Com avaluar els bons mestres.
L'economista Eric A. Hanushek és qui va cridar l'atenció amb més claredat
sobre l'impacte de la qualitat dels docents en els resultats dels alumnes. Fins
i tot assegura que un bon mestre pot compensar els efectes empobridors del seu
entorn cultural. Però reconeix alhora que la qualitat del bon mestre no
necessàriament es manifesta en característiques directament observables en el
progrés a curt termini de l'alumne. Per aquesta raó va ser també el primer a
proposar fer drecera identificant els pitjors docents i acomiadant-los. Fins i
tot va calcular els mestres que caldria acomiadar perquè els Estats Units
superessin els resultats escolars de Finlàndia. La ciutat de Nova York va
intentar posar en pràctica aquesta idea, però aviat es va trobar amb un element
inesperat: la popularitat d'alguns mals mestres. Efectivament, un mestre
pedagògicament dolent pot ser molt popular entre alumnes i pares, que s'oposaran
al seu acomiadament. Al llarg del curs 2006-2007 van ser expulsats vuit mestres
a Nova York. El 0,01% del total. No sembla que sigui una xifra capaç d'impulsar
per ella mateixa la millora general de les seves escoles. La idea no ha estat
mai abandonada. L'actual alcalde de la ciutat va declarar recentment que, vista
l'eficiència del bon mestre, si fos per ell doblaria el nombre d'alumnes per
classe i acomiadaria el 50% dels docents menys efectius.
No desvelo cap secret corporatiu si afirmo que no tothom pot fer de mestre,
per la senzilla raó que no tothom posseeix les habilitats imprescindibles per
posar-se davant una classe i dinamitzar-ne l'aprenentatge. Però la contractació
de bons mestres és difícil perquè, d'acord amb l'economista Dan Goldhaber (el
lector ja es deu haver adonat del pes dels economistes en aquest debat),
l'experiència, el nivell educatiu i les certificacions acadèmiques del docent
només expliquen el 3% de la seva influència en la millora d'un alumne. El que
resulta de veritat rellevant és el que Marta Mata anomenava la capacitat
d'impregnació. D'altra banda, el docent que ha tingut molt bons resultats un any
pot tenir-los dolents el següent. "El bon mestre -diu Goldhaber- és com el vi.
De vegades millora amb el temps (encara que modificant les seves qualitats) i de
vegades no". I, a més, res no ens garanteix que el professor que substitueix un
mestre dolent ho faci molt millor.
Afegeixo que l'avaluació dels docents també te els seus efectes perversos. Si
els docents consideren que tindrà conseqüències en els seus salaris tendeixen a
fer trampes i a falsificar dades. No ens hauria de sorprendre això. Els mateixos
governs europeus ho han fet últimament davant la Comissió Europea.
L'autoavaluació rigorosa és, segons el meu parer, insubstituïble, especialment
si tenim presents les dificultats evidents dels centres educatius catalans per
aprendre de la seva pròpia experiència. En una institució racional seria lògic
esperar que els pitjors aprenguessin dels millors i que la institució,
col·lectivament, deduís alguna conseqüència dels seus errors. Però no és així.
La nostra cultura docent simplement no sap parlar honestament del que fa
malament i probablement per això no som capaços d'estendre les bones pràctiques,
que fatalment es queden enclaustrades dins les parets d'una classe.
Gregorio Luri, Un bons mestre és ... (i 2), Ara, 12/02/2012
Comentaris