Pensament positiu i autoengany.

L'expressió (pensament positiu) es fa servir en dues accepcions. La primera es refereix al pensament positiu en sentit propi, és a dir, al que significa el terme en si. Es pot resumir de la manera següent: les coses van ara bastant bé-almenys si un està disposat a veure sempre l'ampolla mig plena-, i aniran encara millor en el futur. Es tracta, doncs, d'optimisme, una cosa que no s'ha de confondre amb esperança. L'esperança és una emoció, un anhel, un sentiment que no depèn enterament de nosaltres, mentre que l'optimisme és un estat cognitiu, una expectativa conscient, que qualsevol pot aconseguir, en teoria, només amb posar-se a això.

En la seva segona accepció, "pensament positiu" es refereix a la pràctica -a la disciplina- de pensar positivament. Existeix, es ens assegura, una raó pragmàtica que compensa l'esforç: el pensament positiu no només ens farà sentir-nos optimistes, sinó que afavorirà que de fet les coses surtin bé. Si un espera que el futur li somrigui, el futur li somriurà. I com és possible que passi només per haver pensat? L'explicació racional que ens brinden molts psicòlegs dels nostres dies és que l'optimisme millora la salut, l'eficàcia individual, la confiança i la capacitat d'adaptació, facilitant que aconseguim les nostres metes. Però una idea molt menys racional està molt estesa també: la que, misteriosament, els pensaments poden tenir una incidència directa en el món real. D'alguna manera, els pensaments negatius produeixen resultats negatius, mentre que els pensaments positius es materialitzen en forma de salut, prosperitat i èxit. D'aquí que tant les explicacions racionals com les místiques li atorguen un gran valor al pensament positiu i considerin que val la pena dedicar-li temps i atenció, ja sigui mitjançant les lectures pertinents, l'assistència a cursos i xerrades d'entrenament mental, o almenys el treball personal de concentrar-se en allò que es desitja (una feina, una parella més atractiva o la pau mundial).

Es pot apreciar una ansietat de fons en el nucli mateix del pensament positiu. Si fos cert que les coses van realment a millor i que la tendència de l'univers és sempre cap la felicitat i l'abundància, per què hauríem de molestar a pensar de forma positiva? Fer-ho és reconèixer que no ens creiem del tot que les coses vagin a millorar per si soles. La pràctica del pensament positiu es dirigeix a reforçar aquesta creença enfront de les moltes proves que la contradiuen. Per la seva banda, qui autodesignat instructors d'aquesta disciplina -els coaches [Entrenadors], predicadors i gurus diversos- defineixen el seu exercici amb termes com "autohipnosi", "control mental" o "Control de pensament". En altres paraules: es tracta d'alguna cosa per al que és necessari autoenganyar, així com esforçar sense pausa a reprimir o bloquejar el indesitjat i els pensaments "Negatius". Els que de veritat tenen confiança en si mateixos, o els que d'alguna manera han arribat a sentir conformes amb el món en què viuen i amb la seva destinació, no necessiten emprar-se al màxim a censurar i controlar el que pensen. El pensament positiu pot ser que sigui una activitat eminentment made in USA, molt associada a la ment dels nord-americans amb el seu èxit en tant individus i en tant nació, però se sosté sobre una terrorífica inseguretat.

Barbara Ehrenreich, Sonríe o muere. La trampa del pensamiento positivo, Turner, Madrid 2011