Tecnologies de la identificació.

Gina Tost/Xavier VidalQuan nosaltres som la contrasenya, Ara, 30/03/2014

El 1893 Sir Arthur Conan Doyle publicava el relat L’aventura de la capsa de cartró i posava en boca de Sherlock Holmes les següents paraules: “Watson, vostè és conscient, com a metge, que no hi ha part del cos humà que variï tant d’una persona a altra com l’orella. Cada orella és, per regla general, completament inconfusible i difereix de totes les altres”. Cent vint-i-un anys després, Descartes Biometrics ha publicat l’aplicació Ergo, que identifica l’usuari a través del patró de l’orella per desbloquejar els mòbils amb sistema Android. Els especialistes en biometria coincideixen que l’era complicada dels pins i les contrasenyes aviat serà escombrada per la senzillesa de l’autenticació mitjançant els ulls, els dits, les orelles, la veu, el cor o les venes de la mà.

Segons explica Ramon Llorca, investigador i desenvolupador català de l’empresa especialitzada Ganetec, la identificació biomètrica consta de tres fases. En primer lloc s’ha d’adquirir la mostra; per exemple, la imatge de la cara. Després cal extreure les característiques d’aquella mostra i convertir-la en un patró de referència mitjançant algoritmes matemàtics. Finalment hi ha la fase de decisió, en què “es compara el model obtingut de la persona amb el de referència que hi ha a la base de dades”. Si coincideixen es produeix la identificació positiva, que serveix, per exemple, per desbloquejar un dispositiu portàtil o obrir la porta d’un vehicle.

Les prediccions de negoci vaticinen la gran importància d’aquest mercat a curt termini en l’electrònica de consum. L’empresa especialitzada Goode Intelligence augura que l’any vinent hi haurà 619 milions de persones al món utilitzant la biometria en els seus dispositius mòbils. El volum de negoci generat serà gairebé de 12.000 milions d’euros el 2019, segons un informe de l’agència de prospecció de mercat WinterGreen Research. Els últims telèfons d’Apple (l’iPhone 5S) i de Samsung (el Galaxy S5) ja incorporen l’empremta digital com a sistema d’accés al dispositiu. Però el desbloqueig del dispositiu és només el principi de l’era biomètrica que comença. A Catalunya són moltes les experiències que es duen a terme en aquest camp. L’empresa Verbio provarà el vot a través del telèfon mitjançant la identificació per veu al poble de Callús, al Bages, durant les pròximes eleccions europees. La catalana Paytouch ja facilita a Montmeló la possibilitat de pagar a través de les empremtes dactilars de dos dits, associant-les a una targeta de crèdit, per estalviar-se de portar diners a sobre. Així, el sistema dóna un altre sentit a la frase tenir la fortuna a tocar dels dits.

La lectura de les empremtes dactilars és potser la tècnica més estesa i més antiga, però no està clar que acabi sent el sistema d’identificació biomètrica del futur. La monitorització de les constants vitals està a punt d’entrar al galop als nostres dispositius electrònics. Un dels llançaments més esperats és l’iWatch, el rellotge d’Apple que, segons diverses fonts, incorporarà un control dels batecs del cor i de la saturació d’oxigen a la sang. Segons les mateixes fonts, l’iWatch portarà sensors mèdics optoelectrònics capaços de mesurar els canvis de llum reflectida en el cos i leds de llum vermella combinada amb infrarojos per detectar la quantitat d’oxigen que transporta la sang. La tecnologia ja es fa servir per ajudar les persones amb deficiències pulmonars i ben aviat podria fer el salt massiu a l’electrònica de consum.


Biometria ECG
En la línia de mesurar les constants vitals, la biometria ECG (ElectroCardioGrama) com a forma d’identificació personal s’ha estudiat a les universitats catalanes. Juan José Ramos, investigador del Centre de Recerca en Enginyeria Biomèdica, explica com funciona la identificació per EGC: “El sistema registra l’ECG entre uns 5 i 8 segons i, a continuació, parametritza aquest senyal identificant una sèrie d’ones característiques relacionades amb l’activitat del múscul cardíac. Les diferències anatòmiques del cor de cada persona fan que els senyals que es capten siguin únics”. El sistema garanteix que la identificació correspon a una persona viva. “En tractar-se d’una variable fisiològica, aquest fet és inherent”, indica Ramos. L’empresa canadenca Byonim acaba de treure al mercat la polsera Nymi, que funciona reconeixent l’ECG del propietari i que permet, per exemple, obrir les portes d’un vehicle.

Molts investigadors pensen que el reconeixement facial podria imposar-se per identificar persones en llocs públics, com ara aeroports, tot i que, actualment, les dificultats per superar són encara molt grans. El Grup de Reconeixement Facial i Visió Artificial de la Universidad Rey Juan Carlos de Madrid va realitzar proves pilot no intrusives a Barajas, fent servir les càmeres de seguretat instal·lades. Segons el cap del grup, Enrique Cabello, ara mateix encara no és una eina prou robusta. El gran repte és “la identificació d’individus en un entorn en el qual les condicions no són controlades, com ara un estadi de futbol; actualment, els sistemes no intrusius ofereixen resultats de reconeixement bastant baixos, i és un dels camps d’estudi més nous”, afirma Cabello. El gran avantatge, però, és que aquest sistema no requereix la col·laboració de l’usuari per a la identificació perquè es pot fer a través de càmeres que poden passar desapercebudes a la persona que es vol identificar. Ramon Llorca, investigador i desenvolupador català de l’empresa especialitzada Ganetec, afirma que les aplicacions pràctiques d’aquesta biometria en entorns controlats són amplíssimes. “Últimament es comença a utilitzar la biometria dins del món del màrqueting, focalitzant l’anunci més adequat a la persona que l’està visualitzant. Les tecnologies actuals permeten discernir edat, gènere, estat d’ànim i ètnia, entre altres trets”, afirma. Vist el ràpid avenç en aquest camp, els anuncis personalitzats de què es parla a la pel·lícula Minority report podrien no estar tan lluny.

El reconeixement facial enfocat a la videovigilància i per a usos militars també té molt potencial. En els últims mesos l’FBI ha destinat mil milions de dòlars a la investigació biomètrica. Entre els avenços que es preparen en aquest camp, actualment s’està treballant en un dispositiu mòbil de reconeixement de l’iris, similar al que ja funciona per a les empremtes dactilars.

A l’hora de determinar quina tècnica biomètrica s’imposa en un país o un altre, el factor cultural és una clau important a tenir en compte. L’investigador Ramón Llorca posa com a exemple la identificació a partir de les empremtes dactilars, que requereix un contacte directe amb el sensor. “Per motius d’higiene, en alguns llocs això no està gaire ben vist. Al Japó, per exemple, són molt reticents a aquest tipus de sistemes. L’alternativa que fan servir és el reconeixement de venes del palmell de la mà, que no requereix contacte físic amb el sensor”, indica Llorca. El rebuig a la identificació d’empremtes dactilars pot tenir un altre origen, com passa per exemple als Estats Units, on segons indica aquest expert “aquesta tècnica sempre ha estat associada a assumptes delictius”.

El reconeixement de les venes de la mà serà un sistema d’identificació del qual es parlarà molt en els pròxims mesos. Fujitsu està a punt de començar la fabricació massiva de caixers automàtics que identificaran així l’usuari. En la recent edició del MWCongress, el fabricant japonès va presentar a Barcelona una aplicació d’aquesta tecnologia que permet desbloquejar els dispositius portàtils passant-hi la mà per sobre. El sistema ja està present en caixers del Japó i el Brasil.


Infraroig invisible
Alejandro Pérez, responsable de desenvolupament de terminals financers de Fujitsu, explica: “El sensor Palm-Secure emet un senyal d’infraroig invisible que és absorbit i retornat per les venes de la mà al lector. Amb aquesta informació s’obté una imatge del mapa de les venes”. Un dels punts forts d’aquesta tècnica és la seva gran fiabilitat: proporciona una ràtio de falsa acceptació (FAR) del 0,00008%. A més, si la sang no circula, el sistema no es desbloqueja. Així s’evita una identificació fraudulenta: si no hi ha vida no hi ha possibilitat de desbloquejar cap sistema. Segons explica Pérez, la tècnica resulta igualment segura en condicions extremes: “Les venes de la mà són moltes i grans, i això permet que la lectura sigui estable fins i tot en condicions ambientals adverses”.

Amb un ventall tan ampli de sistemes d’identificació, és lícit preguntar-se quin s’acabarà imposant. Norberto Sala, director general de Verbio, sosté que la identificació per veu s’acabarà imposant com a sistema de comunicació amb les màquines: “Altres tecnologies d’identificació biomètrica poden resultar ineficaces si l’usuari actua sota coacció. Això no passa amb la biometria vocal perquè pot detectar l’estat d’ànim de l’usuari i bloquejar el sistema si hi reconeix paràmetres anormals”.

L’investigador Ramon Llorca, en canvi, creu que el futur passa per una combinació de modalitats biomètriques. A tall d’exemple, cita el sistema d’identificació de la població que l’Índia va engegar fa uns anys. El sistema, conegut com a Uidai o Aadhaar, combina tres modalitats biomètriques: la cara, les 10 empremtes dactilars i el reconeixement de l’iris dels dos ulls. Quan la implantació de l’Uidai finalitzi, les autoritats índies disposaran de la base de dades més gran del món, que inclourà al voltant de 1.200 milions de persones.


El poder de la informació
Davant d’aquesta realitat, sorgeix la preocupació per com es guardaran bases de dades tan colossals com la de l’Índia, o quin ús es donarà a unes dades d’un valor comercial tan important. Què no estarien disposades a fer empreses de publicitat, assegurances, gestors de xarxes socials, governs poc respectuosos amb els drets del ciutadà, el crim organitzat o multinacionals poc escrupoloses per obtenir una informació com aquesta? En els temps digitals de la biometria, la teoria de David Hume segons la qual qui té la informació té el poder cobra una nova dimensió. 


Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

Percepció i selecció natural 2.

"¡¡¡Tilonorrinco!!! ¡¡¡Espiditrompa!!!"