L’objectiu de l’etologia.

Avancem ja que el caràcter innat d’un comportament o una disposició no implica de cap manera que aquest siguin inaccessibles a la influència de l’educació ni que s’hagin de prendre per naturals en el sentit que tinguin una finalitat biològica determinada. Un comportament d’origen filogenètic pot perdre la seva funció original. Així, un fort instint d’agressió va poder haver provocat en un altre temps el desenvolupament intel·lectual de l’home per la forta competència entre els grups humans i haver assegurat la difusió del gènere humà per tota la terra. Però avui en dia un excés d’agressivitat podria conduir a l’autodestrucció. No hem, doncs, confirmar-la perquè sigui innata en nosaltres, sinó que pel contrari hem d’esforçar-nos en controlar-la. L’etologia ens ofereix amb l’estudi dels fonaments les condicions necessàries per a una teràpia en tot cas necessària. Aquesta ciència tracta d’esbrinar com funciona el mecanisme fisiològic, per tal d’estar en condicions de posar remei a les pertorbacions del seu funcionament, coneixent-lo. En fer-lo poden descobrir-se que portem arrossegant les adaptacions filogenètiques com un llast històric que no té cap utilitat i encara pot ser perjudicial per a l’organisme, igual que l’apèndix vermiforme de l’intestí. En el comportament també hi ha apèndixs vermiformes. (págs.3, 4)

Irenäus Eibl-Eibesfeldt, Amor y odio. Historia natural del comportamiento humano, Salvat Editores, Barna 1995

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

Freud: la geneologia de la moral.