Governar-se a si mateix.

Històricament, el concepte de govern, tot i que té el seu origen en l’esfera familiar ha desenvolupat el seu paper més decisiu en l’organització dels assumptes públics i per a nosaltres està invariablement relacionat amb la política. Plató veia en (el govern) el principal dispositiu per ordenar i jutjar els assumptes humans en qualsevol aspecte. Això no només resulta evident atesa la seva insistència en què la ciutat-estat ha de considerar-se com “ampli manament de l’home”, sinó també atesa la seva construcció d’un ordre psicològic que realment segueix  a l’ordre públic de la seva ciutat utòpica, i encara és més manifest en la grandiosa consistència amb la que introdueix el principi de dominació en la relació de l’home amb si mateix. El suprem criteri d’aptitud per governar els altres és, tant en Plató com en l’aristocràtica tradició de l’Occident, la capacitat per governar-se a un mateix. De la mateixa manera que el filòsof-rei mana en la ciutat, l’ànima mana en el cos i la raó ho fa en les passions. (pàgines 302-303)

Hannah Arendt, La condición humana, Círculo de Lectores, Barna 1999