La fe i el dubte.

En temps d’exaltació de la raó ens veiem obligats a recloure’ns en la fe. ¿Què és la fe? Des dels temps antics se sap que la fe és creure precisament en allò que no es veu. I, la veritat, a mesura que els poders es van fent més opacs, la fe es converteix en una necessitat per comprendre el món. Es tracta d’una mera il•lusió del pensament, perquè la fe no ajuda gens a la comprensió de res. La fe és precisament encastellar-se en una suposada veritat que no admet dubtes, perquè el dubte equival a creure que hi ha altres versions del mateix succés. La fe, en canvi, és un fluid segur que no exigeix grans esforços. Una vegada assolida la fe en les coses mundanes, ¿per a què ens hem de castigar amb els dubtes? Això deu ser cosa d’intel•lectuals o d’escriptors que no han volgut ser mercenaris a sou de ningú.
Joan Barril, Els dubtes dels jutges, El Periódico de Catalunya, 20/10/2009