Els límits de la transparència.

Deia Kundera que una societat totalitària és aquella en què no hi ha espai per a la intimitat, en què tots estan amuntegats i exposats a la visibilitat absoluta. Ara estem sempre a la vista. No fem dos passos ni escrivim dues línies fora del camp d'una càmera o d'un vigilant electrònic. I una certa pulsió inconscient fa que els mateixos ciutadans, tan generosos a la xarxa, donin moltes facilitats als que vigilen. 

Es parla molt de transparència. És un ideal democràtic legítim. Però té els seus límits. La transparència absoluta no sé si és possible, però segur que no és desitjable. Ho diré en paraules de Michael Sandel: "És molt fina la línia que separa la promoció de la virtut i la pràctica de la tirania".

Josep Ramoneda, Transparència, Ara, 19/01/2014

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

Percepció i selecció natural 2.

Freud: la geneologia de la moral.