Entrades

S'estan mostrant les entrades d'aquesta data: març, 2011

Metafísica contra democràcia

Esteu convidats a la "Festa de la Filosofia".

Imatge
La Xarxa de Centres Cívics de Barcelona està impulsant la Festa de la Filosofia. A través del meu company Ferran Sánchez se m´ha proposat participar en aquests actes. Aquesta proposta l´he fet extensiva al Dani Inglada i l´Oriol Leira, companys de “fatigues” filosòfiques, i al llarg d´aquest últims dies hem estat elaborant un material lligat a la situació actual i als problemes que viu la democràcia que pretenem que es materialitzi en una conferència- col.loqui que tindrà lloc al Centre Cívic Les Cotxeres de Sants el proper dimarts dia 5 a les 19,30 hores. El títol de la conferència serà  Filosofia, democràcia i despolitització. Oi que us enamora? Doncs, esteu tots convidats. No hi ha excusa, no juga el Barça.
Filosofia i força.

Manel Villar

Uniforme i fetitxisme.

Imatge
La meva relació amb l'uniforme escolar, sense arribar als límits de depravació dels japonesos obsedits amb les faldilles curtes i els mitjons arran de genoll, s'acosta al fetitxisme. Per entendre'ns, em vaig enamorar abans de la roba, de l'objecte, que de la noia. Parlo, per descomptat, de fa molts anys, del segle passat, quan jo era un noi sense gaire vida social, atuït i melancònic, que espiava rere els finestrons del pis on vivia les passejades contínues de les nenes d'un col·legi de monges amunt i avall de la Rambla. Vaig viure la il·lusió de l'enamorament i la desgràcia del rebuig (¡de fet, ella encara no sap que em va rebutjar!), però en realitat resulta que vivia pendent de l'uniforme de color blau i d'una sola peça, un vestidet, que ella i les seves amigues lluïen amb una despreocupació que encara no sé si era real o fingida.
Té raó la meva veïna Riverola quan diu que els problemes reals del sistema educatiu no rauen en la voluntat esteticista i …

"L´escola és per deixar de ser el que som".

Imatge
Respecte de la conveniència de reflexionar sobre una vestimenta més igualitària als centres d’ensenyament, s’ha de recordar que una llarga tradició pedagògica a l’esquerra defensa que les diferències socials no han de tenir cabuda dintre de les aules. La tesi que l’escola és un lloc on cada alumne ha d’expressar la seva singularitat no és, de fet, ni de dretes ni d’esquerres, sinó una ocurrència de la pedagogia new age. Una campanya publicitària d’una cadena de menjar ràpid deia als joves francesos: Vine tal com ets. Però l’escola hi és per deixar de ser el que som. Per això l’exigència de la dignitat en la roba (en la postura, el gest, l’ús del llenguatge, etcètera), extensiva tant a professors com a alumnes, hauria de formar part de l’educació del caràcter («educació», consellera), que no és res més que la sintaxi dels nostres hàbits. L’esperit d’un home –va dir Balzac – es pot endevinar per la manera de portar el bastó. L’esperit d’un centre d’ensenyament es pot endevinar pel detal…

Els microcrèdits amenaçats.

Imatge
Bangladesh está siendo noticia estos días por el intento de destituir a su personaje más internacional, el profesor Mohamed Yunus (premio Príncipe de Asturias en 1998, premio de la Fundación por la Justicia en 2006, premio Nobel de la Paz en 2006, entre otros muchos galardones internacionales por su labor como creador de los microcréditos y de toda una filosofía financiera asociada a esta idea), como presidente del Banco Graneen.
Como recoge en su libro El banquero de los pobres, la idea de los microcréditos nació en 1974 en su despacho de profesor de economía de la Universidad de Chittagong, en parte por su compromiso con la reducción del hambre a través de programas rurales y en parte cuando constató que con 27 dólares podía solucionar las necesidades más inmediatas de un grupo de campesinos.
A partir de aquí va construyendo su ideario básico. El problema de la pobreza va asociado a la imposibilidad de acceder al crédito; el sistema crediticio no puede atender estas demandas; el siste…

Stuart Mill i Aristòtil, el descens a la matriu comunitarista.

Dilema de l´illa deserta.

Imatge
He prometido a un hombre en trance de morir en una isla desierta, de la que sólo yo he sido rescatado, que entregaría su tesoro escondido al Club de Jockey de Australia del Sur. Al volver a mi país, lo entrego al Royal Adelaide Hospital, que, vamos a suponer, lo necesita con urgencia para adquirir un nuevo aparato de rayos X.
J.J. Smart, An Outline of a System of Utilitarian Ethics, en Peter Singer, Ethics, Oxford University Press, Oxford-NewYork, 1944.

PIGS

Imatge
François Lenglet, director de redacción del diario económico parisino La Tribune se refiere en un artículo del jueves 23 de marzo a los problemas  monetarios  de Europa y efectúa el siguiente diagnóstico: "En los orígenes de la crisis se encuentra el problema... del menú gratuito". Durante diez años los convidados del euro han estado en el festín in pagar la cuenta...y he aquí que ahora les es presentada. Demasiado elevada para los comensales sin maneras, convertidos de nuevo en famélicos. Es lamentable pero es así: si castigamos sin miramientos a los intemperantes, corremos el riesgo de matarlos. Y con ello de que ya nunca cobremos la cuenta. No hay más que dos soluciones a esta crisis del euro: liberar de su peso a los endeudados, es decir hacer pagar a los que les otorgaron crédito o planificar la expulsión del euro de estos países" Ni que decir tiene que los gorrones en cuestión son los que en otra artículo-editorial- del mismo número se continua calificando de PIGS, …

La noció de "crim econòmic contra la humanitat".

Imatge
Según la Corte Penal Internacional, crimen contra la humanidad es "cualquier acto inhumano que cause graves sufrimientos o atente contra la salud mental o física de quien los sufre, cometido como parte de un ataque generalizado o sistemático contra una población civil". Desde la II Guerra Mundial nos hemos familiarizado con este concepto y con la idea de que, no importa cuál haya sido su magnitud, es posible y obligado investigar estos crímenes y hacer pagar a los culpables.
Situaciones como las que ha generado la crisis económica han hecho que se empiece a hablar de crímenes económicos contra la humanidad. El concepto no es nuevo. Ya en los años 1950 el economista neoclásico y premio Nobel Gary Becker introdujo su "teoría del crimen" a nivel microeconómico. La probabilidad de que un individuo cometa un crimen depende, para Becker, del riesgo que asume, del posible botín y del posible castigo. A nivel macroeconómico, el concepto se usó en los debates sobre las polí…

Stuart Mill i utilitarisme

Violència i metafísica.

Imatge
... quan es parla de veritat, també entra en joc la violència. No tots els metafísics han estat violents, però diria que gairebé tots els violents de grans dimensions han estat violents. (...) Nietzsche és molt explícit en aquest sentit. Segons ell, la metafísica és un acte de violència, vol apropiar-se dels "terrenys més fèrtils", és a dir, dels primers principis per dominar totes les conseqüències. Les primeres línies de la Metafísica d'Aristòtil parlen més o menys en el mateix sentit: el savi és aquell que ho sap tot. I pot saber-ho tot sabent les causes primeres que ens permeten controlar els efectes. La nostra tradició està dominada per la idea que si aferrem una entitat estable després, per fi, podem moure'ns amb llibertat. No obstant això, si fixem una entitat estable, és perquè volem obtenir algun efecte o perquè volem "demostrar" amb autoritat i duresa davant els altres. Quan algú vol venir a dir-me la veritat absoluta és perquè vol posar-me als s…

Mosques.

Imatge
Las moscas. Las agencias de calificación trabajaban para los ricos y se equivocaron en todo a la hora de pronosticar los problemas del futuro, así que ahora les han buscado una misión fúnebre: señalar al potencial difunto para desvalijarlo. Si todavía estamos vivos, hay que quitarse esas moscas de la cara.

Manuel Rivas, Tiempo perdido, El País, 26/03/2011
http://www.elpais.com/articulo/ultima/Tiempo/perdido/elpepiult/20110326elpepiult_1/Tes?print=1

Delete.

Imatge
Pones el cursor sobre el icono para eliminar el mensaje que has mandado o recibido a través de la Red, le das al ratón, el texto desaparece de la pantalla, se va a la papelera y allí queda a la espera de una segunda oportunidad para seguir existiendo. El sistema te pregunta si quieres borrarlo definitivamente. Aprietas la tecla con toda tu omnipotencia y crees que el texto ha sido aniquilado para siempre, pero no es así. No has hecho sino encerrarlo en un habitáculo secreto del disco duro y tirar la llave. Sucede que esa llave la puede encontrar con relativa facilidad un experto informático o un policía que siga tu rastro por orden del juez. Llegado el caso se abrirá esa cámara negra y quedarás al descubierto. Si entras en la Red, ya nunca estarás a salvo. Como su nombre indica la Red es una trampa y una vez que metas el ratón en busca del queso en Google quedarás atrapado, pero esa ratonera también es el espacio donde uno alcanza la inmortalidad porque cualquier hecho de tu vida o da…

Contra el "tot s´hi val".

Imatge
A quienes afirman que, en esencia, no hay más que un método científico, a veces se les acusa de caer en una variante cientificista del “pensamiento único”, que es la equívoca manera en que se suele aludir al discurso dominante. Equívoca porque, en puridad, la expresión “pensamiento único” es un mero pleonasmo: el pensamiento, literalmente entendido como la potencia y el acto de pensar, como la herramienta y la tarea cognoscitiva de los seres racionales, es básicamente único.
Por eso, cuando su objeto está bien definido y claramente delimitado, el resultado del pensamiento también es único: solo hay una física, plenamente aceptada por todos los científicos del mundo, por más que los especialistas puedan discutir sobre determinadas cuestiones cosmológicas aún por dilucidar o sobre las implicaciones filosóficas de la mecánica cuántica; y aunque se suele hablar de distintas geometrías en apariencia incompatibles (la euclidiana y las no euclidianas), no son más que ramas divergentes, pero d…

No puc anar a votar.

Imatge
Fa uns dies algunes persones de les que orbiten al meu voltant se m'acosten a preguntar sobre els meus intencions sobre votar o no a la propera consulta sobiranista que es realitzarà a Barcelona el mes d'abril. La majoria no ignora la meva tebior nacionalista i s'esforcen a convèncer-me de la necessitat de participar i si és el cas votar afirmativament. Estan tan convençuts de la veritat del seu discurs que els que volen mantenir la seva fidelitat al regne d'Espanya, segons ells, ho fan perquè una mena de Matrix espanyol els té adormits, perquè estan sotmesos a la fascinació patològica que el segrestat sent cap al segrestador o perquè els beneficis econòmics que obtenen els obliguen a mantenir el contacte. En el fons pretenen fer creure que tot aquest grup de persones està mancat de la capacitat òptima de raciocini per tenir una imatge verídica i objectiva dels inconvenients que comporta mantenir la dependència amb Espanya.
Jo no dic que no els falta raons, que el millo…

"Rebutjo l´autoritat dels rabins".

Imatge
Aquestsúltimsdiescadavegadamés, laintensitatdelapropagandaperquèelsciutadans deBarcelonaparticipemen laconsultasobiranistadeldia 10d'abril va creixent. Intel·lectuals, artistes, empresaris, polítics, gentdes de plataformestanautoritzadescomlauniversitat, laborsa, elmóndelsnegocis, lapremsaescrita, youtube, xarxes socialsensencoratgenperquèexercimel nostrelegítimdretatriarlliurementelfuturdela nostranació. Evidentmentsónveusqueintentenqueaquestvots'inclinimés capalcostatdelabalançaquenoen l'altre.

Alfild'aquesta qüestió(quina casualitat més oportuna) acabodellegir unfragmentd'unllibredeToniJudten elqualdescriules seves

Sobre la justícia o injustícia de les guerres.

Imatge
Hi ha contraposicions que, pel simple fet de plantejar-se d'una manera primària, esquemàtica i malintencionada no resulten acceptables. Jo no crec, per exemple, que el contrari del feminisme sigui el masclisme. Tampoc crec, en aquest sentit, que el contrari del pacifisme sigui el bel.licisme. Hi ha persones, en canvi, que opinen una cosa diferent. El portaveu de la plataforma Aturem la Guerra, Pere Ortega, afirmava l'altre dia, en relació a l'ofensiva internacional contra Gaddafi, que "la manera de protegir la població no és amb la intervenció militar [...]. Rebutgem una intervenció militar perquè en el passat no han servit per a res". Home, res, res, allò que se'n diu res... ¿Algú creu que si el 6 de juny del 1944 els aliats no haguessin desembarcat a les platges de Normadia, Hitler hauria recapacitat només a còpia de boicots i estirades d'orella diplomàtiques? ¿És que potser un bon dia s'hauria retirat, de bon rotllo, dels països ocupats i hagués cl…

El miratge de la "República de Facebook".

Imatge
El vuelco de la guerra civil en Libia, tras el fracaso de los jóvenes insurrectos que ansiaban emular a sus homólogos tunecinos y egipcios, ha vuelto a replantear el eterno problema de la violencia: el recurso más eficaz, según el realismo político, para decidir las contiendas políticas. Lo cual es de lamentar, pues en un principio no pareció así. Por el contrario, el rápido éxito de las revueltas democráticas de Túnez y El Cairo fue interpretado como una victoria de la no violencia sobre la lucha armada, que venía a poner fin a un largo ciclo de terrorismo como estrategia dominante de lucha contra la tiranía. Así, la lógica yihadista de Al Qaeda y compañía cedía el paso ante la momentánea superioridad del pacifismo democrático movilizado a través de las redes sociales. Pero el espejismo de la llamada "República de Facebook" iba a durar bien poco, pues cuando se intentó propagar a Libia pronto se reveló impotente para resistir la ola de fuego desatada por Gadafi. Lo cual nos…

Càncer i disseny intel.ligent.

Imatge
El càncer és un cas extrem de mala sort. Una acumulació d'imprevistos que encaixen com un trencaclosques en l'espai minúscul del nucli d'una cèl·lula. Que sigui possible només s'entén si pensem que el cos humà el formen cent bilions de cèl·lules constantment atacades per agressions que poden ferir el seu ADN i iniciar la reacció en cadena. Des que es dóna aquest tret de sortida, la cèl·lula afectada pot tardar dècades a completar les deu passes que la convertiran en un perill per a l'organisme. Per desgràcia, els mecanismes que té el nostre cos per evitar-ho fallen prou sovint com perquè una de cada tres persones desenvolupi un càncer al llarg de la seva vida.
És quan comencem a entendre aquests processos que ens adonem de l'absurditat del concepte de disseny intel·ligent. Si algú realment ens hagués dissenyat se li podria dir de tot menys intel·ligent. La meravella que és el cos humà funciona gràcies a un equilibri perfecte però precari que s'aguanta amb pe…

El cristianisme i la vida.

Imatge
L'eutanàsia és un tema incòmode per a l'ètica, potser per una concepció sacralitzada i idealitzada de la vida i per una imatge tràgica de la mort i de la por al no-res. I no hauria de ser així perquè, si bé la vida no és una vall de llàgrimes, tampoc és un jardí de delícies, i perquè la bona mort -aquest és el significat etimològic de la paraula- és la conseqüència lògica de la proposta ètica del ben viure i de la qualitat de vida, defensada per totes les filosofies morals. També resulta incòmode per a una determinada ètica cristiana, que considera absolut el valor de la vida per sobre de qualsevol altre valor i la defensa fins i tot en situacions en què el patiment mina l'ésser humà fins a sumir-lo en un estat d'humiliació i d'indignitat i convertir-se en tortura. ¡La vida per sobre de la felicitat! Aquesta sembla l'opció recalcitrant de moralistes estrets de mires contrària al missatge de les Benaurances, que anuncia la felicitat per als pobres, els que tenen …

La llei de Hume, segons Vattimo.

Imatge
TEXT 1. … la ética metafísica cae de forma fatal bajo la crítica conocida como la “ley de Hume”, según la cual no es lícito, como hace la metafísica, pasar sin razones explícitas de la descripción de un estado de hecho a la formulación de un principio moral. Si alguien me exhorta a ser hombre, en verdad no quiere mandarme a ser aquello que por naturaleza soy, sino que quiere recomendarme ciertas virtudes que según él deben (¿pero por qué?) ir junto a la esencia de hombre, y así sucesivamente. Y bien, una ética “responsable” con respecto a la propia época y no basada en primeros principios no está expuesta (o está bastante expuesta) a la crítica de la ley de Hume, ya que el “hecho” al que intenta corresponder es a su vez bastante poco objetivo, es una herencia cultural por sí misma múltiple y representable sólo con un acto responsable de interpretación, que no da lugar a imperativos unívocos. Pags. 105-106
TEXT 2. Hasta un metafísico como Aristóteles reconocía que no son lo mismo la obl…

Inside job.

Imatge
Creo recordar que las únicas palabras interesantes en la última ceremonia del Oscar salieron de la afilada boca de Charles Ferguson, creador de Inside job. Citó a los delincuentes de guante blanco que después de haber causado una ruina mundial siguen en la calle y escandalosamente ricos. Se supone que Ferguson se ha propuesto hacer un documental, pero en su intento por ser realista y didáctico le ha salido una extraordinaria película de terror. Yo, al menos, paso progresivo e infinito miedo ante la clase magistral que Ferguson nos ofrece sobre algo tan farragoso como la economía. Este pavoroso y racionalista relato, que debería ser exhibido en todos los colegios para que los niños entendieran las esencias y los mecanismos del fraude y de la rapiña, la naturaleza y la metodología de monstruos pulcros que hunden en la miseria los ahorros, el trabajo, las hipotecas, las ilusiones de millones de personas, tiene prólogo, desarrollo y desenlace.
Comienza en un paraíso llamado Islandia, el pa…

Punts de fricció entre Popper i Kuhn.

1- Conceptes de ciència normal i ciència crítica: - Popper: El concepte de ciència normal ofereix una visió rutinària i per tant no ideal del que hauria de ser la tasca d´un científic: refutar, falsar les teories. - Kuhn: Si s´acceptés amb radicalitat el racionalisme crític no hi hauria ni un moment de calma en l´activitat científica. La història demostra que els períodes de ciència normal superen els períodes crítics o revolucionaris on els científics en general es preocupen més de verificar les teories, és a dir, acumular experiències favorables al paradigma, que no pas de refutar-les.
2- Fonament racional o irracional del canvi científic: - Popper: El canvi científic té un fonament racional: el modus tollens, una llei lògica, dirigeix la substitució d´una teoria per una altra. - Kuhn: Motivacions econòmiques, psicològiques i sociològiques des del punt de vista històric han tingut més pes en el canvi científic que l´obediència estricta a una simple llei lògica.
3- Conceptes d´error i d´an…

La revolta kuhniana contra el castell falsacionista.

Imatge
Por el plácido océano de la epistemología y de su principal sucedáneo, la llamada Filosofía de la Ciencia, navegaba, todo orgullo y ostentación, el último gran paquebote de este siglo maléfico, el falsacionismo del Sr. Popper, un trasatlántico que formaba en el cielo, con el vapor que salía de sus calderas, unas nubes con la bella forma de un sueño: la vieja utopía -mecanicista- de una Razón construida a imagen y semejanza de la Lógica Formal. A la mirada atónita del siglo respondía Popper levantando el gran castillo de arena del modus tollens, verdadero castillode Kafka que convertía a la Razón en una especie de contabilidad analítica. Navegaba, pues, plácidamente el paquebote popperiano por ese mar muerto cuando de pronto, de una minúscula barquichuela, propiamente sin filiación ni bandera, se soltó una espita explosiva, un fragmento teórico -un libro titulado La estructura de las revoluciones científicas- que fue a estallar en la misma línea de flotación del mamotreto, que saltó po…