La psicoanàlisi és una religió.

(La psicoanàlisi és una religió). Aquesta afirmació es basa en una metapsicologia -el terme és de Freud- és a dir, en un més enllà de la psicologia. Ara bé, amb la psicologia en tenim prou! Parem atenció en el que Politzer, resisten comunista afusellat pels nazis, anomenava "la psicologia concreta, que és l´antídot precís de la metapsicologia freudiana. El petracol metapsicològic freudià (complex d´Edip, horda primitiva, mort del pare, fantasma de castració, desig femení del penis, tec.) revela l´embolic d´un individu que extrapola els seus fantasmes personals a la humanitat sencera: l´inconscient freudià és l´inconscient de Freud. Subscriure els fantasmes d´un tercer a un món cec (com havia dit sant Pau, l´ideòleg del cristianisme), i això en nom d´un món paral.lel en el qual el capellà (el psicoanalista) és l´únic que té les claus de comprensió, és comprometre´s en la via de la creença, de la fe, per tant tot el contrari de la raó. Significa adoptar la via real que mena a la religió on allò que s´exigeix és la submissió a la paraula del capellà que és el portador de Déu. La psicoanàlisi és la religió de l´era postreligiosa. Al mateix temps, també és una secta que ha reeixit, prova irrefutable, al meu parer, que es tracta ben bé d´una religió.

Michel Onfray"Ha arribat l´hora dels anarquistes", entrevista realitzada per la Valèria Gaillard, Avui. Cultura, 10/02/2011

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

Percepció i selecció natural 2.

"¡¡¡Tilonorrinco!!! ¡¡¡Espiditrompa!!!"