Una revolució basada en la lliure comunicació.

Òbviament, no és la comunicació la que origina la revolta. Aquesta té causes profundes en la misèria i l'exclusió social de bona part de la població, en la pantomima de democràcia, en l'obscurantisme informatiu, en l'empresonament i tortura de milers de persones, en la transformació de tot un país a la finca de les famílies Ben Ali i Trabelsi amb el beneplàcit dels EUA, els països europeus i les dictadures àrabs. Però sense aquesta nova forma de comunicació la revolució tunisiana no hagués tingut les mateixes característiques: la seva espontaneïtat, l'absència de líders, el protagonisme d'estudiants i professionals, juntament amb els polítics de l'oposició i els sindicats jugant un paper de suport quan hi havia el procés en marxa.

És més, l'efecte directe de la caiguda del règim ha estat una extraordinària primavera de llibertat de premsa. El insofrible canal 7 es va convertir en Televisió Nacional Tunisiana i informa amb independència, com la popular ràdio Mosaique i els principals diaris Al Churuk i Al Sarih, que ara s'exposen en titulars la corrupció del règim una vegada que els periodistes van fer fora als directors. Aquesta comunicació lliure fa difícil als polítics de la transició manipular el procés com volen. Cada intent de govern continuista es troba amb una onada d'informacions sobre els nous líders que encoratja la persistent protesta popular contra un canvi de façana. De manera que, encara que, com sempre en la història, els mateixos gossos amb diferents collars i amb els mateixos amos s'afanyen a reprendre el poder, la revolució del gessamí no serà tan fàcil de doblegar perquè és una revolució basada en la lliure comunicació. Els que ho saben són els règims àrabs que estan en estat d'alerta. Ja ha hagut deu autoimmolaren de protesta a Egipte i altres països, les manifestacions es succeeixen, internet es pobla de crides i debats i Al-Jazira guanya audiència en una joventut que sent el embriagador aroma de la llibertat.

Manuel Castells, La wikirevolución del jazmín, La Vanguardia, 2011.01.29
http://www.lavanguardia.es/opinion/articulos/20110129/54107291983/la-wikirrevolucion-del-jazmin.html

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

Percepció i selecció natural 2.

Freud: la geneologia de la moral.