Un totalitarisme eficaç.

És clar que no hi ha cap raó perquè aquest nou totalitarisme s´assembli al vell. Governar a cops de porra i mitjançant piquets d´execució, fam provocada artificialment, empresonaments en massa i deportació en massa, no solament és inhumà (cosa que avui no esgarrifa gaire ningú), sinó que s´ha demostrat que és ineficaç, i en una era de tecnologia avançada la ineficàcia és el pecat contra l´Esperit Sant. Un Estat totalitari realment eficaç, seria aquell en el qual els caps polítics executius omnipotents i el seu exèrcit de col.laboradors controlessin una població d´esclaus damunt els quals no calgués exercir cap coacció, perquè estimessin la seva servitud. Induir-los a estimar-la és la tasca confiada, en els Estats totalitaris actuals, als ministeris de propaganda, als directors dels diaris i als mestres d´escola. Però els seus mètodes encara són barroers i acientífics.

(...) Per a dur a terme aquesta revolució calen, entre altres, els següents descobriments i invents. En primer lloc, una tècnica de suggestió molt millorada, mitjançant el condicionament de l´infant i, més endavant, amb l´ajuda de drogues, com l´escopolamina. Segon, una ciència totalment desenvolupada de les diferències humanes, que permeti els governants d´assignar a cada individu el seu lloc adequat en la jerarquia social i econòmica (....). Tercer (...) un substitut de l´alcohol i els altres narcòtics, qualsevol cosa que sigui alhora menys perjudicial i més agradable i estimulant que la ginebra o l´heroïna. I quart (...) un sistema d´eugenèsia "a prova de beneits", destinat a estandaritzar el producte humà i facilitar així la tasca dels dirigents.

Aldous Huxley, Un món feliç, La llar del Llibre, Barna 1989