Quan la mentida serveix la veritat.
Possiblement té raó Nietzsche quan diu que l´ésser humà experimenta un cert sentiment d´ambivalència davant la veritat i la mentida. La valoració d´una o de l´altra no depèn de la bondat o maldat intrínseca d´una o de l´altra sinó més aviat dels guanys o les pèrdues que poden representar per a la vida. Però també té raó qui opina que la realitat (la veritat) és un estat que té un valor superior a la fantasia (la mentida). Per exemple, fins i tot aquells que acostumen a actuar dintre de paràmetres instrumentalistes se senten commoguts amb les peripècies del protagonista de El show de Truman quan decideix abandonar la seva plàcida vida dins de l´escenari que l´havien construït expressament perquè passés la totalitat de la seva existència. Si s´hagués deixat convèncer pel director del programa s´hagués interpretat la seva decisió com un signe de debilitat. Mentre es valora la fermesa amb què encara el que serà seu futur, una situació plena d´incerteses, com l´actitud que distingeix a un heroi autèntic.
El grau de la seva heroïcitat es calcula en relació al grau de dificultat dels entrebancs que ha de superar. Són entrebancs emocionals, psíquics i socials els que ha de fer front, els que l´encadenen a aquest món il•lusori. Christof, el creador del programa, afirma que el normal és acceptar la realitat tal com se´ns presenta. Aquest principi és la raó que explica per què Truman mai no ha sospitat seriosament que tot el seu entorn era una farsa. Tenim una natural disposició a creure en el que els altres ens diuen i més el que es diuen els nostres pares, la nostra parella o els nostres millors amics. Qui podria recelar d´ells?(Ovejero Lucas) El nostre saber, les nostres veritats, és fonamentalment creença; poques coses d´allò que tenim com a verdader l´hem comprovat per nosaltres mateixos. Som crèduls per naturalesa. Confiem en els altres i en el que ens diuen. Per què ens haurien d´enganyar? (Volker Sommer) A més, la mentida és més perfecta, més mentida, quan més sembla veritat (Fernando Fernán Gómez).
Tanmateix, com diu un dels personatges de El llibre del Manel i la Camil.la: a ningú no li agradaria que la seva vida estigués basada en un miratge, tot i que mai no ho sabés (escena 4). Què fer doncs quan els indicis (errors, situacions absurdes ...) es converteixen en evidències? La veritat, que és allò a què aspirem, pot ella sola lluitar contra la mentida organitzada? La veritat sense ajut extern pot desemmascarar l´engany estructural si la mentida s´alimenta de l´opacitat i la manca de transparència? La mentida quan és dominant desqualifica les altres mentides perquè ella ha esdevingut l´única veritat. La veritat autèntica només pot combatre la veritat falsa fent servir la mentida o l´engany. Truman enganya els seus guardians i només així pot alliberar-se de la mentida. Com conèixer l ínterior d´organitzacions que soscaven la societat amb la mentida? Fent-se passar per un integrant d´elles, guanyant-se la seva confiança. Perquè també per a ells, els fabricants de mentides, la veritat és un valor important, no els fa cap gràcia que ningú els enganyi, són ells qui tenen el monopoli del frau i per això persegueixen amb ràbia a qui els ha defraudat. La traïció es paga cara entre aquells que fan de la traïció la seva professió, amb la seva vida. La mentida triomfa perquè en el fons la veritat és la regla (M.F. Lynch).
L´actor i escriptor Fernando Fernán Gómez es preguntava: “¿Qué puede hacer, pues, el hombre común ante las mentiras de los políticos en campaña electoral? ¿Qué, ante las mentiras de la Prensa, la escrita, la hablada, la audiovisual? ¿Nada?¿No puede hacer nada? Sí, puede hacer algo: mentir”. Joan Barril, per la seva banda, reivindicava el paper de la mentida: “Massa vegades, per aspirar a la veritat, cal exercitar-nos en una jungla de falsedats i errors. La mentida és l´eina que ens permet arribar a conèixer alguna cosa”.
El grau de la seva heroïcitat es calcula en relació al grau de dificultat dels entrebancs que ha de superar. Són entrebancs emocionals, psíquics i socials els que ha de fer front, els que l´encadenen a aquest món il•lusori. Christof, el creador del programa, afirma que el normal és acceptar la realitat tal com se´ns presenta. Aquest principi és la raó que explica per què Truman mai no ha sospitat seriosament que tot el seu entorn era una farsa. Tenim una natural disposició a creure en el que els altres ens diuen i més el que es diuen els nostres pares, la nostra parella o els nostres millors amics. Qui podria recelar d´ells?(Ovejero Lucas) El nostre saber, les nostres veritats, és fonamentalment creença; poques coses d´allò que tenim com a verdader l´hem comprovat per nosaltres mateixos. Som crèduls per naturalesa. Confiem en els altres i en el que ens diuen. Per què ens haurien d´enganyar? (Volker Sommer) A més, la mentida és més perfecta, més mentida, quan més sembla veritat (Fernando Fernán Gómez).
Tanmateix, com diu un dels personatges de El llibre del Manel i la Camil.la: a ningú no li agradaria que la seva vida estigués basada en un miratge, tot i que mai no ho sabés (escena 4). Què fer doncs quan els indicis (errors, situacions absurdes ...) es converteixen en evidències? La veritat, que és allò a què aspirem, pot ella sola lluitar contra la mentida organitzada? La veritat sense ajut extern pot desemmascarar l´engany estructural si la mentida s´alimenta de l´opacitat i la manca de transparència? La mentida quan és dominant desqualifica les altres mentides perquè ella ha esdevingut l´única veritat. La veritat autèntica només pot combatre la veritat falsa fent servir la mentida o l´engany. Truman enganya els seus guardians i només així pot alliberar-se de la mentida. Com conèixer l ínterior d´organitzacions que soscaven la societat amb la mentida? Fent-se passar per un integrant d´elles, guanyant-se la seva confiança. Perquè també per a ells, els fabricants de mentides, la veritat és un valor important, no els fa cap gràcia que ningú els enganyi, són ells qui tenen el monopoli del frau i per això persegueixen amb ràbia a qui els ha defraudat. La traïció es paga cara entre aquells que fan de la traïció la seva professió, amb la seva vida. La mentida triomfa perquè en el fons la veritat és la regla (M.F. Lynch).
L´actor i escriptor Fernando Fernán Gómez es preguntava: “¿Qué puede hacer, pues, el hombre común ante las mentiras de los políticos en campaña electoral? ¿Qué, ante las mentiras de la Prensa, la escrita, la hablada, la audiovisual? ¿Nada?¿No puede hacer nada? Sí, puede hacer algo: mentir”. Joan Barril, per la seva banda, reivindicava el paper de la mentida: “Massa vegades, per aspirar a la veritat, cal exercitar-nos en una jungla de falsedats i errors. La mentida és l´eina que ens permet arribar a conèixer alguna cosa”.
Bibliografia:
Ernst Tugendhat, El llibre del Manel i la Camil.la, (capítol 4), Gedisa, Barna 2001
Peter Weir, The Truman show,(film), EEUU, 1998
Fernando Fernán Gómez, El derecho a mentir, ABC, 23/12/2000
Félix Ovejero Lucas, En el error, erre que erre, El País, 28/06/2007
Volker Sommer, Elogio de la mentira, Galaxia Gutenberg. Círculo de Lectores, Barna 1992
Joan Barril, Las mentiras (a favor), Babelia. El País, 19/05/1992
Michael P. Lynch, La importancia de la verdad, Paidós; Barna 2005
Friedrich Nietzsche, Sobre veritat i mentida en sentit extramoral, Editorial Diálogo, Valencia 2000
Comentaris