La bona vida grega.
La “bona vida”, com Aristòtil qualificava la del ciutadà, no era simplement millor, més
lliure de cures o més noble que l’ordinària, sinó d’una qualitat diferent. Era
“bona” en el grau en què, havent dominat les necessitats de la vida pura,
alliberat del treball i la tasca, vençudes les innates exigències de totes les
criatures vives per a la seva pròpia supervivència, ja no estava lligada al
procés biològic vital. (pàgina 74)
Hannah Arendt, La condición humana, Círculo de Lectores, Barna 1999
Comentaris