El plaer d´Epicur.
Lluny d´acumular mèrits per a altra vida, l´epicureisme entèn el dolor com a una perturbació que cal suprimir sense contemplacions. (...) La meta no és que hi hagi molta vida sinó bona vida. Aplicat a l´erotisme, aquest criteri afirma que no hi ha plaer dolent, perquè el derivat de patir o infringir dolor (sadisme) no és en realitat plaer sinó misèria, disfressa de la impotència. Patir-lo o provocar-lo pot ser necessari alguna vegada -en cirugia, per exemple-, però la vilesa de tota mortificació voluntària és que es faci per gust, com a ofrena a la deidat. “Metafísica del botxí”, en l´expressió de Nietzsche, aquest culte no només porta el segell del sadomasoquisme en els seus fidels, sinó una noció de la divinitat com a dèspota cruel, ofès per la concupiscència de les seves criatures.
Comentaris