Funcionament del cervell i empatia.
 |
| El violinista ee Gargallo |
Moltes altres espècies animals tenen també una certa estructura social rere
la qual hi ha una organització jeràrquica de dominància que s'origina a partir
dels seus instints biològics. Generalment, els grups i els individus socialment
dominants tenen un accés privilegiat a les fonts de recursos, com el territori i
el menjar, i també a les parelles reproductores. Tanmateix, la manera com
s'organitzen les societats humanes és molt més diversa i complexa, i inclou des
de societats amb una forta organització jeràrquica interna i respecte als altres
grups fins a societats molt més igualitàries. En l'espècie humana, ¿aquesta
dicotomia entre societat jerarquitzada o igualitària és únicament una convenció
social, com s'ha pensat tradicionalment, o té alguna base neural?
La investigadora Joan Y. Chiao i els seus col·laboradors, del departament de
psicologia de la Northwest University d'Illinois, han publicat un estudi que
suggereix, segons els autors, "una base neurobiològica per a les actituds
socials i polítiques relatives a la dominància social, la qual cosa té
importants implicacions en l'estudi de l'equitat de la justícia i de les
relacions intergrupals".
Estudis previs de psicologia social indiquen que cada persona té un nivell
diferent de preferència pel que fa al fet que el seu grup en domini d'altres, un
fenomen que s'anomena orientació de dominància social i que es pot quantificar
amb tests psicològics. També indiquen que, entre les cultures humanes,
l'orientació de dominància social és una característica estable que permet
predir una àmplia gamma d'actituds socials i polítiques. Per exemple, les
persones que prefereixen una jerarquia social s'oposen a les polítiques que
intenten atenuar les desigualtats socials, com ara els drets civils i de les
minories i els drets de les dones i els homosexuals. En canvi, les persones que
mostren més empatia i més capacitat per sentir i compartir les emocions i el
dolor dels altres acostumen a preferir relacions socials igualitàries.
Empatia,
jerarquia i igualtat
Segons aquests coneixements, Chiao i els seus col·laboradors van examinar la
relació entre el funcionament dels centres cerebrals relacionats amb l'empatia i
les preferències d'organització social. L'empatia és una capacitat mental que es
genera en diferents regions del cervell, entre les quals hi ha l'ínsula i el
còrtex cingulat anteriors. A un grup de voluntaris els van mostrar escenes de
persones en situacions doloroses o alternativament neutres mentre examinaven la
seva activitat neural mitjançant ressonància magnètica funcional. En acabar els
van preguntar què havien sentit i van determinar la seva orientació de
dominància social amb un test psicològic.
En tots els voluntaris la ressonància va mostrar una activació específica de
les neurones mirall, un conjunt de neurones que permeten reproduir mentalment
les accions, les intencions i els sentiments dels altres. Els individus que
preferien una jerarquia de dominància social van mostrar una activitat neural
menor quan percebien el dolor dels altres. És a dir, que la preferència per una
organització jeràrquica o més igualitària va associada al funcionament de
regions cerebrals vinculades amb l'habilitat de compartir i de sentir
preocupació pel dolor dels altres, i per tant té una base biològica al cervell.
Tanmateix, aquest treball no clarifica si aquesta activació cerebral diferencial
es produeix únicament per aprenentatge i/o en funció dels condicionaments
externs del moment o si també té alguna base genètica.
David Bueno, Què prefereix el teu cervell?, Ara, 09/02/2012
Comentaris