La percepció artística.
“Ver es haber visto”, escribió Fernando Pessoa, logrando sintetizar en esta breve sentencia la auténtica clave de la creación y la contemplación artísticas. En el mundo de las artes visuales, el aserto cobra, además, un significado obvio, de evidencia física. Siendo nuestros ojos la única parte de nuestro cerebro que se asoma al exterior y con la exclusiva misión de absorber y acumular toda la información que se transmite a través de la luz, sólo somos capaces de procesar una parte muy pequeña de las infinitas imágenes grabadas. En este sentido, nuestro conocimiento es, en gran parte, aunque no seamos conscientes de ello, un mero reconocimiento. La emoción artística sería entonces algo así como el desencadenamiento nervioso producido cuando cierto estímulo exterior ilumina súbitamente una imagen escondida en el inmenso pozo visual de la memoria. (...)
Ver por ver, en un puro presente y sin remisión alguna a la experiencia, es lo contrario al arte.
Francisco Calvo Serraller, El arte de ver, Babelia, El País, 28/09/1996
Ver por ver, en un puro presente y sin remisión alguna a la experiencia, es lo contrario al arte.
Francisco Calvo Serraller, El arte de ver, Babelia, El País, 28/09/1996
Comentaris
Explica que observar l'art és percebre i descobrir a l'hora: podem observar una obra d'art i recordar coses anteriors o també descobrir-ne de noves. Fins i tot podem descobrir coses que setirem però no percebrem.
Quan diu: "Ver por ver, en un puro presente y sin remisión alguna a la experiencia, es lo contrario al arte." , interpreto que vol donar a entendre que, avui dia hem percebut tantes coses, que difícilment podrem sentir sense percebre i veiem per veure perquè pensem que ho sabem tot, però no ens parem a buscar i sentir coses noves, sinó que donem a l'art un determinat significat i sen's queda així per sempre sense més oportunitats. Per això és el contrari de l'art, perquè no percebem noves sensacions que és el que l'art ens vol donar a entendre.
Per concluir, les últimes dos línies crec que es refereix a que sentir una cosa sense haver-la percebut mai és contrari a haver sentit i percebut i acabar expressant o interpretant alguna cosa per entendrela.
Per últim, voldria fer una referència a la última afirmació del text, la qual diu que veure per veure es totalment antagonista al art, degut a que la inspiració artística esdevé del sobtat estímul d’un record visual que apareix fugaçment en la nostra ment.
Carles Martínez Juvés
Per aquests motius Francisco arriba a la conclusió del text: "Ver por ver en un puro presente y sin remisión alguna a la experiencia, es lo contrario al arte.", volguent-nos dir que per arribar a apreciar l'art de qualsevol cosa n'hem de tenir una noció, per molt poca que sigui. La experiència que menciona Francisco Calvo és aquesta noció.
Quan l'autor fa l'afirmació de "Ver por ver, en un puro presente y sin remisión alguna a la experiencia, es lo contrario al arte.", això significa que necesitem una minima experiència anterior. Si no la tenim, mai podrem entendre l'obra.
Kamil Kuska
En la frase de "Ver por ver, en un puro presente y sin remisión alguna a la experiencia, es lo contrario al arte" es refereix que per poder fer art es necesita de la memòria no es pot crear art si tu no ,per dir-ho d'una manera' no ho as vist mai.
Veure en un moment concret per veure sense que existeixi cap altre possibilitat o sortida cap a la experiència, és el contrari a l'art, ja que l'art necessita diferents recursos els quals no es poden passar per alt, com ara l' expressió d'idees, emocions o la visió del món segons com la rebés amb els sentits.
Llavors l'art seria l'expressió dels estímuls captats pels nostres sentits expressats tal com els rebem després d'haver tingut una o més d'una experiència.
Bassant-se amb aquesta primera frase de Fernando P. , Francisco Calvo, ho assocïa amb l'art. El que ens vol donar a entendre de l'art es que no podem entendre l'art si abans no hem tingut alguna experiència.Llavors diu que el cervell es capaç de reconèixer petites imatges que van transcurrin al llarg de el temps i que algunes s'ens queden grabades i d'altres no. De manera que defineix l'art ,el sentit que ens queda en el cerbell, aquelles experiències que queden grabades.
En l'última frase que diu["Ver por ver, es un puro presente y sin remisión alguna a la experiencia, es lo contrario al arte"] El que diu, és que el fet de tenir la capacitat de veure, sense recordar cap experiència, és el contrari a l'art. L'art seria el reconeixement de l'experiencia avans vivida.
Per això vol dir que tu per adquirir coneixements has de hagut de veure alguna cosa que t'hagi fet recordar allò de manera indiscutible.
Una de les altres coses que ens explica ho fa mitjançant una altre frase: "Ver por ver, en un puro presente y sin remisión alguna a la experiencia, es lo contrario al arte". Amb aquesta frase el autor ens vol dir que una persona per poder percebre alguna cosa, per tant que tu la puguis arribar a entendre, s'ha de basar previàment amb la experiència que ja té. Amb coneixements que ja te adquirits.
Ens dona a entendre que no només ens hem de limitar a veure i ja està, sinò que ens hem de moure per aprendre de allò que veiem i així treuren algún profit. I el mateix pasa quan només escoltem sense arribar a saber el que s'està dient.
També ens vol fer arribar que els ulls són els únics òrgans que poden obtenir imatges, i de aquestes només sabem percebre molt poques comaprat amb la informació que arriba, perquè nomès sabem reconèixer un petita part de lo que ens arriba, es a dir, tenim un coneixament inapreciable.
I per acabar, la frase "Ver por ver, en un puro presente y sin remisión alguna a la experiencia, es lo contrario al arte", ve a ser el mateix significat que la de Fernando Pessoa: que sense la experiència o memoria de altres fets i percepcions, mai sabrem percebre un intenció artística.
Francesc Romera Beltran
Com a conclusió exposa que veure per veure no té cap mena de aprenentatge sinó es fa de manera conscient.
Quan Fernando Pessoa cita "Ver es haber visto" es refereix a la pròpia definició de percebre,on mitjançant els sentits (en aquest cas la vista)recollim les dades que es presenten a la nostra ment per tal d'interpretar-lo i donar-li un significat; la percepcoó per tant depèn del ja hem vist abans.
Veure i percebre són sobretot recordar, "el nostre coneixement,encara que no en sóm conscients és, en general, tan sols un reconeixement".
S'agafen les experiències, les emocions i els fets viscuts de l'individu, els quals la majoria es podrien considerar oblidats i aparèixen en un moment determinat.
L'autor del text relaciona la percepció i el record amb les arts visuals. Descriu la sensació artística com a un desencadenament nerviós produït per un estímul, en que s'il·lumina alguna de les imatges fosques i aparentment obligades i llavors reconeixem, sentim i interpretem el que veiem.
Finalment, la frase de cloenda del text dóna a entrendre que l'art, actualment és el contrari de veure per veure. Al·ludeix al fet de que l'art, com he esmentat anteriorment, es basa en un reconeixement d'imatges anteriors, que no es pot relacionar amb el fet de veure sense recordar, sense sentir, perque llavors, en si, no podriem veure el que estem veient, l'art no podria ser interpretat ni comparat.
Míriam Carrero
En conclusion,la percepción artística segun nuestro autor es la capacidad o habilidad de saber rebuscar en nuestra memoria lo ya conocido y así poder saber ver lo que nos presentan.
Por esto Francisco Calvo dice al final del texto que: Ver por ver , es lo contrario al arte, ya que si no tienes una base, no puedes apreciar o percibir correctamente lo que ves.
Io amb aixo no hi estic d'acord, ja que tenim uns altres sentits que també ens poden ajudar a percebre l'art, per exemple, una persona cega pot percebre l'art tocan una escultura i pot arribar a fer-se una imatge de com seria aquella escultura sense haver-la vist i, per tant, aquella persona a partir d'aqui podria arribar a elaborar una escultura numés amb el tacte.
En el text si que te raó en que no es por percebre l'art de la mateixa manera una persona que veu que no una person cega, però el perceben.
Tant per tan, qui te vista a de aprofitar-la i treure-li partit per poder valorar el que está veient i no desaprofitar la oportunitat de poder gaudir d'una imatge que d'altres persones no la poden veure o percebre de la mateixa manera.
A partir de l'art podem percebre moltes coses, i els ulls són la part del nostre cervell que ens permet acumular tota la informació d'allò que em vist, que em sentit.
Totes aquelles sensacions que ens fa sentir l'art es producte de tot allò que em vist, de tot el que em sentit i tot el que tenim en la nostre memoria.
Francisco Calvo Serraller per acabar diu que veure per veure es tot lo contrari a l'art.
Finalment, Calvo diu “Ver por ver en un puro presente y sin remisión alguna a la experiencia, es lo contrario al arte.”, intentant de dir que si volem entendre l’art em de tenir una petita noció de l’art.
També es podria dir a vegades que el nostre cervell vol veure el que vol, com si no volgués veure la realitat.
con los que al ver el arte se remueban en nuestro interior i entonces si que podremos interpreta el arte.
El autor concluye dicendo:Ver por ver,en un puro presente y sin remisión alguna a la experiencia ,es lo contario al arte.
Lo que nos quiere transmitir el autor es que ver por ver basandonos en el presente sin despertar en nosotros un sentimiento,una reación relacionada con cosas que ya sabemos o que heos vivido no es arte.
El text ens associa aquesta frase amb un exemple de l’art perquè hi ha molta gent que no l’ entén, ja que les persones es basen en coses ja vistes. I tu pots veure quatre guixades però pel pintor pot tenir una importància i una sensació especial del que ell pot recordar i haver vist.
Llavors també ens surt la percepció del realisme directe perquè ens parla de que el nostre cervell es capaç de recordar imatges ja vistes en el llarg del temps i d’aquesta manera els nostres sentits ens donen un coneixement directe del món
Finalment en la última frase "Ver por ver, en un puro presente y sin remisión alguna" ens vols dir que veure una cosa sense identificar-la amb el passat és el contrari a l’art. Perquè l’art és amb el que t’has de basar amb alguna cosa que recordis haver vist o experimentat.
Anna Garrido Vilaseca
Gracies a poder recordar, podem tenir una percepció d'allò que estem veient, per exemple si veiem el color vermell associem aquell color amb el vermell ja que recordem que aquest color es diu així.
Ens parla de que els autors recorden una cosa i aparti d'aquí fan les seves obres.
I que veure podem veure moltes coses però si no sabem res d'allò no ho percebrem, per fer i entendre l'art hem de percebre el que ens vol transmetre. I que el nostre coneixement és bàsicament un reconeixement.
El autor diu que amb l'art podem percebre i descobrir coses que avans no hagussim visto que no ens en enrecordesin po al veure-les ens en tornessim a recordar ja que el que veiem queda gravet en el nostre cerbell.
Finalment acava amb la frase "Ver por ver, en un puro presente y sin remisión alguna a la experiencia, es lo contrario al arte" amb aquesta frase jo entenc que ens vol dir que veure per veure es lu contrari que l'art, ja que l'art per entendre'l es té que tindre uns coneixaments sobre alló que s'està veient, si no tinguessim una persepció d'alló que estem veien no li donaríem importancia ja que no l'acabaríem de compendre.
Francisco calvo explica que los ojos son el unico medio que conecta el cerebro al mundo visual, y que solo podemos procesar una parte muy pequeña de lo que se nos graba. Por lo tanto aquellas personas que no ven(ciegos) no pueden conectar el cerebro con el mundo visual y por tanto el poco porcentaje que procesan la gente con vista, en ellos se convierte en un o%.
Francisco Calvo nos dice que nuestro conocimiento esta basado en lo que hemos estado viendo durante toda nuestra vida.
Como frase final Calvo nos dice que ver por ver y solo pensando en el presente y sin recordatorio de lo que hemos visto antes es todo lo contrario al arte.
David Márquez
Fernando ens diu que ver por ver es una tonteria, si ens limitem a veure, sense fixarte en les coses i sentir alguna cosa.Veure per veure es contrari al pensament artistic ja que si no percebem noves sensasions que es el que l'art es dona.
De la mateixa manera Serraller diu : VER POR VER EN UN PURO PRESENTE Y SIN REMISIÓN ALGUNA ES UNA EXPERIENCIA CONTRARIA AL ARTE es adir que que si no tens una esperiencia visual anterior a la del present no es pot fer art .
Por lo tanto, podemos decir que todos los conociemtos que tenemos es producto de la experiencia que hemos tenido a traves de nuestra capacidad de persevir estimulos y almacenarlos.
Pessosa con su frase "Ver es haber visto" hace referencia a que en un momento dado podemos recordar estos conocimientos almacenados frente a un estimulo que percevamos en ese momento la cual podemos llamar "inspiracion" que nos permite plasmar un recuerdo o informacion almacenada en arte.
Serraller en la frase "Ver por ver, en un puro presente y sin remisión alguna a la experiencia, es lo contrario al arte" quiere decir que tu ves en el presente pero la imagen que has visto no te produce ningun estimulo ya que no hay ninguna experencia anterior referente a esa imagen en el cerebro, por ese motivo, no hay inspiracion y por lo tanto no hay arte.
Francisco Calvo Serraller ens parla de que els ulls tenen un paper molt important per la percepció de dades per el cervell i que tan sols podem guardar una petita part del que veiem.
També diu que els nostres coneixements són petits reconeixements. La emoció artística la defineix com un petit record que està en el nostre cervell.
Francisco finalitza dient que veure sense recordar, es el contrari que el art.
És a dir, que veure per veure, sense prestar atenció i tindre els coneixements d'abans, es tot el contrari a l'art.
(Manel te'l tornu a enviar per que no sé perquè però no es va enviar.)