El cervell no és científic.

La constatació de les diferències entre allò que existeix, la realitat objectiva, i allò que percebem, la realitat que interpreta el nostre cervell, fa palès el fet que els sentits no ens enganyen, és el cervell qui interpreta allò que li convé de la informació que els sentits li aporten. El concepte de realitat que fem servir és una ficció, perquè nosaltres només podem captar la nostra realitat cerebral. El cervell crea, construeix realitats inexistents perquè la seva funció no és l´anàlisi de la realitat tal qual és, sinó l´extracció de la realitat d´allò que és important per a la supervivència de l´organisme.

Francisco J. Rubia, El cerebro nos engaña, Temas de Hoy, Madrid 2000