Entre l´idealisme dels mercats i el materialisme de la indiferència.

Dariush Shayegan es un filòsof i aristòcrata persa que viu entre París i Teheran. En una entrevista recent diu que està convençut que el fossat obert entre les societats i el poder en els països de majoria musulmana és insostenible. Però Shayegan va més enllà del moment polític. Cita un poeta persa que li deia a un musulmà: "Si tu sabessis què és un ídol, sabries que la religió és idolatria". I estableix la següent conclusió: "Avui hem d'evitar el doble obstacle d'un monoteisme abstracte i d'un materialisme absolut".

Si traslladem la reflexió de Shayegan a Europa, en les nostres societats secularitzades el monoteisme abstracte és la creença propagada pels economistes -com diu Jon Elster- que el mercat és quasi tan omniscient com Déu. I el materialisme absolut s'expressa en la reducció del benestar al consum, que ha acabat instal·lant la cultura de la indiferència en una Europa anul·lada per la por.

Davant d'aquesta situació, alguns apel·len a la necessitat d'un pensament radical. Si radical vol dir que ha d'anar a l'arrel de les coses, puc estar-hi d'acord. Efectivament, algú ha de desvelar allò que el discurs sobre la crisi amaga. Els mateixos governants -Rajoy i De Guindos, la setmana passada- estan repetint que les mesures contra la crisi no tindran efecte a curt termini, que l'atur seguirà creixent i la recessió romandrà. ¿Per què es prenen, doncs, aquestes mesures? D'amagat, aprofitant que la ciutadania està atemorida i ho accepta tot, s'està canviant la legalitat per fer-la a la mida d'un nou capitalisme amb els privilegis dels poderosos més reforçats.

Divendres vaig descobrir, al Raval, la plaça del Dubte. Hi havia passat mil vegades i no m'havia fixat en el nom. Segons la llegenda urbana la plaça es diu així perquè és tan petita que els veïns dubtaven de si era una plaça o una irregularitat del carrer. Saber dubtar és més difícil, però molt més interessant que creure. Qui sap dubtar està en millors condicions per sortir de l'atzucac entre l'idealisme dels mercats i el materialisme de la indiferència.

Josep Ramoneda, Plaça del Dubte, Ara, 19/02/2012