L´educació no és sinònim d´escolarització.

L'educació no és sinònim d'escolarització, sinó que incorpora una visió més àmplia o integral. La funció educadora la realitzen avui una diversitat d'agents en un diversitat d'espais i també en una diversitat de temps. El sistema escolar és un dels agents educadors més importants, però no és l'únic. Per això identificar l'educació només amb la institució escolar és confondre la part amb el tot i fer un mal favor a aquesta.

Qualsevol aproximació al lideratge educatiu i al seu enfortiment ha de ser integral. Ha d'incloure tots els agents educatius: el sistema escolar, els centres escolars i el paper interactiu de professors i alumnes a les aules, però també la tasca socialitzadora de la família, la funció educativa de les comunitats locals i el paper rellevant dels agents socials, culturals, mediàtics i econòmics del país. I ha d'incloure de manera central als subjectes educatius: les persones. En parlar de lideratge educatiu, una primera reflexió ha d'anar adreçada al conjunt del sistema i a l'equilibri i connexió de les seves parts; és a dir a la seva interdependència, coordinació i simultaneïtat i, si voleu, al fet bàsic de compartir el mateix projecte, la mateixa visió de cap on es vol anar i com es vol anar-hi. L'aprenentatge individual i la seva millora ni comença ni finalitza a l'escola. La formació és una activitat permanent de la persona. Per tant, cal que les institucions amb les quals tindrem contacte al llarg de la nostra vida assumeixin també la seva funció educativa. L'aprenentatge té lloc en un context col·lectiu, en el si d'una comunitat d'aprenentatge. És lògic que el lideratge educatiu correspongui a tota la comunitat, que les xarxes organitzatives aprenguin a compartir els objectius bàsics i els recursos i que facin més senzill l'accés a la informació. El Lideratge educatiu que pot aconseguir la millora contínua del rendiment dels alumnes comença, per tant, aquí.

O són tots els agents i subjectes educatius els que tiren alhora del mateix carro o bé ens trobarem amb importants anomalies i frustracions: mestres molt sensibilitzats amb pares passotes, o famílies molt mobilitzades amb administracions públiques molt encarcarades, o comunitats locals innovadores amb centres i alumnes rutinaris. Servirà de molt poc apostar per centres de qualitat, invertir-hi molts diners, si alhora en el context familiar i social no es creen entorns exigents i favorables d'aprenentatge i no es reforcen determinats valors lligats a aquest procés. Les polítiques educatives reformistes s'estimbaran si pares, comunitats i agents socials no assumeixen llurs responsabilitats. Per tenir un veritable impacte en la millora dels processos d'aprenentatge i en el rendiment escolar, el lideratge ha de ser compartit, distribuït i transversal a tot el procés i agents. Cada línia ha de tenir prioritats diferents, però el sistema ha de compartir l'estratègia i l'ha de poder coordinar periòdicament.

En l'època d'Alexandre Galí tenia ple sentit la frase "un bon mestre, sota un pi, fa escola". En societats avançades i complexes com les nostres, l'exercici del lideratge educatiu ja no pot ser una tasca aïllada de franctiradors. Si volem exercir un lideratge educatiu efectiu hem de disposar d'una mirada global, de creixement simultani en tots els fronts.

L'educació és una tasca compartida per tothom, a la qual cada àmbit social té quelcom per aportar, alguna responsabilitat per assumir. Educar no és només la tasca d'uns "professionals"; és una tasca de tots i totes: si cal tota la tribu per educar un infant, hem d'assumir el nostre paper. Un nou contracte social per l'educació -com ha fet Finlàndia, per exemple- vol dir la consciència del paper decisiu de l'educació, aglutinar els diversos agents de l'educació en una mateixa estratègia, actuar tots plegats en una mateixa direcció i compartir uns valors i requisits bàsics sobre la nostra manera d'entendre i afavorir l'aprenentatge, com ara qualitat, l'exigència, l'equitat, el rigor i l'esforç. Educar no es fa només en el reducte de l'escola o en el marc de la família, sinó en el conjunt de la societat.

Àngel Castiñeira, Per a un lideratge educatiu integral, Ara, 21/02/2011
http://www.slideshare.net/mvillarpujol/escola-i-societat

Comentaris

Anònim ha dit…
Christian Núñez:
Abans de sortir de casa, vaig escoltar a la ràdio que el fracàs escolar augmentava de forma descontrolada en els últims anys. Mentre caminava pel carrer vaig estar rumiant sobre aquest assumpte, doncs no ho podia entendre que passés això en una societat tant desenvolupada i tecnològica en la que vivim. Però no em vaig adonar que potser era aquest el problema...

Àngel Castiñeira i Vicente Verdú aporten les seves idees sobre la qüestió plantejada anteriorment. Malgrat diverses diferències, els dos tenen com a base de les seves idees que la societat és la responsable (o té molta influència) sobre el fracàs escolar.

Àngel Castiñeira, tal com expressa en aquesta publicació, pensa que l’educació no és només escolarització en mans de professionals, sinó que la societat aporta un paper molt importat. Aplica el terme lideratge educatiu, que consisteix en la coordinació i simultaneïtat de tots dos factors, doncs han de compartir un mateix projecte educatiu. Si això no es així, ens trobarem davant de frustracions i fracassos educatius. Aquesta idea en la mostra amb un clar exemple, doncs ell diu: “O són tots els agents i subjectes educatius els que tiren alhora del mateix carro o bé ens trobarem amb importants anomalies i frustracions: mestres molt sensibilitzats amb pares passotes, o famílies molt mobilitzades amb administracions públiques molt encarcarades, o comunitats locals innovadores amb centres i alumnes rutinaris.”

En canvi, Vicente Verdú pensa que el sistema educatiu d’avui dia mostra una manca d’autoritat i d’un esperit de sacrifici, doncs això comporta el considerable fracàs escolar. La manca d’esperit de sacrifici es causat per pertànyer en una societat de consum, que consisteix en exigir primer recompensa abans d’esforçar-nos. En l’escola seria: “promociona sense aprovar les assignatures i després ja t’ho faràs”. El que proposa Verdú es una societat de producció, doncs es tot el contrari de la de consum: “primer s’estalvia mitjançant privacions i després s’adquireix, si és possible millor al comptat, el producte”

Pel que fa a la manca d’autoritat, està marcada per una societat digitalitzada que fa que hagi un coneixement col•lectiu. Tal com diu Verdú: “La generació Internet s’ha format en la participació i en la interacció, no en l’obediència a un cap.”

Una vegada dit això, queda clar que l’educació es una tasca col•lectiva on ha de participar tothom.
nazareth ha dit…
PRIMERA PART
Tots hem escoltat alguna vegada la típica frase que diu que l'educació que reben els joves d'avui día és nefasta; bé, segurament és així, però quasi ningú s'ha parat a pensar en els motius que hi poden haver per a que l'educació d'aquest segle sigui tan desordenada i dèbil.

Una educació basada nomès en els aprenentatges de l'escola es una educació incomplerta, per què no és ella qui solament educa, sinó que tot el que està al voltant també ho fa, és a dir, els aprenent reben tres tipus d'educació: la de l'escola, la de la família i la de la societat. Es com un trípode, si una de les potes falla o falta, les altre dues cauen; el vull dir amb això es que una educació basada en una de les potes no és suficient ja que l'aprenent no rebrà el que necessita per estar completament format, potser això no sembla indispensable, però ho és, per què aprendre a com desenvolupar-se al carrer, per exemple, pot ser de molta ajuda per poder solucionar els teus problemes amb el coneixement que la societat en la que t'has envoltat t'ha essenyat, sé que en un primer instant no sembla primordial, però un nen que no rep una d'aquestes educacions no està acabat de formar, perquè en un futur podrà aplicar tant la llei de la família en qüestió de modals per exemple, la llei de la societat que ès solucionar els problemes o entaular amistats de les queals mai se n'oblidar, i la llei de l'escola que és aplicar el coneixement en la teva professió per exemple. Aquesta es la teoría que ha exposat l'Àngel Castiñeira, a més de què els alumnes d'aquest nou segle no estàn educats per a seguir un model de conducta que sigui autoritari, és a dir, en un principi, se'ls inculca que el model d'autoritat i per tant el líder del grup és aquella persona que t'ensenya algun aprenentatge, com per exemple el mestre, el pare o la mare... però mentre es va creixent es va perdent una mica aquesta por a la que durant anys t'han dit que era la persona a la qual haíes d'obeïr, pe`ro es inevitable que les amistat que entaula l'aprenent no influeixin en el seu comportament i per tant, en la seva educació, ja que rep un nou concepte que potser està en cotraposició amb l'antic concepte que tenía, però com s'ho ensenya una persona a la qual li té molt respecte, llavors aquest concepte guanya més prestigi que l'anterior. Això és el que s'exposa en el texte de l'ángel Castiñeira.
nazareth ha dit…
SEGONA PART
En canvi, les idees del Verdú varien, Vicente Verdú exposa que el culpable d'aquesta mala educació és que els alumnes o pupils no coneixen el terme sacrifici i esforç, ja que desde una bon començament les coses se li han posat massa fàcils i ara no se sabríen desenvolupar sols per què no coneixeríen la manera correcte d'actuar davant d'un problema i aplir-hi una solució basada en el enginy i el coneixement. Aquest concepte d'esperit de sacrifici vol dir, que els alumnes no han après ha lluitar per allò que desitjen, sinó que si l'ha donat sense fer cap mena d'esforç. I l'altre motiu de què el sistema educatiu falli és que els alumnes no saben respectar l'autoritat, és a dir, desde nen se li ha ensenyat que existeix una figura d'autoritat a la qual s'ha de respectar, però això ens ho ensenyen a travès de la por, per exemple, et diuen "si no et portes bé trucaré al pare i ell no et deixarà jugar més al fitiamagar", això nosaltres quan som petits ho relacionem amb què ens treuran una cosa que ens agrada molt i per aquest motiu obeïm; però quan creixem, poc a poc anem perdent aquesta por per què ja no li donem tanta importància, ja que la societat, el nostre cercle d'amistats o coneguts que tenen certa influència sobre nosaltres, ens han ensenyat que si no obeïm no passa res, i un cop ho hem comptovat veiem que el càstig no és tan dur com esperávam i això ens alleuja, fent que ens relaxem i poquet a poquet anar desobeint cada vegada amb més desvergonyiment les regles o millor dit les ordres que ens imposen. En resum, la nova generació ha perdut el respecte per la figura d'autoritat i per això no és prenen l'aprenentatje com una opció de futur.

Sincerament, jo estic d'acord amb els dos, per què crec que aquesta generació no té respecte per ningú i això comporta incomoditat per aquells que encara senten respecte, i per l'altre cosat crec que sense els tre tipus d'educació estem inacabats.

NAZARETH DÍAZ MUÑOZ
Anònim ha dit…
Bouchra Echenouili:


Segurament tots hem escoltat a dir que la educació d'avui en dia ja no és el que era, aquesta frase ens deixa molt que pensar, realment, quin es el motiu de que aquesta educació hagi empitjorat tot i les ajudes que rebem (informàtiques, tecnològiques...)?, és a dir, la societat d'avui en dia se suposa que ens hauria d'ajudar, tot i que el resultat és tot el contrari.

Comptem amb dos idees, la de Vicente Verdú i la d'àngel Castiñeira, els dos ens donen la seva visió sobre aquest problema coincidint els dos en que el medi social es el que té a veure amb el resultat.
Vicente Verdú ens fa entendre que el sistema educatiu actual no exposa molta autoritat, i això acaba portant al fracas escolar, tot això es deu a les recompenses abans d'hora, exemple: quan un pare compra una cosa al seu fill per que s'esforci més, aquest seria un exemple ven clar d'una societat on el que guanya és el consum, Verdú vol donar a conèixer la seva idea, una societat més aviat productiva, és a dir, primer el nen hauria d'aprovar i després ja se li compraria el regal, ja que així si es controla el nen per que s'esforci, en canvi quan ja té el que vol sense haver-se esforçat abans, ja podem estar segurs de que no s'esforçara, per que ell ja ha arribat al seu objectiu.
Mentre que Àngel Castiñeira, tal com deixa clar en aquest article, està d'acord amb que l'educació no tant sols es un tema d'escolarització (en mans de professionals) pensa que la societat també hi esta relacionada. La solució que ell ens ofereix tracta en coordinar tots dos factors, l'escola i la societat, ja que les dos han d'intentar educar, si les coses no van aixi hi haurà més fracàs, ens assegura ell. Ens vol fer entendre que tots han de participar en aquesta educació sinó la cosa ja no va per bon camí, i evidentment l'educació fallarà, portant-nos així al fracàs escolar.
Jo estic totalment d'acord amb el que planteja el Sr Àngel Castiñeira, ja que l'educació no es un tema d'una sola persona,es un tema de tots, tots ens hem d'unir per fer que l'educació del futur no falli, hem de educar la societat del futur, tot esta en les nostres mans, i no ens ho podem jugar de cap manera, per això estic d'acord amb l'idea de que l'educació no es tant sols una tasca d'escolarització, és una tasca de tots, de tota la societat.
Anònim ha dit…
ANTONI VALLS PAU
1r BAT A

Tots sabem que l'educació és un tema delicat. Jo penso que l'educació esta enganyada, no per les explicacions dels professors si no per la societat. Vivim en una societat en que en el fet d'apendre no o fas tot sol i t'espabiles si no que o fem amb colectivitat, compartim idees, i ens indubtim idees noves.
Per tant, comparteixo enormement la idea amb Vicente verdú, ja que diu exactament aixó i a més la generación d'Internet que s'ha format en la participació i la interacció, no en l'obediencia a un superior. S'els dona als alumnes tot, mastegat, pait i cagat, osigui tot fàcil, no s'han d'esforçar masa. De tal manera que deixa el futur a mans de l'alumne, deixant que sigui ell mateix i valori el seu futur i li posi cami a la seva educació, que l'esforç surti d'ell.
En cambi Àngel Castiñeira, diu que l'educació s'ha d'aplicar amb disciplina, amb un simbol de superioritat. D'aquesta manera diu que l'educació és més efectiva.
Creu que si aun alumnes li explica les materies una persona, a la cual respecta, s'esforçara mes i s'ho pendra mes en serio, i no es mofara d'ell, ja que aquest te prou poder com per posarte les coses dificils (amenaces).

Per tant queda clar que totes dues teories són apropiades per a la educació. Totes dues tenen pros i contres, però jo crec que totes dues s'ahurien d'aplicar observan a l'alumne. Osigui, a aquell que no s'esforça i pasa de tot, seria millor la teoria de Verdu, deixar que surti d'ell i si no que s'enfonsi a la miseria, (tot i que l'ho llogic seria la de Castiñeira, perquè la seva teoria es extricta, però l'alumne encara passaria mes i saltaria amb l'excusa, de: el profesor me tiene mania.)
I la de Castiñeira s'ahuria d'aplicar a els que s'apliquen, encara exijirlos més, pero deixan un marge entre l'esforç i l'actitud de l'estudiant. Això serveix no per per aconseguir apujar considerablement les seves notes sino perque no s'adormin i es confïin.
Anònim ha dit…
Abigaíl Maraver:

Des de sempre he pensat: a què es deu el fracàs escolar? Perque en aquesta època el fracàs ha crescut molt, i la gent gran ja ho diu que la educació cada cop és pitjor.
Deu tenir relació amb els avanços tecnològics? Té a veure amb la societat?
Llegint aquest text m'he adonat de que la societat és un factor molt important en aquest aspecte, tal com diu Àngel Castiñeira, la educació és de tots, no tan sols de la escola, és un tema que ens afecta a tota la societat.
En canvi, Vicente Verdú és un home que defensa més la idea de producció en comptes del consumisme, és a dir en comptes de donar recompenses abans d'arribar a l'objectiu s'hauria de donar la recompensa després d'arribar a l'objectiu.
En tots dos casos la societat hi juga un paper molt important, perque la educació és un tema en el qual estem involucrats tots.
L'educació és un tema molt important, per això hem de participar-hi tots, no ens podem arriscar a que això sorti malament ja que estem educant als ciutadans del futur i si volem que sorti bé hem de participar tots.
Paula Marín ha dit…
Com hem pogut llegir en els dos textos (Vicente Verdú i Àngel Castiñeira) va sobre l’educació. Però no tan sols la educació dintre d’un recinte com ara bé l’escola, sinó l’educació que genera tota la societat.

Àngel Castiñeria opina que la educació no esta formada solament per unes persones que ensenyen a una escola. Creu que la educació com a saber també l’ensenya una societat, un cercle(família, amics...) de persones i tecnologia que t’envolta avui en dia. Totes dues educacions s’han de ajuntar per una millora per l’educació e intentar evitar els fracassos i les frustracions escolars. Hi ha d’haver un intent de fusionar, una cooperació els dos àmbits educatius per tan de poder potenciar l’educació tan de l’escola com la del carrer o la de on sigui, per poder formar-te completament com a persones.

En canvi, Vicente Verdú parla d’una educació insuficient, pobre en ganes d’ensenyar. On només hi ha gent que s’expressa més viva i gloriosament entre multitud. Així que l’educació, passa a ser de petites quantitats però de més qualitats. La manca d’autoritat fa que hi hagin fracassos i frustracions educatives.
Verdú critica que les noves generacions ho han tingut massa fàcil el aconseguir les coses, sense cap esforç ni motivació. Han crescut en una societat sense un ordre un líder educatiu, i això farà, segons Verdú, que la noves generacions no sàpiguen, no tinguin els recursos suficients per poder sortir-se d’una situació determinada. El seu esperit de sacrifici serà insuficient o nul. No sabran per on han de començar per poder aconseguir les coses.
La societat deixarà per preocupar-se per si saben o no saben i es preocuparà pels seus bens o pel seu físic, i tenint que volen superficialment, deixaran de enriquir-se com a persona.

La societat a de saber fusionar, adjuntar totes les educacions, que et serviran per poder formar-te com ha persona en un futur no tan llunyà.
Anònim ha dit…
Melani Yungan

En aquests text de Àngel Castiñeria i en el text de Verdú podem veure que, explicant els diferents factors que tenen que haver perquè l’educació d’aquest temps millori, ja que avui dia, l’educació que hi ha esta molt malament.

En aquets text, l’autor ens explica que la educació no depèn d’una sol agent, sino que depèn de molts altres, i que tots els agents tenen la mateixa importància. Pel simple fet de que hi pot haver un fracàs educatiu sino hi ha tots els factors, ja que cadascú aportar una cosa diferent respecte a la resta i si passes això seria com una mena de educació incomplerta. Per tant podem dir que aquests factors son per evitar el fracàs educatiu. Amb lo qual aquest text ens diu que l’educació no només és basa en el que s’aprèn en la escola, sino que també en la manera com t’eduquen els teus pares i l’ambient de societat on estiguis, ja que dependent tindràs una educació o altre.

En canvi Verdú, ens diu que els alumnes no tenen respectar en referencia a l’autoritat i els falta un esperit de sacrifici, i això és degut a causa de les facilitats que la pròpia societat li ha donat. Amb lo qual podem dir que aquests arguments son les principals raons, perquè hi hagi un fracàs escolar. La falta d’ esperit de sacrifici, és a causa de que ells primer demanen la recompensa, sense esforçar-se primer, és a dir degut a una societat de consum. I per aquest motiu el que Verdú fa és buscar una solució, per tant el que trobava és fer un societat de producció, ja que aquesta societat consisteix en el contrari respecte a la de consum. L’altre motiu, és a dir la manca d’autoritat, és a causa de que la figura d’autoritat s’ha anat perdent amb el temps, ja que de generació en gernació ha anat disminuint aquesta figura, i això és degut a que la societat cada vegada va a pitjor. Per aquest motiu podem dir que la manca d’autoritat és troba en una societat digitalitzada, i a més te molt poques possibilitats de recuperar-se cap a un futur.

En conclusió, jo estic d’acord amb les idees que aquests textos ens diuen, ja que és la veritat.
Cautar Brakkoun ha dit…
Com pot ser que en una societat que ha avançat en tots els aspectes (tecnològicament, socialment, mentalment...) tingui una taxa de fracàs escolar tant alta? És culpa d'aquests factors la disminució d'integritat escolar? Bé, aquesta sería una pregunta discutible, més bé retòrica. A mesura de que la societat avança i pensa que ha donat un pas més enllà, personalment crec que és totalment el contrari.

A Espanya, la majoria d'escolaritzats als 16 anys o abans abandonaben els estudis i marxaven a treballar a supermercats, botigues de roba...La raó, la falta d'avenç mental. Si una societat incorpora màquines en lloc de fer treballar a persones, com és possible que pensis que treballant a un supermercat t'hi guanyaràs bé la vida, i serà per sempre? El dia de demà hi haurà una màquina en lloc teu cobrant a la gent els iougurts i la llet, ets tu qui ha d'estudiar i treballar per fer aquesta màquina. Ondia! Però si Espanya esta en crisi! T'has quedat sense feina i ara és quan tornes a estudiar, quan tindries que haber-ho fet fa 7 anys mentre et reïes del "empollon de la classe" i li tirabes gomes al cap!? I és ara quan penses que bé s'ho ha montat aquell que ignorabes de la classe i l'envejes? Aquesta és la vida de la majoria de persones sense estudis.

És veritat que l'ambient que robeja a un l'influeix per a la seva maduresa i la seva implicació amb altres agents socials i és també veritat que els joves d'avui en dia ja no diferencien l'autoritat i el respecte, però és perquè la societat ho ha volgut. Un conseller d'educació que incorpora màquines amb botons i accès a tota la xarxa d'internet en comptes d'utilitzar un llibre, n'és la raó, un pare que compra una moto al seu fill encara que hagi suspès 7 assignatures, n'és la raó, una mare que deixa anar a la seva filla al menfis mentre tindria que estar estudiant, n'és la raó. Per aquestes i per moltes altres raons és la deficiència de coneixements de les generacions presents i futures i la manca d'autoresponsabilitat i respecte.

Personalment, estic d'acord tant amb la versió de Vicente Verdú com amb la d'Angel Castiñeira, "les polítiques reformistes s'estimbaran si pares, comunitats i agents socials no assumeixen llurs responsabilitats".
Anònim ha dit…
Me parece o... como maximo eran 10 linias por comentario?
Anònim ha dit…
Shirley Vera:

Com bé diu el text de Castiñeira l'educació no és un sinòmin d'educació, per diferents causes o motius l'educació representa un conjunt més enllà de l'escola segons el qual el nen segueix una concepció evolutiva.
L'escola en aquests cas és només una fase dintre de tot un cicle que conjuntament amb diversos agents, alguns de més o menys importància, seran els condicionants en definitiva per un aprenentatge per que un determinat subjecte es formi.
Avui dia als educadors se'ls ha donat la gran responsabilitat en el procés educador i es que l'escola per diverses raons s'ha convertit en un mecanisme amb unes regles establertes i amb el qual l'objectiu principal es que el nen acabi l'escola,però de veritat amb l'escola es prepara al nen per veure un altre entorn? o de veritat el nen es educat?, doncs jo penso que no ja que com bé diu Casteñeira: " Educar no és només la tasca d'uns professionals" ja que si el nen no es forma col·lectivament en el seu entorn aquesta educació no serà més que 6 hores al dia en un institut on bé el nen decidirà si fa o no fa alguna cosa i representaria d'aquesta manera un pèrdua de temps i aquesta escolarització no seria més que la forma de fabricar un adult incomplet.
Per altre banda trombem el que ens diu Verdú qui critica el model educatiu que avui dia s'imparteix ja que creu que aquest esta ple de dèficits que impliquen un fracàs escolar.
El poc sacrifici l'esforç i el respecte per l'autoritat és el gran problema amb el qual lluitar i el qual es considerat per Verdú la vertadera causa que dóna peu als mals que es produeixen dintre de l'àmbit educatiu.
En definitiva, mentres Castiñeira defensa una educació col·lectiva que impliqui a tots els membres de la societat per la formació de futurs individus Verdú defensa el canvi en aquest mals que fan que el sistema educatiu fracasi.
Nerea Cots Sánchez ha dit…
L’educació sempre ha estat impartida per l’escola, la família i la societat, anomenem-ho com les Bases d’aquesta educació. Però hem de tenir en compte que la societat ha mesura que passa el temps canvia i aquest fet determina i juga un paper fonamental en els altres dos estaments de l’educació, ja que els “actualitza” per tal de que estiguin ben vistos.

En temps de la dictadura de Franco, l’educació que s’impartia a les escoles era molt més dura que ara, a més a més de la utilització de mètodes poc ètics; però la perspectiva dels pares no es desviava gaire, ja que si et castigaven era perquè alguna cosa hauries fet malament, o si més no, t’havies d’aguantar ja que els professors eren els que portaven la veu cantant. En definitiva, la societat i els pares eren més durs en aquella època.
En canvi en l’actualitat, són molts els casos de violència a les aules per part d’alumnes cap als professors, és a dir, s’ha perdut el respecte que es sentia en aquells temps, això podria venir provocat, perquè la societat en la que vivim es molt més lliberal, i els pares utilitzen noves psicologies per tal d’educar els nens, com per exemple la tècnica de deixar pul•lular als infants com autèntics salvatges fins que per ells mateixos se n’adonin de si les accions que cometen són bones o dolentes.
Aquest fet ens porta ha que aquests mateixos nens vulguin duu a terme el mateix comportament a l’escola i la societat i així s’acabi arribant a un cercle viciòs del qual en serà difícil sortir.

Això ens demostra que les Bases de l’educació es recolzen les unes amb les altres, i que si una falla les demés la seguiran.
Anònim ha dit…
LAURA RODRÍGUEZ:

Només llegir el títol d'aquest article podem comprendre que educar no és igual a escolaritzar.
Com bé diu Ángel Castiñeira el sistema escolar és un factor molt important en l'educació però no és l'únic, i confondre això és portar a la societat per un mal camí.
La família també ha de pendre part en l'assumpte de l'educació ja que també és un dels factors més importants, per exemple, si un nen té uns pares passotes que els hi és igual que el nen estudi o que assisteixi a classe o no, el més típic és que aquest nen acabi deixant els estudis ja que no té cap motivació ni patirà cap càstig,no creu que estigui fent res malament i els seus pares tampoc hi posaran remei. En aquest exemple, potser sí que els professors del centre estaran preocupats i els hi sabrà greu que el nen no acabi els estudis però no hi podran lluitar contra la voluntat del nen ni de la seva família.

Ángel Castiñeira creu que l'educació està en mans de molts factors i que perquè això funcioni, tots han de posar de la seva part, no només s'ha d'encarregar l'escola o professors sinó que la formació és una activitat constant de la persona.

Vicente Versú, per altra banda, veu l'educació basada en l'autoritat i el sacrifici per part dels alumnes.
Aquesta forma de pensar d'en Vicente prové d'una societat basada en el capitalisme de producció el qual es fonamenta amb el lema: “primer s´estalvia mitjançant privacions i després s´adquireix, si és possible millor al comptat, el producte”.
Vicente també creu que si els alumnes no s'esforcen i no posen de la seva part a l'hora d'estudiar o estar atents a classe és perquè estant reproduïnt el principi del capitalisme de consum, que per fer alguna cosa han d'aconseguir un altra a canvi. El típic exemple del pare que li diu al seu fill que si a final de curs aproba totes les assignatures li comprarà una moto.
Els alumnes d'avui en dia demanen la recompensa abans de fer l'esforç.


Personalment, desde el meu punt de vista crec que la manera d'avui en dia no és l'adequada ja que opino com en Vicente en alguns aspectes, per exemple, tenim molts recurssos com ara Internet, d'on podem treure tota la informació necessària, els professors tampoc són tan estrictes com els d'abans, haurien de ser una mica més autoritaris i els alumnes ens hauriem d'esforçar tots més.
Encara que per altra banda, opino que com bé diu Ángel Castañeira no tot ho fa l'escola sinó que els pares o familiars dels nens en edat d'aprenentatge s'haurien d'implicar més i no tolerar diversos aspectes com el del capitalisme de consum ja que primer rebran la recompensa sense haver fet ni el mínim esforç.
Si aquests dos factors s'ajuntessin i tothom posés de la seva part crec que el món funiconaria millor.
Anònim ha dit…
L'educació ja no és el que era, abans temps enrere en l'escola ningú faltava el respecte a ningú, tots per igual, així que l'escolarització a les aules anava molt millor.
Avui dia, per culpta de la societat tal i com és i amb el que hem evolucionat, ens tindría que ajudar en el tema de l'escolarització, però es tot el contrari, cada vegada hi ha més violencia en les aules i alumnes que falten el respecte als professors.

Per part de l'Àngel Castiñeira, ell pensà que l'educació encara que hi hagi gent (professional que ensenyin), la societat influeix molt i aporta un paper molt important. Ell pensà que l'educació no només es influïda per els professors sinò també per la societat, diu que si l'educació i la societat no ajuden els dos alhora que hi poden haver molts fracassos escolars i moltes anomalies.

Per part de Vicente Verdú, ell pensà que si a l'escola hi han tants fracassos de la gent i anomalies i passen tantes coses a les aules amb els professors és per la manca d'autoritat que hi ha en elles per part dels professors. També pensà que hi ha tants fracassos, perquè ara els pares als fills els hi donen tot el que volen i abans no era així, com per exemple suspens 6 i els teus pares et compren una moto, el fill ja pensà que encarè que no estudii els pares els hi seguiran comprant tot igual i segueixen sense estudiar.

En l'educació vist aquests dues persones el que diuen, és una tasca que han de portar els professors i també la societat que envolta a l'alumne.

Eric Roger Alvarez
1r de Batxillerat A
WiLsOn ha dit…
El fracàs escolar segons les noticies Espanya en l'any 2000 que tenia un 28% i al 2010 ja havia pujat al 31,2% , això fa pensar que alguna cosa esta fallant però no sabem si es la culpable de aquest fracàs es la societat en general o en el sistema educatiu, o potser els dos?
Segons el text de Àngel Castiñeira diu o fa pensar als lectors que el sistema educatiu no té tota la culpa sinó també la societat afecta en els estudis, no es pot ensenyar a un nen solament en l'escola sinó també els pares l'han de dir o fer que s'esforci per poder millorar, ja que si no ho fan serà molt improbable que els seus fills tinguin un bon futur. La societat i l'escola tenen que anar agafades de la mà literalment, si aquestes dues estiguessin totalment descordinades seria molt difícil per al nen seguir el ritme bé ja que deixaria de d'esforçar-se i gairebé no estudiaria i el seu rendiment escolar baixaria totalment.
En canvi Vicente Verdú tracta als nens d'avui dia com la generació d'Internet que ha perdut a algú que els controli, aquesta generació no té cap líder sinó tots participen i s'integren.
Aquesta societat de consum exigeixen primer la recompensa abans de esforçar-se i després de que han obtingut el que han volgut ni s'esforcen ni mostren cap interes per estudiar i això porta al fracàs escolar, per evitar que passi això el que primer s'ha de fer es fer que s'esforcin i després si han aconseguit el que lis as demanat pots recompensar-los amb alguna cosa.
Els dos Autors en general diuen que la societat es molt important per a el nens, ja que si no participem tots els ciutadans els nens que estan en fase d'aprenentatge de cara cap a el futur no tindran res a fer.
Anònim ha dit…
La educacion estos ultimos tiempo esta siendo un fracaso devido a varios factores: los profesores, los alumnos y los padres.
Si esta sociedad fuera un poco mas conciente de lo que puede llegar a conseguir, todo seria diferente.
Tambien puedo hablar que los profesores son un poco "pasotas"que dejan hacer a los alumnos lo que les da la gana por decirlo haci, y pasan un poco de todo. Pero tambien los alumnos no nos damos cuenta que los profesores nos intenta ayudar para nuestro futuro y que si nosotros mismos no aprovechamos el tiempo nadie lo va a hacer por nosotros.
Los padres tambien deben ser un poco mas responsables.


Mario Muñoz
Anònim ha dit…
Gerard Barrera Martínez. 1er Batx A

Aquest últims anys estem escoltant, comprovant i veient que l’educació actual no és com la dels nostres pares o avis. L’educació d’avui en dia té un nivell molt baix, sobretot en Espanya que és un dels països europeus amb el nivell d’educació més dolent, i hauríem de prendre mesures perquè això canviï. Unes mesures que es podrien aplicar, són les que exposen l’Àngel Castiñeira i/o el Vicente Verdú, que tenen un factor comú per explicar la mala educació, que és el factor de la societat.

Com he dit abans, Àngel Castiñeira teoritza que la societat juga un paper transcendental en l’educació de la joventut. Àngel diu que per aplicar el lideratge educatiu ha d’haver un seguit d’agents educatius, com per exemple: els centres escolars, el paper interactiu entre professor i alumne, la família, la funció educativa de les comunitats socials...i perquè aquest lideratge funcioni ha d’haver una interdependència com també una coordinació, simultaneïtat i una motivació. Tots els agents educatius esmentats anteriorment tenen el mateix pes i importància i cap d’ells sobresurt per la seva diferència.

Vicente Verdú explica amb dos factors el deteriorament de l’educació: no hi ha una autoritat suficient i tampoc hi ha un esperit de sacrifici. Aquest últim factor es podria solucionar si substituíssim la societat de consum actual per una societat de producció, segons argumenta Verdú. La societat de consum en la què vivim està caracteritzada per exigir i demanar certs beneficis abans d’haver-nos esforçat prèviament. En canvi i oposadament, la societat de producció que està relacionada amb el capitalisme de producció, la seva característica principal es que primer de tot s’estalvia i després s’adquireix un determinat benefici.

Per millorar la nostra educació, tindríem que viure en una societat de producció? Jo crec que sí.
Anònim ha dit…
En aquest textos anteriors, Vicente Verdú i Àngel Castiñeira expressen les seves opinions sobre el sistema educatiu general, l'aprenentatge i els factors que produeixen l'anomenat: Fracàs escolar.

Àngel Castiñeira opina que l'educació que cada individu ha de rebre no ha de ser solament una educació basada en l'escola sinó que ha de tenir en compte altres aspectes, com ara: la tecnologia, la família, els amics, l'entorn; gràcies a això la família pot fer que no hi hagi un fracás ecolar en tota regla. A més d'això, Ángel Catiñeira pensa que l'educació ha ser mitjançant un autoritat total, ja que així diu que l'alumne que esta aprenent farà amb més por la matèria i així s'esforçarà i s'exigirà molt més.

En canvi, com a contraposició Vicente Verdú diu que en les noves generacions ja no hi ha cap tipus d'autoritats, com per exemple, per la recerca d'informació: hi ha internet, en comptes d'abans en la que es necessitava per a això mestres i gent molt culte.
I degut a això ell opina que el fet de que no hi hagin autoritats en les noves generacions fa que es generin més fracassos i frustacions educatives. I per tant diu, que les noves generacions han tingut tot massa fàcil per aconseguir-ho (sense cap esforç etc...), ja que aquestes han crescut en un temps on (com diu Verdú) no hi ha cap ordre de líder educatiu, sinó que com a internet 'sactua cercant i coperant amb informació. I com deia anteriorment no hi ha gairebé persones que tinguin més dret i autoritats per sobre de qualsevol altre persona, aquí no, aquí solament es valora la cooperació entre uns i d'altres.
Anònim ha dit…
Blanca Aguilar Pera
Anònim ha dit…
L'educació no només són els aprenentages de l'escola sino que l'educació també te la donen a casa, la familía.
El que vol dir l'Àngel Castiñeira es que l'educació no només es per part dels mestres sinó que també es d'una societat en conjunt i de la família.
Als nens quan son petits els seus models d'educació son els pares i el mestres però conforme van creixen i es van ajuntant amb amics potser el seu model aseguir pasa a ser una persona que pasa de tot, que no te respecte per res i que com tu et penses que aquesta persona es la millor per a tu i la respectes molt pots canviar i en el fons estas equivocat encara que de vegades no t'enadonis.
En canvi Vicente Verdú diu que el sistema educatiu que tenim ara no es autoritari, no fem sacrificis per aconseguir el que volem, que exegixim la recompensa abanç de l'esforc.
I que la gent d'ara a perdut el respecte de ser una persona autoritaria i per això no miren l'aprenentge com els seus plans de futur o del que seran quan siguin grans.
En definitiva jo pensó que l'educació no només es cosa d'una persona, sinó d'una societat en conjunt i que tots em de ser respectuosos amb els altres i tot els que ens ensenyin ara això que guanyem pel nostre futur.

Jennifer Garcia Navarro
1 de Batxillerat. A
Raquel Gómez ha dit…
En aquest text d’Àngel Castiñeira i Vicente Versú s’ens planteja clarament que l’educació no és sinònim d’escolarització.
Trobem dues opinions basades en l’educació actual, una per part d’Àngel i l’altre per part de Vicente.
Segons Àngel, l’educació depèn de diferents factors i diu que es un complement molt important per a la vida, però tampoc és el més important. Considera que per assolir una bona educació, han d’haver-hi diferents factors que ajudin. És a dir, hi ha vegades que un nen vol estudiar però per diferents conseqüències, aquest no ho pot fer. Per tant, segons aquest home, l’educació depèn molt de que tot funcioni de la forma correcta seguin uns factors i per tant tots han d’ajudar, no només el estudiant, sinó també qui l’envolta.
En canvi, Vicente pensa que el fet de que un nen vulgui estudiar dependrà d’ell mateix i del seu esforç, no el de cap altre persona. Diu que s’ha d’estudiar per sacrifici propi. La opinió que té aquest home ens indica clarament que està totalment a favor del capitalisme ja que aquest opina que primer ens hem d’esforçar per si sols i així desprès ja arribarà la recompensa. Per això pensa que els alumnes només fan les coses a canvi d’altres, és a dir, el que vindria a ser el capitalisme de consum.
Jo penso que si vols fer una cosa t’has d’esforçar tu mateix i no esperar a que un altre t’ajudi. Ja que si ho fas tu, el mèrit serà només teu.
Anònim ha dit…
Àngel Castiñera i Vicente Verdú estan d'acord en que el fracas escolar la major part de culpa la te la societat, no l'escola.


En el fragment de Àngel Castineira, "Per a un lideratge educatiu integral", es pot veure com recolza la idea, de que no només escolarització amb professionals es l'educació, que la societat també forma part de l'educacio., es la que te una bona part del fracàs que hi ha a l'escola. Ja que no es pot culpar només a l'escola, de les macances formatives que amb les qual pot surtir una persona, sino que tambe s'ha de culpar a la societat, debut que en la formació també ha de prendre part la família, i en el context social en el que es mogui. Defensa que s'ha d'unir la família amb el centre per poder tirar endavant amb una bona educació.

Per un altre banda, Vicent Verdú, pensa que el sistema d'educació actual hauria de ser mes rígid, ferm, amb esperit de sacrifici i autoritat, que això es el que causa el fracàs escolar. Això es degut a que estem en una societat en la qual es recompensa abans de fer l'esforç, ell qe vol es una societat de producció.

Tots els agents i subjectes educatius han de tirar alhora del mateix carro.


Núria Parra Marmol
1er Batxillerat A
Anònim ha dit…
En aquest comentari de text reflexionaré sobre dues maneres de pensar sobre l’educació d’avui en dia i tractare dos personatges il•lustrats: Àngel Castiñeira i Vicente Verdú. Tots dos creuen que la culpa es de la societat que estem vivint en aquest moment( societat de consum), però aquesta societat no té la culpa absoluta.
Àngel castiñeira: Ens parla de lideratge col•lectiu o sigui la coordinació i la simultaneïtat de tots dos factors, al fet de compartir el mateix projecte educatiu. L’educació escolar a d’estar composta per tots els agents educatius: sistema escolar,centres escolars i el paper interactius dels professors i alumnes, però també hi ha d’haberi una tasca socialitzadora per part de la família, comunitats locals, agents socials, culturals, mediàtics i econòmics del país. Si no i són tots aquesta agents educatius, després es quan observem importants anomalies i frustracions: mestres molt sensibilitzats amb pares passotes, o famílies molt mobilitzades amb administracions públiques molt encarcarades, o comunitats locals innovadores amb centres i alumnes rutinaris. Per tenir un veritable impacte en la millora dels processos d'aprenentatge i en el rendiment escolar, el lideratge ha de ser compartit, distribuït i transversal a tot el procés i agents.
En definitiva L'educació és una tasca compartida per tothom, cada àmbit social té que aportar alguna responsabilitat per assumir. Educar no és només la tasca d'uns "professionals"; és una tasca de tots i totes.
Vicente Verdú, ens parlar d’una educació insuficnet, pobre en ganes d’ensenyar, amb un sistema educatiu amb manca d’autoritat i d’esperit de sacrifici. Això comportarà al fracàs escolar de l’alummnat. La culpa del fracàs escolar, no és només del sistema educatiu, sino per la societat que l’envolta (societat de consum) “exigeixen primer la recompensa abans d’haver-se d’esforçar”. Com es vol petendre un bon sistema educatiu, quan les principals institucions públiques i els seus representants són desprestitgats. Així que s’intenta recuperar una educació, amb respecta a l’autoritat, quan la societat d’avui en dia no ho fa. Aquest autor el que ens intenta donar com a solució es la societat de producció “primer t’esforces i aconsegueixes una recompensa i després si vols la utilitzes”.
En conclusió, si es vol aconseguir un bon sistema educatiu tots els agents, es tenen de fusionar. La gran solució seria tornar a la societat de producció.
Roger Pons
Anònim ha dit…
Fátima Chetuan
1er batxillerat


L'educació no és sinònim d'escolarització, sinò que hi he més factors que intervenen, dels més importants es la societat.
Àngel Castiñeira i Vicente Verdú, estan d'acord en que el fracàs escolar, no es culpa només de l'escola, si no que la societat també forma part.
En el text Àngel Castiñera es pot apreciar, que ell creu, que l'educació no es l'únic factor que hi intervé, que la societat pugui pensa això, pot arribar a suposar un gran error. Dins de l'educació, ha d'intervenir-hi, la família, l'escola, amb professionals, i un bon context de societat. El conjunt d'aquests, ajudant-se entre si, es el que pot fomentar la millora en l'educació.
Encara que Vicente Verdú, creu que una educació que estigues formada per l'autoritat i el sacrifici, seria l'educació perfecte. Ell creu que la culpa del fracàs escolar la te la socitat del consum, que es la que hi ha actualment, la qual demana recompensa abans de fer qualsevol tipus d'esforç. Ell creuria convenient, ser una societat de producte.
David Pradas ha dit…
Educar a casa o a l’escola?

Un tema molt discutit és sobre l’educació dels nens i nenes que s’estan formen no només acadèmicament, sinó també com a persones perquè l’educació no es redueix només a saber moltes coses, serveix per a aprendre a ser humans. I qui diu què s’ha d’ensenyar a on s’ha d’ensenyar?

En la majoria de casos, els professors troben una deficiència educativa per part dels pares a causa de la seva conducta, i per tant, com a societat que som els majors intenten imposar aquests valors. Però el problema no és com s’ensenya ni quan es fa, el problema es que aquesta tasca se’n haurien d’ocupar els pares.

Actualment, la societat demana que les escoles eduquin a la població que està creixent com a persona, i de la mateixa manera el pares culpen als professors de la mala conducta, o simplement de les notes del seu fill. Però com Verdú diu, normalment això ja no passa, simplement se’ls-hi posa el pes de la culpa al sacrifici de l’alumne i que no respecta l’autoritat (tant professors com pares).


Pradas.
Anònim ha dit…
Fa ja uns anys que es porta dient que Espanya està per la cua dels països amb pitjor educació.
Any rere any ha anat canviant el mètode d'ensenyament a l'escola, ja que fa unes 4 decàdes, amb els nostres pares, l'educació era molt diferent a la que tenim actualment.
Vicente Verdú i Àngel Castiñeira exposen com a factor comú la societat d'avui en dia, que creuen que és la responsable de tot aquest fracàs.

En el text d'Àngel Castiñeira pensa que la societat és un factor molt important alhora d'impossar l'educació, ja que no només això està en mans de professionals, sinó que també els pares per exemple d'una persona entren en aquest factor.
Per això arà hi ha tant fracàs escolar, perquè en l'ensenyament no hi ha tanta autoritat com fa 40 anys.
Si tots els factors que entren en joc cumpleixen el seu objectiu es podria evitar el fracàs escolar.
Diu que per tenir que aplicar el lideratge educatiu ha d'haver un seguit d'agents educatius (sistema escolar, centres escolars, etc.) i que el seu enfortiment ha de ser integral.
Encara que també pren importància la tasca socialitzadora (família, funció educativa de les comunitats, etc.)
Si tot aquest conjunt "d'òrgans vitals" podriem dir per l'educació essencial d'una persona alguna cosa fallés, hi hauria llavors el fracàs escolar com s'ha anomenat.

En el text que exposa Vicente Verdú, en canvi, ell pensa que esta fallant dos factors claus: la manca d'autoritat i un esperit de sacrifici.
El factor últim que és la manca d'esperit de sacrifici, segons diu Verdú, està produït per una societat de consum, que exigeix primer una recompensa abans d'esforçar-te.
I el primer factor que és el que falta, que és la manca d'autoritat, aquesta manca està produïda per una societat que cada cop està més enganxada a la red d'Internet, les persones s'estàn digitalitzant cada cop més.

Jo crec que per millorar l'ensenyament d'avui dia tindriem que agafar petites nocions de l'educació que hi havia fa dècades i fer un sistema escolar més autoritari, no vull dir tornar a l'època dels nostres avis o pares, sinó lo que anava bé allà, introduïr-lo en aquest sistema, llavors es podría veure mitjançant segurament estudis que es farien, quin mètode hi aniria millor, i lo més important, si hi hauria fracàs escolar com comenten aquests dos homes.

Aitor Pradas Veredas
1r Batxillerat "A"
Anònim ha dit…
Com molt bé ens indica el títol l'escolarització i l'educació no són el mateix.

Ángel Castiñeira i Vicente Verdú donen les seves idees del per què del fracàs escolar.

Ángel Castiñeira diu que per l'educació no depèn només dels professionals, sinó que aquests s'han de coordinar amb la societat, i per tant aplicar el que s'anomena lideratge educatiu.

d'altre banda Vicente Verdú creu que hi ha una manca d'autoritat i d'esperit de sacrifici, a causa de la societat en la que vivim, una societat de consum (exigim recompensa abans d'esforçar-nos) i que hauríem de canviar aquest sistema i passar a viure en una societat de producció on s'esforçen i més tard, ja els arribarà el benefici.

Els dos homes coincideixen en que l'educació esta canviant (comparada amb la que s'emprava una o dos generacions enrere) i que cada vegada té un nivell més baix. També coincideixen en que la responsable d'aquest fracàs escolar és la societat.
Anònim ha dit…
AINA SOLER (1er BATXILLERAT A)

Com molt bé ens indica el títol l'escolarització i l'educació no són el mateix.
Ángel Castiñeira i Vicente Verdú donen les seves idees del per què del fracàs escolar.

Ángel Castiñeira diu que per l'educació no depèn només dels professionals, sinó que aquests s'han de coordinar amb la societat, i per tant aplicar el que s'anomena lideratge educatiu.
D'altre banda Vicente Verdú creu que hi ha una manca d'autoritat i d'esperit de sacrifici, a causa de la societat en la que vivim, una societat de consum (exigim recompensa abans d'esforçar-nos) i que hauríem de canviar aquest sistema i passar a viure en una societat de producció on s'esforçen i més tard, ja els arribarà el benefici.

Els dos homes coincideixen en que l'educació esta canviant (comparada amb la que s'emprava una o dos generacions enrere) i que cada vegada té un nivell més baix. També coincideixen en que la responsable d'aquest fracàs escolar és la societat.

Entrades populars d'aquest blog

Freud: la geneologia de la moral.