ens deliberatiu (home)

De fet, ja Aristòtil, recorrent al llenguatge, va donar una resposta a la pregunta sobre com es distingeixen els homes dels altres animals (...) El característic del llenguatge humà és, diu Aristòtil, que té una estructura proposicional. Mentre que els llenguatges d'altres animals tenen una funció, segons la qual simplement reaccionen a l'ambient, l'estructura predicativa-proposicional li dóna a l'home la possibilitat de dir coses que són independents de la situació de parla. Amb això veu Aristòtil connectat el fet que els homes poden parlar del que és bo i per tant dels just.

Aquesta reflexió es troba al començament de la seva Política, i Aristòtil conclou que els homes poden formar conjunts polítics només perquè es poden entendre mútuament sobre el que és bo per a ells. (...) Mentre que una societat de formigues, per exemple, està organitzada a base d'estímuls químics, en una societat humana els individus s'enganxen els uns als altres per consideracions de bé i per tant tenen la capacitat de desenganxar-se i de donar raons sobre com enganxar-se. La sociologia té aquesta base antropològica.

Ara, el que distingeix el bo del plaer és, per a Aristòtil, la deliberació: l'objecte formal de tota deliberació pràctica és el bé, mentre que l'objecte formal de tota deliberació teòrica és la veritat. El característic de l'home és que parla i pensa en proposicions i, per tant, que és un ens deliberatiu que com a tal es relaciona amb el bé i la veritat. Confrontat amb una proposició, sigui assertòria, sigui pràctica, l'home pot donar el seu vist i plau o negar-la i, per tant, també pot posar-la en dubte, qüestionar-la i, per tant, deliberar. Confrontar-se amb alguna cosa dita o pensada en la modalitat de deliberació, significa preguntar-se per raons, és a dir, preguntar-se què es pot dir a favor o en contra de la proposició, i en aquest prendre distància, en aquest poder prendre posició a favor o en contra, l'home se n'adona que és lliure. Així que, juntament amb el llenguatge proposicional, necessàriament apareixen diversos conceptes, tots els quals representen diferents aspectes d'una i la mateixa cosa: deliberació, pregunta, raons, llibertat. Quan Aristòtil diu que per l'enteniment humà el llenguatge proposicional és essencial, això significa que l'home és l'animal que pot preguntar per raons, l'animal racional, és a dir, l'ens deliberatiu, lliure.

Ernst Tugendhat, Nietzsche y la antropología filosófica: el problema de la transcendencia inmanente, Problemas, Gedisa, Barna 2001, págs.. 206-207