Concepció escocesa de l´ètica contra la concepció kantiana.

Tot i que la discussió sobre la connexió històrica d´aquestes idees es trobi fora de la meva experiència, he d´assenyalar un pont a dues de les concepcions establertes a propòsit de l´ètica i de l´aparell relacionat de la justícia: la concepció de la Il.lustració escocesa i la concepció kantiana. Segons la idea de la primera, la justícia es fonamenta en l´emoció, específicament en les emocions morals positives, com la simpatia, que són part fonamental del comportament humà natural. Es poden cultivar les emocions morals, però no cal ensenyar-les. Són en gran part innates, fruit de la bondat natural evolucionada de la humanitat. Sobre la base de les esmentades emocions i amb l´ajuda evident del saber i la raó, s´acaba codificant normes d´ètica, lleis i sistemes de justícia. Adam Smith i David Hume són els exponents principals d´aquesta concepció, tot i que és evident que els seus inicis els podem trobar en Aristòtil (...).

L´altra concepció s´identifica amb Kant i la seva expressió moderna pot trobar-se en l´obra de John Rawls. Rebutja les emocions com a fonament possible per a la justícia, i en canvi escull la raó com l´únic fonament adequat per a l´ètica, les lleis i la justícia. La idea kantiana no confia en cap tipus d´emoció, les considera capritxoses, fins i tot perilloses. Kant rebutja la saviesa de les emocions, la tasca magnífica i pacient amb què l´evolució ha acumulat algunes pautes útils per a la gestió de la vida social. Això no obstant, val a dir que Kant també rebutja els aspectes no tan savis i cruels de la naturalesa tal com s´expressen en l´aparell de l´emoció. El seu rebuig generalitzat garanteix que no es deixarà enganyar per les emocions morals naturals. Pel contrari, confia en la raó i la creativitat humanes per inventar millors solucions de les que mai la evolució per si sola ha pogut assolir, o que potser mai no les assoliria si no comptés amb el degut esforç humà. Aquí rau el problema, perquè la raó insensiblement moderada pot ser tan dolenta com les emocions naturals.

Antonio Damasio, En busca de Spinoza, Crítica, Barna 2005  (nota 23, pàg. 296)