Els límits de la transparència.
Deia Kundera que una societat totalitària és aquella en
què no hi ha espai per a la intimitat, en què tots estan amuntegats i
exposats a la visibilitat absoluta. Ara estem sempre a la vista. No fem
dos passos ni escrivim dues línies fora del camp d'una càmera o d'un
vigilant electrònic. I una certa pulsió inconscient fa que els mateixos
ciutadans, tan generosos a la xarxa, donin moltes facilitats als que
vigilen.
Es parla molt de transparència. És un ideal
democràtic legítim. Però té els seus límits. La transparència absoluta
no sé si és possible, però segur que no és desitjable. Ho diré en
paraules de Michael Sandel: "És molt fina la línia que separa la
promoció de la virtut i la pràctica de la tirania".
Josep Ramoneda, Transparència, Ara, 19/01/2014
Comentaris