Origen de la programació de la conducta humana (la teoria ambientalista).
 |
| Irenäus Eibl-Eibesfeldt |
El modes possibles
en què poden realitzar-se aquesta programació són diversos. Els animals i els
homes estan dotats de la capacitat d’aprendre, i poden adquirir els seus
programes de comportament al llarg del seu desenvolupament tant per
autoensinistrament com prenen exemple dels pares. D’altra banda, existeix també
la possibilitat que els organismes arribin al món equipats amb els seus
programes de comportament. Això significaria que haurien estat programats en el
curs de la seva filogènesi (per mutació i selecció) i que les seves pautes de
comportament serien innates, de la mateixa manera que ho són les seves
estructures corporals.
L’anomenada teoria
ambientalista considera que els homes, a banda d’alguns reflexos, aprenem tots
els nostres programes comportamentals en el curs del nostre desenvolupament
juvenil. El nounat arribaria al món en certa manera com una fulla de paper en
blanc. (...) Aquesta creença en la determinació exclusivament cultural del
comportament humà està molt estesa i ha servit de base també per a algunes
utopies polítiques. No només les pautes motores concretes sinó també les inclinacions
de l’home, l’afany de millorar en la jerarquia social o l’agressivitat són,
segons la teoria ambientalista, conseqüència de l’educació. I en les conductes
antisocials es parla d’una mala programació educacional i es proposa educar
els nens de manera que no puguin aparèixer en ells les inclinacions
indesitjables.
Però, en la
pràctica, l’home resulta molt reistent a tots els esforços de reeducació en
determinats àmbits. Així doncs, tal vegada hi hagi preprogramacions en el
comportament humà ... (pàgs. 5-6)
Irenäus Eibl-Eibesfeldt, Amor y odio. Historia natural del comportamiento humano, Salvat Editores, Barna 1995
Comentaris