La democràcia, segons Rancière.

Jacques Rancière

Segons Rancière la democràcia primerament és la negació de la idea que certs ciutadans serien més competents que altres per governar.

En els seus inicis el mot "democràcia és una injúria. A Grècia es tractva de "demòcrata" a aquell que volia el poder per al poble, posem que un canalla. No hi ha una definició sinó més aviat una contel.lació de significacions al voltant del mot democràcia, que tenen en comú: l´escàndol. El sorteig, i no el vot majoritari n´ha estat el símbol. L´ordre natural voldria que el poder tornés als individus més forts, els més rics, els més avis, els més capaços ... Però la democràcia o "poder del poble" imposa aquesta veritat paradoxal: perquè hi hagi política, i no solament dominació, cal pressuposar un poder que no s´identifiqui amb cap competència exercida sobre els altres, sigui no importa que sigui. No s´està en democràcia simplement perquè el poble està representat per uns diputats, o governat per un president escollit, però sí quan existeixen formes d´afirmació del poder de les persones que són autònomes en relació a les institucions de l´Estat.

El règim democràtic en el que vivim és un "Estat de dret oligàrquic". És un sistema que es recoza sobre una doble legitimitat. D´una banda, hi ha un Estat de dret, amb un cert nombre de coercions jurídiques que limiten les prerrogatives del poder i protegeixen els ciutadans. Però els nostres governants són oligàrquics: exerceixen com a polítics de professió, de tant en tant vinculats al món de les finances. Se sostenen sobre l´opinió d´experts que naveguen entre el món dels afers, govern i universitat, tal i com l´ha ensenyat el seu rol en la desregulació liberal i l´especulació financera dels EUA. El poder de tots és acaparat per una petita minoria que s´autoreprodeix. Aquest sistema redueix l´acció democràtica al procés electoral, és a dir a l´elecció entre polítics que són d´entrada designats per aquesta minoria en el seu si. L´elecció és dues coses en una: és la forma de reproducció de l´oligarquia governant. I és la visibilitat del poder de tots, també present, més encara en un sistema com el nostre, on tot descansa sobre l´elecció cada cinc anys d´un cap suprem. I sens dubte és preferible tenir sobirans escollits de la minoria forta que gent que hi són per la força armada o l´ocupació d´un partit únic.

Jacques Rancière, "Nos gouvernements sont oligarchiques", entrevista en Philosophie Magazine, nº 46. Extracte i traducció del francés de l´Oriol Leira.