Origen de la programació de la conducta humana (la teoria filogenètica).



La investigació biològica del comportament revelà primerament que en alguns animals determinades pautes motores eren adaptacions filogenètiques. Els animals arriben al món amb facultats de moviment innates. (...)  

Les pautes innates de comportament no sempre han d’estar ja plenament desenvolupades en el moment del naixement o de l’eclosió. Moltes es van formant de mica en mica després d’aquest moment, com s’ha demostrat experimentalment. F. Sauer, per exemple, crià busqueretes individualment i aïllades de tot soroll i comprovà que els seus cants i manifestacions sonores, pròpies de la seva espècie, es desenvoluparen sense haver tingut ocasió de sentir-los mai. (...) 

I en el cas humà? ¿Tenim també nosaltres el nostre equip de pautes motores innates? Amb tota seguretat, al nounat no li cal aprendre a mamar i també sap somriure, plorar, agafar-se a la seva mare i altres moltes coses. Però moltes pautes de comportament humanes es van desenvolupant de mica en mica, a mesura que hom creix, i és difícil precisar què és el que senzillament es perfeccionà, o sigui el que ja estava programat per endavant. No es por criar homes privant-los d’experiència. Però de tant en tant quan arriben al món nens cecs, i alguns sords i cecs alhora, i el seu estudi resulta molt revelador per al que estem tractant. Els nens que són cecs i sords de naixement creixen en continu silenci i tenebres, no veuen el somriure de la seva mare ni el so de la veu humana. Si la teoria ambientalista fos certa en la seva formulació extrema, seria d’esperar que aquests nens es diferenciessin molt en el seu comportament de les persones que creixen normalment. Jo he observat nens d’aquests i he comprovat que no és així. En molts punts de importància decisiva actuen quasi exactament com nosaltres. Per exemple, riuen i somriuen com nosaltres quan estan contents, i també emeten en fer-lo sons apropiats. I quan s’enfaden ploren, donen cops de peu, premen els punys i se’ls arruga la front verticalment com ho fem nosaltres. (...)

Però si es vol desvelar el que hi ha d’nnat en el complicat comportament de les persones, en general cal acudir a la comparació entre cultures. Es pot partir del fet que l’home modifica culturalment allò que és modificable. Per exemple, en Nova Guinea es parlen uns cent dialectes. Això està relacionat amb la tendència humana a aïllar-se en grups petits, fins i tot dins del mateix grup ètnic. En canvi, s’adverteix que en determinades situacions, com per exemple en la salutació o en el comportament de la mare amb el seu fill, es repeteixen exactament les mateixes pautes comportamentals fins el més mínim detall tot i que en el grups ètnics més dispars. Això sens dubte significa que es tracta d’una pauta innata. (págs. 8-12)

Irenäus Eibl-Eibesfeldt, Amor y odio. Historia natural del comportamiento humano, Salvat Editores, Barna 1995

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

Freud: la geneologia de la moral.