La solució més imaginativa a la crisi: Eurovegas.
Semblava que hi havia un cert acord que Catalunya ha de jugar la carta de la
innovació, de la qualitat, de l'obertura a l'exterior, de la reconstrucció del
teixit industrial, a partir de la idea d'una societat portadora d'un poder
simbòlic cultural fort i amb ganes de demostrar capacitat per ser reconeguda al
món. Ara resulta que ens ha de salvar una franquícia d'un model depredador, fet
de les escorrialles de la cultura americana, portador dels valors més
contraindicats amb la idea d'una Catalunya de proporcions humanes, convivencial,
cohesionada i projectada a l'exterior. Només una barreja de gust hortera i
tecnocratisme d'estar per casa pot arribar a presentar com un gran què un
projecte invasiu territorialment, destructiu culturalment i antiquat
conceptualment. Ara que el model valencià s'està ensorrant, sembla que alguns
vulguin recuperar-lo per a Catalunya. ¿Algú s'ha preguntat què passaria si les
prebendes, els diners i les concessions que es faran als seus promotors
s'apliquessin a la nostra economia productiva?
Una taca a la imatge del país que té tots els símptomes d'acabar amb una nova
frustració. El més probable és que l'Eurovegas vagi a Madrid. És perfectament
coherent amb la sensibilitat cultural de la seva presidenta. ¿El Govern s'haurà
mullat amb una proposta plenament contradictòria amb la idea de país que ven,
perquè se l'acabi emportant un altre? ¿S'aixecaran veus per parar aquesta
tonteria o, una vegada més, s'acabarà imposant l'espiral del silenci patriòtic
que tants disbarats ens ha fet fer?
Josep Ramoneda, Ridícul Las Vegas, Ara, 26/02/2012
Comentaris