La veritat i la democràcia agonística.

Chantal Mouffe
Un requeriment fonamental per al desenvolupament d’una democràcia agonística seria abandonar la idea que hi ha una veritat i que nosaltres la posseïm. A l’esquerra –i aquí faig una autocrítica– hem tendit massa a pensar que teníem la veritat i que la resta estaven equivocats. Aquesta actitud és incompatible amb la concepció agonística, que consisteix precisament a reconèixer que hi ha punts de vista enfrontats, diverses “veritats” que sempre estaran en conflicte. Tenir com a objectiu imposar la teva veritat és molt problemàtic, i justament cal reconèixer la legitimitat dels oponents.

Un dels problemes d’avui dia, que desenvolupo en els meus treballs, és que la política es juga en un nivell moral. Ja no es pensa en termes d’esquerra o dreta, sinó de bo i de dolent: “nosaltres som els bons”, “els altres són els dolents”. Si es pensa en aquests termes, és clar que no hi ha possibilitat per a una lluita agonística, perquè si els dolents són enemics, no pots mantenir-hi un diàleg encara que sigui agonístic, no pots reconèixer la seva legitimitat. La posició agonística –i això és potser el més complicat– implica reconèixer la contingència de les teves creences, i tanmateix tenir la voluntat de lluitar per defensar-les. La política democràtica implica acceptar la legitimitat dels altres, però alhora estar disposat a lluitar per transformar les relacions de poder i crear una altra hegemonia.

La gent opina que per tenir força i lluitar cal estar absolutament convençut que es té la veritat, i que renunciar-hi condueix a l’apatia. No em sembla un punt de vista encertat, però aquesta és la posició difícil de crear: tenir un sentiment de relativitat i de contingència envers les teves creences i alhora voler lluitar per elles. Quan Kant parla de l’entusiasme es refereix a un fenomen equivalent en certa manera; a una mena d’entusiasme per la lluita, que no estigui basat en la convicció que hom té la veritat. Aquesta és la qualitat bàsica.

Chantal Mouffe, "El pluralisme va lligat a l´acceptació del conflicte", entrevista realitzada per Enrique Díaz Álvarez, Barcelona Metrópolis, octubre-desembre 2010
http://www.barcelonametropolis.cat/ca/page.asp?id=21&ui=438

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

Percepció i selecció natural 2.

"¡¡¡Tilonorrinco!!! ¡¡¡Espiditrompa!!!"