"Rebutjo l´autoritat dels rabins".

Aquests últims dies cada vegada més, la intensitat de la propaganda perquè els ciutadans de Barcelona participem en la consulta sobiranista del dia 10 d'abril  va creixent. Intel·lectuals, artistes, empresaris, polítics, gent des de plataformes tan autoritzades com la universitat, la borsa, el món dels negocis, la premsa escrita, youtube, xarxes socials ens encoratgen perquè exercim el nostre legítim dret a triar lliurement el futur de la nostra nació. Evidentment són veus que intenten que aquest vot s'inclini més cap al costat de la balança que no en l'altre.

Al fil d'aquesta qüestió (quina casualitat més oportuna) acabo de llegir un fragment d'un llibre de Toni Judt en el qual descriu les seves difícils relacions amb l'estat d'Israel i amb la cultura jueva en general. Quan ho llegia, no sé per què, em reconeixia en les seves paraules. Gairebé totes elles coincidien amb la meva relació particular amb Catalunya. Només cal canviar conceptes com "jueu" i "Israel" per "català" i "Catalunya" perquè el que pensava Judt correspongui quasi totalment amb el que penso jo sobre la meva identitat i la meva pàtria.

...................................................................................................................................................

Un protestant que no creu en les Escriptures, un catòlic que renega de l'autoritat del Papa de Roma, un musulmà per al qual Mahoma no és el profeta: són totes elles categories incoherents. Però un jueu que rebutja l'autoritat dels rabins segueix sent jueu (encara que sigui només per la pròpia definició matrilineal dels rabins): qui l'hi pot negar?

Jo rebutjo l'autoritat dels rabins, de tots ells (i per això tinc a l'autoritat rabínica de la meva part). No participo en la vida comunitària jueva, ni practico els ritus jueus. No li dono cap importància a fer vida social amb jueus en particular, i la major part dels meus dones no ho han estat. No sóc un jueu "no practicant", en no haver-me ajustat mai, des del principi, als seus requeriments. No "amo a Israel" (ni en el sentit modern ni en el genèric significat original d'estimar al poble jueu), i no em preocupa si el sentiment és correspost. Però cada vegada que algú em pregunta si sóc o no jueu, responc afirmativament sense dubtar i m'avergonyiria de no fer-ho així. (...)

Fa alguns anys vaig assistir a Manhattan a un sopar de gala benèfica a favor de destacada celebritats en el camp de les arts i el periodisme. A meitat de la cerimònia, un home de mitjana edat es va inclinar sobre la taula i em va fulminar amb la mirada: "és vostè Tony Judt? Té vostè de deixar d'escriure aquestes coses horribles sobre Israel! "Davant d'aquesta interpel•lació, li vaig preguntar què era el horrible al que es referia. "No ho sé. Podria ser necessari vostè raó, no he estat mai a Israel. Però els jueus hem d'estar units: potser necessitem a Israel algun dia ".

Tony Judt, Gente Fronteriza. El refugio de la memoria, Claves de razón práctica nº 210, Marzo 2011