És un debat sobre si som fills de l'atzar o orfes de la necessitat. Si és la roda de la destinació la que ens va guiant. Com aquesta roda de la fortuna, a les pel•lícules de Fritz Lang. Però fins i tot a les pel•lícules de Lang es descobreix que la vida pot estar marcada pel destí, però sempre queda aquest àmbit marginal però importantíssim, a través del qual poden elaborar les eleccions si no destinals, perquè aquestes vénen donades, si almenys pel que fa l'ethos, l'actitud amb què un pot assumir-les. Crec que aquest és el compendi de saviesa de la llibertat que desprèn el món tràgic, com alguns analistes ens han fet comprendre. No és un món de fatalitat sinó de lliure elecció, marcada per una determinació prèvia respecte a la qual hi caben diferents actituds. No és el mateix assumir amb alegria, goig i d'una manera afirmatiu una destinació al millor nefast, o potser no tan nefast però amb rivets d'infortuni, que fer-ho amb ràbia o furor o revolta, cosa perfectament legítima. Hi caben opcions, fins i tot en les circumstàncies més extremades. Torno a la frase del
Faust, "a qui incansable s'esforça, podem redimir". Com deia
Joan Maragall en un bonic aforisme, un ha afirmar en la voluntat, encara que el destí quedi fora de les nostres mans. Les dues coses són veritat. Crec que hi ha llibertat, però es tracta d'un llibertat que té la pressió pulsional que ens domina i la pressió social i d'època que també ens determina. Sobretot la social, que s'aguditza en èpoques particularment doloroses o difícils com la que ara estem vivint.
,
“Entre la materia y el espíritu hay una unidad muy cercana”, Entrevista en Philosophy to go, 02/02/2011
http://www.philosophytogo.org/wordpress/?p=2476&lang=es
Comentaris