Il.lusions i experiència perceptiva.


... el veure o no veure il•lusions òptiques proporciona una manera objectiva i reproduïble de mesurar la capacitat constructiva visual del cervell. Ningú no ha explorat aquest problema amb més profunditat que Gregory, i la seva narració detallada de les reaccions de S. B.* a les il•lusions òptiques és per tant de gran interès. Una de les il•lusions consisteix a unes línies paral•leles que, als ulls normals, semblen divergir per efecte d´unes línies divergents sobreposades a elles; cap efecte gestalt succeí amb S. B., que va veure les línies com perfectament paral•leles. la mateixa manca d´influència s´aprecià en altres il.lusions (...) no hi havia fluctuació de la figura-fons en les figures ambigües. Sembla que ell tampoc veia canvis de distancia/tamany en les il•lusions ... En tots aquests casos, la il•lusió és vista (tot i que la ment pot saber que la percepció és il•lusòria) per tots els adults que tenen una visió normal. Molts d´aquests efectes il•lusoris també poden demostrar-se en nens petits (...) Que S. B. no pogués veure-les il•lustra com de rudimentària era la seva capacitat de construcció visual, resultat de la virtual absència d´experiència visual primerenca.
Oliver Sacks, Un antropólogo en Marte, Anagrama, Barna 1997

* S. B. són les inicials d´una persona que va quedar cega en la seva infantesa i que recuperà la vista d´adult, als cinquanta anys, gràcies a un trasplantament de còrnia.

Comentaris

Cristina Parcerisa Solé ha dit…
Com aquest señor S.B., va perdre la vista de petit no va poder desenvolupar la part del cervell que pertany a la vista, cosa que això va produir que quan el van operar i va poder tornar a veure, com no tenia aquesta part desenvolupada, per ell les ilusions, no eran ilusions eren figuras normals, sense sentit. Un exemple que ens mostra aquest text es que amb unes línies paral·leles que per a nosaltres sembla que no ho són per efecte d'unes línies sobre aquestes, per aquest senyor, les línies eran paral·leles.

Entrades populars d'aquest blog

Percepció i selecció natural 2.

Gonçal, un cafè sisplau

"¡¡¡Tilonorrinco!!! ¡¡¡Espiditrompa!!!"