50.

Imaginem la imatge d'un cercle. El cercle com a imatge de la vida. L'inici és alhora el final. El futur és present en el present que alhora està condicionat per un passat recent. D'altra banda, reiniciar una vida en un entorn circular és ignorar en quin punt del cercle la volem reiniciar. No tenim informació sobre en quin lloc estem: si estem a punt de tancar-lo, si encara falta o fins i tot si el moviment que creiem reiniciar és una simple il•lusió, el que es mou seria el cercle no nosaltres. Necessitaríem una inaccessible perspectiva divina per dissoldre tots aquests dubtes metafísics.

Proposem una nova imatge. La metàfora de l'autobús. Vam pujar un dia a un autobús i des d'aquell dia no ho hem deixat, tot i que el trajecte ha estat jalonat de diferents parades que ens convidaven a abandonar-lo. Preferim mantenir-nos fidels al mateix vehicle, confiats en què si ens quedem endormiscats, al final del trajecte ens despertarà un eficient empleat del servei de transports.

Tot això a què ve, us preguntareu. Suposo perquè estic a punt d'arribar a la cinquantena. Em diuen que quan arribes a aquesta edat és com si arribessis a la meitat del camí, que els cinquanta ha de ser un punt d'inflexió en la nostra vida, que ja és hora de reinventar-se.

I jo em pregunto, a la meitat de què? Si visqués en una altra època o en un lloc diferent del que he viscut podria ser ja un paupèrrim ancià a l´espera que en qualsevol moment se li aparegui la parca. ¿Punt d'inflexió? Cap a on? ¿Reinvertar-se? Tot inici és una continuació a partir d'alguna cosa feta, abandonada per esgotament o per inútil.

La naturalesa en aquest sentit ha estat sàvia. Ens ha deixat enmig d'una certesa i d'un dubte. La certesa és que un dia o altre ens morirem. La inseguretat és que no sabem quan serà aquest moment. Sense elles la vida perdria la intensitat necessària per valorar-la i estaríem condemnats a malbaratar –la en experiències idiotes. Cinquanta anys; cal que ens ho mirem, encara falten dos dies.

Manel Villar