aristòtil vol demostrar que comunicar-se sobre allò just (i encara pensar aquesta cosa) és una cosa que només pot fer-se en el llenguatge predicatiu. Mentre que les relacions socials dels altres animals estan regulades,com diríem avui, pels seus instints o, millor dit, pel seu sistema genètic, la manera com els éssers humans es reuneixen en agrupacions socials es basa en la capacitat de comunicar-se sobre el que consideren bo per a ells. 2. Així que, junt amb el llenguatge proposicional, apareixen diferents trets antropològics fonamentals que estan interconnectats entre si: deliberació, pregunta, racionalitat, llibertat, responsabilitat.3. La capacitat de poder preguntar per raons, que és una conseqüència immediat del llenguatge proposicional, implica un nou nivell cognitiu; tant en el pensament instrumental com en el social, aquesta capacitat significa una flexibilitat d´un nou ordre en l´adaptació al medi ambient; i, a més, el llenguatge humà va permetre, en comparació amb el genètic, un nou mecanisme de transmissió i, així, d´acumulació de l´aprenentatge de generació en generació, la transmissió cultural i històrica. Si es prengués la llibertat o l´autoconsciència com l´aspecte central del´ésser humà, com ho han fet alguns representants de l´antropologia filosòfica del segle XX, no s´entendria la seva funció, de manera que aquests trets s´han d´entendre com fonamentats alhora en el llenguatge com a tret clau.

Ernst Tugendhat, Antropología como filosofía primera. Antropología en vez de metafísica, Gedisa, Barna 2008