indignació

Stéphane Hessel

De la intel·ligència occidental es podria esperar que mirés la crisi de cara, abans de refugiar-se als seus despatxos privats per opinar-ne. Que prengués nota dels desperfectes, que sentís els crits dels desnonats, que mesurés l'amplitud de les frustracions causades o dels projectes de vida avortats. Però els intel·lectuals no han comparegut, encara que se'ls esperava i se'ls espera.

La fondària d'aquestes expectatives explica l'èxit espectacular d'un llibret, de no més de 30 pàgines, titulat Indignez-vous! i del qual s'han venut, a França, més de 600.000 exemplars. El seu autor, Stéphane Hessel, de 93 anys, no és un nom qualsevol. Antic resistent, condemnat a mort pels nazis, corredactor de la Declaració Universal dels Drets Humans i advocat de moltes causes perdudes, ha agafat la ploma per denunciar la dictadura internacional dels mercats internacionals, la desigualtat creixent entre els que no tenen gairebé res i els que ho posseeixen tot, les amenaces a la pau i l'amnèsia generalitzada. El vell intel·lectual ha expressat el malestar del nostre temps, i ens convida a la indignació: «Desitjo que trobeu un moment d'indignació. Això no té preu. Perquè quan una cosa ens indigna, ens convertim en militants, ens sentim compromesos i llavors la nostra força és irresistible». El llibre, silenciat en un principi pels mitjans benpensants, ha corregut com la pólvora de boca en boca fins a convertir-se en un fenomen social.

El pamflet del nonagenari Hessel és un crit de protesta. Si ha aconseguit connectar amb tants contemporanis és perquè expressa com estan vivint la crisi. El desencadenant de la justícia sol ser un gest d'indignació, un irat ¡no hi ha dret! davant de determinades circumstàncies. El que és sorprenent és l'absència d'un discurs que doni el degut valor teòric a totes aquestes experiències d'infelicitat que van d'un extrem a l'altre del planeta. Els polítics haurien de desconfiar de l'aparent calma amb què s'estan encaixant totes aquestes reformes estructurals que només es justifiquen en funció de la competitivitat. Hi ha un malestar real i no hi ha una elaboració teòrica a la seva altura.

Reyes Mate, El coneixement, ¿valor o preu?, El Periódico de Catalunya, 16/02/2011
http://www.elperiodico.cat/ca/noticias/opinio/20110216/coneixement-valor-preu/765824.shtml