La regla d´or i l´interès propi.


“Tothom ha de respectar-se mútuament”, afirma el Senyor Ibarra. Aquesta sembla ser la regla suprema que amb tant afany els seus alumnes buscaven des del principi. Una regla que ha tingut diverses formulacions, fetes per personalitats de cultures diferents i en moments històrics diferents. Tal vegada la versió més coneguda és la que s´atribueix a Jesús: “Tot allò que vulgueu que els altres us facin a vosaltres, fes-ho també vosaltres a ells “ (Mt. 7,12). Això explica en part per què s´anomena regla d´or. Una altra explicació és perquè “permet deduir en tots els casos quines accions són bones i quines accions són dolentes”.
La regla d´or és un criteri general, formal, això vol dir que no ens diu què en de fer en cada cas particular sinó com hem d´actuar en qualsevol circumstància, lloc i moment. Tanmateix, si aquest criteri del qual podem derivar les normes que han de dirigir els nostres actes morals no té origen en un manament diví, d´on prové?
Segons Tugendhat, no prové de cap instància metafísica, tampoc d´una Raó pura, per exemple, tal com va proposar Kant per a la moral, sinó que té un origen molt més humil, més proper: l´interès de cadascú. “L´ètica de Kant, escriu Tugendhat, està fonamentada completament en el concepte de raó. Tanmateix, el concepte de raó en Kant és estrany. Kant parla d´una raó pura. Em sembla que independentment de com entenguem aquest concepte, no resulta molt obvi de quina manera podria conduir-nos a una justificació de la idea d´igualtat. És cert que l´imperatiu categòric de Kant, que a l´igual que els drets humans es refereix a tots sense distinció, conté la idea d´igualtat, però dubto que l´imperatiu categòric realment es pugui deduir del concepte de raó” (L´ origen de la igualtat normativa).
Si l´ensenyament cristià ha tingut transcendència no ha estat tant pel que Jesús va dir, que va tenir-la i molt, sinó més aviat per l´indret d´on el va treure: a l´interior del cor de cada persona. Com volem que els altres es comportin amb nosaltres? Si la resposta és amb respecte, no seria just correspondrels de la mateixa manera?
Fent servir un llenguatge molt més prosaic: què és el que de veritat ens interessa del comportament dels altres? Que ens tractin amb respecte. Tanmateix, la millor manera de protegir aquest interès tan particular és implicar-lo amb els interessos particulars de tots els altres amb els que compartim una exigència igual. El respecte, igual que la justícia, “és allò que ens exigim uns dels altres” (L´origen de la igualtat normativa).

Bibliografia:

Ernst Tugendhat, El llibre del Manel i la Camil.la, (capítol 5), Gedisa, Barna 2001

Ernst Tugendhat, El origen de la igualdad normativa. Antropología en vez de metafísica, Gedisa, Barna 2008

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

Percepció i selecció natural 2.

Gonçal, un cafè sisplau

"¡¡¡Tilonorrinco!!! ¡¡¡Espiditrompa!!!"