José Luis Perales a classe.

Temps era temps, un bon dia em vaig permetre fer una petita broma a l'aula a costa d'un conegut cantant. Vaig dir als alumnes que qui resolgués satisfactòriament l'anàlisi sintàctica d'una frase l'obsequiaria amb un disc de José Luis Perales. Com quan es dispara una molla, entre l'alumnat va alçar-se una veu que va increpar-me per haver pronunciat el nom del baladista conquenc en va. "Ni que fóssiu de família", vaig ironitzar, amb el pressentiment d'haver-la pifiada. Raonablement ofesa, la noia va comentar a casa que el professor havia fet burla, de manera gratuïta, ostentosa i pública, del tiet, tan admirat i estimat per tot l'arbre geneològic. Doncs sí, eren de família i, de més a més, tenien relació i de la bona. Vaig entomar el mea culpa i tot va quedar en una relliscada sense cap transcendència, més enllà del fet que sempre que veig volar una gavina penso en el cantant, en la neboda i en què deu dedicar el cantant, als seus seixanta anys llargs, el seu temps lliure.

Sortosament això va passar fa anys i no va passar a Sicília, amb el fill petit dels Corleone com a al·ludit. Si fos així, el meu nom no apareixia en aquesta columna per la senzilla raó que ja hauria aparegut fa temps, requadrat en negre, unes pàgines més endavant, al bell mig d'una esquela. Del que no estic tan segur és que, si aquest incident s'hagués produït avui dia, la reacció i el desenllaç haurien estat per l'estil. D'entrada, els familiars haurien exigit, irats, el cap del professor, sota amenaça de dur-lo als tribunals, cosa que haurien fet igualment després de denunciar-lo als Mossos (gestió que no costa un duro), acusant-lo d'infamar i atemptar contra l'honor d'un parent (amb el qual potser ni tan sols es fan ni s'han fet mai). Quant a l'advocat, d'ofici i de franc.

No cal anar tan lluny en el temps i l'espai per trobar casos de professors sotmesos a la lapidació verbal i judicial a causa d'un gest o una frase desafortunats que, aïllats del seu context, poden resultar ofensius o delictuosos. És el cas d'un professor que, exhaurida la paciència després que un alumne intentés boicotejar insistentment la classe emetent tota classe d'onomatopeies animals, comentés, després d'un udol caní: "Sembla que tenim un gos a l'aula". Aquest comentari va estar a punt de costar-li feina i salut al professor, que finalment fou absolt de l'acusació d'insultar l'alumne, titllat de gos, segons els pares. Ignoro si van recórrer la sentència davant el Tribunal Internacional en Defensa dels Animals.

Jordi Estrada, Denunciïtis, Regió 7, 05/02/2011

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

Percepció i selecció natural 2.

"¡¡¡Tilonorrinco!!! ¡¡¡Espiditrompa!!!"