Educació i models de comportament extraescolar.

Els ensenyen a respectar les regles el mateix matí que el seu pare o la seva mare s´ha saltat algunes regles degut a les presses i van al centre parlant pel mòbil mentre condueixen. Tracten d´inculcar-los respecte per l´autoritat al mateix temps que els professors són desautoritzats amb el més mínim pretext. Els exigeixen que renunciïn a la violència mentre respiren una agressivitat latent en mitjans de comunicació i experiències quotidianes. Els fan practicar l´argumentació i la negociació de desacords perquè aparegui en els telenotícies de màxima audiència una tropa de diputats cridant i desqualificant-se entre ells i impedint parlar als altres. Els ensenyen algunes bones maneres i regles mínimes d´urbanitat perquè el seu mirall viu siguin els futbolistes, uns subjectes semi-analfabets que, deixant de banda la seva provada habilitat amb la pilota, tenen l´hàbit d´escopir compulsivament i tocar-se en públic els genitals. Pretenen inculcar-los tolerància mentre a casa seva s´ultratja a l´estranger i a l´immigrant. Els transmeten la idea de respecte i dignitat de la persona mentre abunden els espais de televisió en què la gent es degrada a si mateixa i degrada als altres. Els recorden la igualtat de gènere mentre la seva mare frega i el seu pare mira la televisió. I els adverteixen que cuidin del medi i usin les papereres, per a què a la sortida arribi algú a per ells amb un entrepà, l´envoltori del qual anirà directament al terra.

Francisco J. Laporta, La ironía de la educación ciudadana, El País, 16/08/2006