Qui se n´aprofita de les crítiques a les ONG?

Francesc Mateu, president de la federació catalana d'oenagés de cooperació, admetia i es defensava ahir en aquestes pàgines d'algunes de les crítiques que l'antropòleg Gustau Nerín llança al seu nou llibre sobre l'escàs o, fins i tot, perniciós efecte de l'ajuda a l'Àfrica. Són evidents els riscos que el sector de la cooperació es converteixi en una altra forma de colonialisme i de negoci lucratiu. Per això, ja fa anys que les principals oenagés van crear els seus mecanismes de control.

Amb la credibilitat dels partits en caiguda lliure, molts ciutadans van dipositar en les oenagés la seva esperança d'un món millor. Probablement, prendre-les llavors com les salvadores del planeta va ser tan exagerat com negar-los ara el seu paper imprescindible. No només per la tasca d'ajuda que fan, sinó també per la de denúncia dels abusos del poder.

Lluny d'entendre la crítica de Nerín com un estímul per avançar cap a un model millor, ja han sorgit les veus que s'han adherit amb acarnissament a l'acusació i l'han esgrimit com a coartada per fulminar qualsevol compromís de cooperació. Són veus que clamen contra l'ajuda, però que callen davant de l'explotació sistemàtica del Sud. Són les veus altives de l'egoisme que la crisi ha amplificat. Les mateixes que es burlen de la lluita per la justícia i la titllen d'ingènua inutilitat. Sentir-les únicament ens farà avançar, cada dia, un pas més cap a la foscor.

Emma Riverola, Passos cap a la foscor, El Periódico de Catalunya,, 15/03/2011