Revolta i massa crítica.

En el camp de la física s´anomena “massa crítica” a la quantitat mínima de material que cal perquè es mantingui una reacció nuclear en cadena. Des de fa uns anys, les ciències socials han adoptat metafòricament aquest concepte per referir-se a la quantitat de persones necessàries per activar un fenomen que després adquireix una dinàmica pròpia. En Wikipèdia pot trobar-se un exemple banal que il.lustra a la perfecció aquest ús. Quan una persona s´atura al carrer i mira el cel, no acostuma a succeir absolutament res. La gent continua el seu camí, ignorant-la. Quan tres individus es detenen i miren cap a dalt, potser algunes persones s´hi giren encuriosits, però continuen caminant. Només quan s´hi acumula un determinat nombre de voyeurs (que pot variar en funció de factors urbanístics, culturals o d´altra índole), els vianants tendeixen majoritàriament a plantar-se per observat els cels. És a aquest nombre al que s´anomena “massa crítica”.

(...) Des de fa un parell o tres d´anys, les preguntes sobre si era possible i de quina manera assolir la massa crìtica necessària perquè l´activisme polític per interne portés en Egipte i en els països veïns a accions significatives de resistència era present a la blogosfera, particularment en les reflexions al voltant del Moviment 6 d´abril, que està interpretant un paper determinant en les mobilitzacions actuals. Els fets han respòs afirmativament a la primera d´aquestes preguntes. I els analistes polítics occidentals, en la seva major part desmentits per aquesta resposta, ofereixen ràpides, simptomàtiques i divergents respostes per a la segona.

Sigui quina sigui la sortida a la situació creada, la revolució egípcia posa de manifest. I en això recorda, corregit i augmentat per les nosves tecnologies, el que va succeir en els països socialistesfa dues dècades, que és un error donar per fet sense més que cal molts requisits de difícil compliment perquè en un determinat indret s´assoleixi aquella massa crítica necessària perquè una cosa porti a una altra. Tant en orient com en Occiedent, la distància entre la indiferènciao el cabreig i la resistència només semblarà infinita mentre no s´hi franquegi.

Josep Maria Ruiz Simon, La masa crítica, La Vanguardia, 01/02/2011