Origen de la programació de la conducta humana (la teoria ambientalista).



Irenäus Eibl-Eibesfeldt
En molts aspectes ens conduïm com una computadora programada. Aquesta comparació no és de cap manera forçada, ja que, efectivament, reaccionem (molts cops) d’una manera previsible... I si no fos així, no hi hauria ciència del comportament. Això significa que en algun moment del nostre desenvolupament vam ser “programats”; però quan es tracta de saber com es va realitzar aquesta programació, les opinions divergeixen. 
El modes possibles en què poden realitzar-se aquesta programació són diversos. Els animals i els homes estan dotats de la capacitat d’aprendre, i poden adquirir els seus programes de comportament al llarg del seu desenvolupament tant per autoensinistrament com prenen exemple dels pares. D’altra banda, existeix també la possibilitat que els organismes arribin al món equipats amb els seus programes de comportament. Això significaria que haurien estat programats en el curs de la seva filogènesi (per mutació i selecció) i que les seves pautes de comportament serien innates, de la mateixa manera que ho són les seves estructures corporals.

L’anomenada teoria ambientalista considera que els homes, a banda d’alguns reflexos, aprenem tots els nostres programes comportamentals en el curs del nostre desenvolupament juvenil. El nounat arribaria al món en certa manera com una fulla de paper en blanc. (...) Aquesta creença en la determinació exclusivament cultural del comportament humà està molt estesa i ha servit de base també per a algunes utopies polítiques. No només les pautes motores concretes sinó també les inclinacions de l’home, l’afany de millorar en la jerarquia social o l’agressivitat són, segons la teoria ambientalista, conseqüència de l’educació. I en les conductes antisocials es parla d’una mala  programació educacional i es proposa educar els nens de manera que no puguin aparèixer en ells les inclinacions indesitjables.

Però, en la pràctica, l’home resulta molt reistent a tots els esforços de reeducació en determinats àmbits. Així doncs, tal vegada hi hagi preprogramacions en el comportament humà ... (pàgs. 5-6)


Irenäus Eibl-Eibesfeldt, Amor y odio. Historia natural del comportamiento humano, Salvat Editores, Barna 1995

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

Percepció i selecció natural 2.

"¡¡¡Tilonorrinco!!! ¡¡¡Espiditrompa!!!"