Dilema de l´illa deserta.
He prometido a un hombre en trance de morir en una isla desierta, de la que sólo yo he sido rescatado, que entregaría su tesoro escondido al Club de Jockey de Australia del Sur. Al volver a mi país, lo entrego al Royal Adelaide Hospital, que, vamos a suponer, lo necesita con urgencia para adquirir un nuevo aparato de rayos X.
J.J. Smart, An Outline of a System of Utilitarian Ethics, en Peter Singer, Ethics, Oxford University Press, Oxford-NewYork, 1944.
Comentaris
El premi d'aquesta acció bona, no és la felicitat, ja que l'home que dona als diners a l'hospital per a una màquina de raig X, anant en contra de la última voluntat d'un home que estava a punt de morir, no li generarà molta felicitat. Una acció és bona si la voluntat de l'acció és bona. Ningú pot dir que aquest home ha fet malament, sense pensar que pot ser acusat de no mantenir la seva promesa, ja que només ell coneixia aquella promesa, i per tant cap institució social o del tipus que sigui el pot castigar o sancionar. Per tant ningú pot saber que ell ha trencat aquella promesa. A part d'això hem de pensar en les persones que s'estan salvant de tumors si no fós per el tresor de l'illa, i no en un club de hockey.
Si fossim Mill utilitarista, que en aquest cas l'escrit s'adapta molt a l'utilitarisme, intentariem el màxim bé per a la gran majoría, indistinament al bé nostre ja que és preferible el bé a la comunitat al nostre bé, de tal manera que avans de quedar-mo tinc preferència al club de golf, pero com apareix un hospital, l'hospital faría més bé a més persones que un club de golf, per aquesta raó donc el tresor a l' hospital. Fent referència a l'hedonisme, l'ajuda a la creació d'un invent contra malaltíes s'adapta més a un hedonisme sofisticat, un hedonísme propi de l'esser humà, quelcom difícil i costós d'arribar, que en aquest cas és la creació d'un aparell de raig X que pot ajudar i donar la felicitat a moltes persones. Si haguéssim donat el tresor al camp de golf haqués sigut un hedonísme vulgar, més comu als animals, fàcil d'arribar com és la pràctica d'un es`port.
Fins i tot fent relació a la fal·lacia naturalista de Mill en el seu punt de vista utilitarista estaria d'acord amb l'acció del text, "allò que la gent desitja és prova que allò les desitjable" de tal forma com els raigs X tenen la possibilitat d'ajudar a tothom (en el cas que estiguesin malalts) que els aficionats al golf que sería menys persones que el total, la gent desitjaria que el tresor es destinés a l'hospital.
A més, el tipus d'acció feta pel nostre subjecte moral s'ajustaria més al hedonisme utilitarista, el que explicaria perquè el subjecte moral ha sacrificat la seva felicitat per incrementar la d'una majoria de gent (això és un tret propi d'aquest tipus d'hedonisme, que diu que no pot haver-hi felicitat individual sense felicitat col·lectiva i que, per força, cada acció individual ha d'estar orientada a potenciar la felicitat general de la gent).
Finalment diré que sobre el comportament d'aquest individu a punt de morir, podríem dir que és característic d'un home amb una moral individualista, el qual mira per la seva pròpia felicitat i intenta no perjudicar en la felicitat individual dels altres. Aquest perfil s'ajusta més al del liberalisme, el qual usa la versió negativa de la regla d'or (no facis als altres el que no vulguis que et facin a tu) per crear respecte.