Il.lusions i experiència perceptiva.

... el veure o no veure il•lusions òptiques proporciona una manera objectiva i reproduïble de mesurar la capacitat constructiva visual del cervell. Ningú no ha explorat aquest problema amb més profunditat que Gregory, i la seva narració detallada de les reaccions de S. B.* a les il•lusions òptiques és per tant de gran interès. Una de les il•lusions consisteix a unes línies paral•leles que, als ulls normals, semblen divergir per efecte d´unes línies divergents sobreposades a elles; cap efecte gestalt succeí amb S. B., que va veure les línies com perfectament paral•leles. la mateixa manca d´influència s´aprecià en altres il.lusions (...) no hi havia fluctuació de la figura-fons en les figures ambigües. Sembla que ell tampoc veia canvis de distancia/tamany en les il•lusions ... En tots aquests casos, la il•lusió és vista (tot i que la ment pot saber que la percepció és il•lusòria) per tots els adults que tenen una visió normal. Molts d´aquests efectes il•lusoris també poden demostrar-se en nens petits (...) Que S. B. no pogués veure-les il•lustra com de rudimentària era la seva capacitat de construcció visual, resultat de la virtual absència d´experiència visual primerenca.
Oliver Sacks, Un antropólogo en Marte, Anagrama, Barna 1997

* S. B. són les inicials d´una persona que va quedar cega en la seva infantesa i que recuperà la vista d´adult, als cinquanta anys, gràcies a un trasplantament de còrnia.