 |
| Manuel Cruz |
Hi ha la sensació que la història de la filosofia és anar fent
preguntes, cada vegada de manera més refinada, partint de les respostes
que altres han anat aportant. Això és veritat, però no és tota la
veritat. Si el filòsof es quedés sempre a la riba de la pregunta sense,
posant-nos heraclitians, banyar-se mai al riu de les respostes, crec que
no hi hauria l’interès pels filòsofs que em sembla que hi ha. Al
filòsof també se li demanen respostes, unes respostes que han de ser
l’aplicació del seu propi discurs. Un exemple: els comitès d’ètica dels
hospitals, on molt sovint hi ha filòsofs. Allà s’analitzen qüestions i
cal prendre decisions: si cal o no fer una transfusió en cas que el
pacient la rebutgi, si cal salvar la mare o el nadó en un part difícil.
Bé, arriba un cas i cal decidir què es fa. Perquè cal fer alguna cosa.
Si el filòsof digués que de cap manera donaria respostes, que ell només
fa preguntes, el farien fora. Durant molt de temps ha estat un tòpic dir
que el filòsof no es pot quedar en una torre d’ivori. Si la idea ens
segueix semblant vàlida, significa que s’ha d’implicar en el món —i no
limitar-se a contemplar-lo des de la distància— per provar de
millorar-lo. Amb els instruments que li són propis. I això es
incompatible amb no sortir de les preguntes. Potser hauríem de
preguntar-nos si els coneixements científics positius tenen l'exclusiva
per parlar del món. Jo crec que dir que de la realitat no més poden
parlar els científics és una afirmació abusiva. Si el que volem es
enviar un coet a Mart, evidentment. O fem càlculs exactes o el coet ni
tan sols s'enlairarà. Però és possible parlar de la realitat sense
l'exigència de criteris científics. De fet, això és el que fe tots,
filòsofs y no filòsofs, a diari. El que resultaria contradictori seria
reclamar al filòsof que deixés de parlar d’entitats abstractes per
referir-se únicament a la realitat real (com diuen els mexicans) i, quan
ho fessin, dir-li que callés amb l’argument que les seves afirmacions
no tenen valor perquè no són científiques.
La filosofia parla quasi exclusivament del nostre
imaginari, del conjunt de nocions, conceptes, idees, expectatives, que
tots tenim i fem servir en la nostra relació amb el món.
Comentaris